25n
25N
25N

La Diputació busca als descendents de quatre valencians deportats pels nazis

La Diputació busca als descendents de quatre valencians deportats pels nazis
04/12/2020 -

La investigació d’Antonio Muñoz Sánchez, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha tret a la llum el cas de quatre valencians que se sumen a la llista de 653 persones nascudes a la província enviades a camps de concentració pels nazis. Els germans Roselló, Luis i Juan, Francisco Navarro i Víctor Roselló havien passat inadvertits fins hui en ser catalogats com a presos polítics francesos.

La troballa de Muñoz Sánchez, que ha donat a conéixer no sols la història d’aquests quatre valencians sinó la conservació de determinats efectes personals, ha portat a la delegació de Memòria Històrica de la Diputació, dirigida per Ramiro Rivera, a demanar la col·laboració de tot aquell que puga aportar informació sobre aquestes persones i els seus descendents. Per a això poden contactar telefònicament marcant el 96 388 30 31 o escrivint un correu electrònic a l’e-mail memoria.historica@dival.es

La intenció de la institució provincial no és una altra que facilitar l’herència dels efectes personals conservats en un arxiu alemany als descendents d’aquests valencians, alguns dels quals van sobreviure a l’operació ‘Espuma de mar’ ordida pels nazis per a acabar amb la resistència a la ciutat francesa de Grenoble, i van acabar en un camp de concentració en el qual feien treballs forçosos per a la indústria armamentística alemanya.

Entre els objectes que es conserven en l’Arolsen Archives alemany, destaca un rellotge de polsera que podria pertànyer a Francisco Navarro, qui apareix registrat amb el número 30.946 en Neuengamme i que li va ser confiscat a la seua arribada al camp. Aquest centre internacional de referència sobre la persecució nazi busca als familiars d’una trentena d’espanyols dels quals conserva objectes personals com el rellotge del valencià Francisco Navarro.

La història

Els germans Juan i Luis Roselló, nascuts a Favara en 1907 i 1913 respectivament, van ser arrestats el mateix dia a la ciutat francesa de Grenoble, on residien. Els Roselló treballaven com a calderer i moldeador i vivien al costat de les seues famílies en la coneguda com a ‘Capital dels maquis’ entre els aliats. Grenoble va resistir fins al final la invasió nazi, i l’ocupació per part de les tropes alemanyes en 1943 va donar pas a una dura repressió, que es va intensificar després de l’esclat del depòsit de municions alemany a les mans de la Resistència.

Els germans de La Ribera van escapar al costat d’altres valencians, cas de Víctor Roselló (València, 24-3-1910), al Sant Bartolomé de Grenoble, una sagnant porga de la qual es van lliurar 369 detinguts, dels quals escassament un centenar van arribar vius al final de la II Guerra Mundial. Els Roselló, inclòs Víctor, van ser víctimes de l’operació ‘Espuma de la mar’, amb la qual els nazis van fer desaparéixer als resistents sense deixar rastre, com l’espuma de les ones de la mar. A diferència de molts altres represaliats, aquests tres valencians van sobreviure gràcies a la seua joventut i la capacitat per a fer treballs forçats.

Els Roselló van arribar el gener de 1944 al camp de Buchenwald, les fitxes dels quals es conserven en el Arolsen Archives. No obstant això, els germans Juan i Luis a penes van estar uns mesos allí, ja que van ser traslladats a l’octubre al camp de Dora-Mittelbau, creat per a construir, en una antiga mina, una fàbrica armamentística subterrània que no poguera ser destruïda pels bombardejos dels aliats.

Menys informació es té de Francisco Navarro, nascut el 17 de febrer de 1911 a València i registrat amb el número 30.946 en el camp de concentració de Neuengamme. Els Arolsen Archives, això sí, conserven un rellotge cronòmetre Dival, les agulles del qual es van detenir quan marcaven les tres menys quart, que podria pertànyer a aquest litògraf valencià resident a Pau, al sud-oest de França, i que també va estar de pas en el camp de Compiègne, com els Roselló.

L’arxiu alemany custòdia objectes personals d’una trentena d’espanyols deportats a camps de concentració i busca als seus familiars per a entregar-li’ls. La Diputació de València, a través de la delegació de Memòria Històrica, contribueix a trobar els descendents d’aquestes persones, especialment dels quatre valencians als quals es va perdre el rastre en estar catalogats com a presos polítics francesos.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu + quatre =