Dijous passat 24 de gener en l'entitat 'blavera' de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), es van celebrar eleccions internes. Un procés en el qual va guanyar l''ala dura' de l'entitat; José Luis Manglano va ser triat degà com a alternativa a la candidatura del ja president Federico Martínez Roda, que defensava un acostament a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que, fins ara, havia sigut poc efectiva.
Des d'aquesta nova 'proximitat' l'entitat valencianista va patir una divisió interna entre partidaris i detractors, que es va visibilitzar en la votació: 16 vots enfront de 13 -més dos vots en blanc-. Segons denuncien des dels sectors 'moderats', la nova direcció fomenta de nou la confrontació amb l'AVL i, contrari a l'evidència científica, cerca de nou una diferenciació del valencià i el català.
Una confrontació que ha portat al fet que, segons va detallar el diari València Plaza, aquests 'moderats' no assistisquen a les juntes de l'acadèmia com a forma de protesta. Alguna cosa que, segons els estatuts, impedeix aprovar res. Alguna cosa que el nou degà, Manglano, vol solucionar mitjançant un canvi en els estatuts que deixe sense vot a aquells que no estiguen presents; així, perjudicaria els seus contraris -que viuen fora en gran part- i podria prosseguir amb la seua volta a la línia dura.
Dues normes
El recent degà de la RACV va ingressar en l'entitat en 1988, moment de gran activitat 'anticatalanista'. Va ser polític per Unió Centre Democràtic (UCD) a l'Ajuntament de València, però és, sobretot, professor de física, càrrec que ha realitzat en diferents universitats. El seu nom és sonat com a supòsit partícip de l'anomenada 'Batalla de València', amb presència de violència per part de blavers i ultradretans que lluitaven contra una suposada catalanització.Abans del nou procés de 'proximitat' amb l'AVL i de nou ara amb la nova direcció, l'ens renega de les normes lingüístiques valencianes conegudes com a Normes de Castelló. Unes normes que estableixen les directrius bàsiques del català parlat en la Comunitat amb les seues particularitats pròpies com a valencià, tal com recull l'AVL. Alguna cosa que, per a Manglano i la seua adreça, és una cosa a enfrontar.
Des de l'entitat denuncien la 'imposició' del català al valencià mitjançant aquestes normes. Això pese a l'aval de científics lingüistes, historiadors i fins i tot el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. De fet, la mateixa RACV va ser, en 1932, una de les cinc entitats signants sobre l'acord de les Normes de Castelló, encara que ara defensa les normes secessionistes del Puig.
En altres paraules la RACV va ser, fins a la seua transformació per part de la Diputació de València encara franquista, promotora -o que no posava en dubte- de la unitat lingüística entre el valencià i el català. Els senyals de proximitat, que van ser valorades com a positives per diversos sectors de la societat -Marzà ho va titllar de "gran pas-, es van quedar en senyals per a, ara, desaparéixer.