Les dretes contra el valencià

Els principals partits de la dreta valenciana advoquen per eliminar el requisit lingüístic o les ajudes per a la normalització del valencià

Ciudadanos

Les dretes contra el valencià
11/04/2019 -

En el conjunt nacional, especialment després de la irrupció de la ultradreta de Vox a Andalusia, tant el Partit Popular (PP) com a Ciutadans (Cs) van transformar els seus discursos. Les propostes en les quals coincideixen són cada vegada més, i en la Comunitat també ocorre. Aqueixa nova proximitat s’ha traduït a reprendre una ‘batalla’ que, encara que els tres la sostenien, havia quedat relegada a un segon pla. Ara torna a estar d’actualitat i apareix en les principals propostes de cara a les dobles eleccions del 28A. Es tracta d’una lluita contra una suposada ‘imposició’ del valencià que asseguren des de la dreta valenciana, des de la qual es va assegurar, fins i tot, que el “castellà perilla en la Comunitat”.

Des de PP, Ciudadnos i Vox es posa l’accent en una suposada “llibertat” que passa, especialment, per eliminar el requisit lingüístic en les oposicions. Això dóna lloc, per tant, a desatendre el dret recollit en l’Estatut de poder ser atingut en els dos idiomes oficials de la Comunitat.

A l’escola

Un dels principals ‘camps de batalla’ en el qual fer un ús polític de la llengua per als tres partits és en Educació. Bonig ha promés en nombroses ocasions la “llibertat d’elecció” dels pares i mares per a triar escola i, així, evitar la suposada “imposició” del valencià com a llengua vehicular. En la mateixa sintonia, Cantó va arribar a assegurar que familiars seus no podien donar “ni una hora” de castellà en els centres en els quals estudiaven, una cosa falsa. El candidat de Vox a la Generalitat, José María Llanos, va anar més enllà a l’hora de relacionar el valencià “de Compromís” amb l’educació: “No pot ser que a València s’ensenye que som catalans“.

Amb l’actual legislació, la proximitat als centres escolars dóna més punts, però no posa cap limitació geogràfica a l’elecció. A més, han d’impartir-se mínim un 25% de les hores en castellà i valencià, per la qual cosa sempre es donen els dos idiomes; la llengua vehicular es decideix pel Consell Escolar del mateix centre en què els pares també estan representats.

Un informe de la Universitat de València va assenyalar fa uns dies que el ‘districte únic’ proposat pel PP valencià no funciona, perquè l’elecció dels pares es basa en proximitat fins i tot l’únic curs -2014/2015- que va estar implantat. De fet, assenyala que la millora de l’elecció dels pares i mares passa per oferir més centres en la zona, no per eliminar les baremacions per proximitat.

Relegar el valencià

El president del PP nacional, Pablo Casado, va proposar el mes passat la seua ‘Llei de Llengües’. Aquesta té 4 pilars: castellà vehicular en l’Administració; oposicions en castellà sense requisit lingüístic; senyalització en castellà i, finalment, estendre-ho també com a llengua d’ensenyament en tot l’Estat. Defensa, en definitiva, relegar el valencià -i la resta d’idiomes d’Espanya- a un segon pla, una proposta que, segons va advertir el Director General de Política Lingüística “anticonstitucional“. “L’article 3 de la Constitució i la Llei de l’Estatut d’Autonomia diu que hi ha dues llengües cooficials i cap de les dues pot estar per damunt”, va detallar el director Rubén Trenzano.

També en l’àmbit de l’educació Cantó va prometre “acabar amb els barracons”. Els diners per a això, assegura, el pot aconseguir en eliminar òrgans com la Conselleria de Transparència, À Punt o suprimir les ajudes per a la normalització del valencià.

Contraris a l’Estatut i la Constitució

Els tres partits de la dreta coincideixen en la idea d’eliminar el valencià com a requisit per a treballar en l’Administració pública valenciana. Malgrat que aquest requisit és habitual a l’Estat, perquè es dóna en Galiza, Euskadi, Balears i Catalunya, als polítics valencians els sembla que això posa en “risc” de desaparéixer al castellà.

El candidat de Ciutadans defensa que el valencià siga un “mèrit”, és a dir, que sume punts en les oposicions -segons quines-. Assegura que la legislació actual del Govern del Botànic es tradueix en una “imposició” de la llengua i que ell promourà la seua eliminació perquè crea “en la llibertat”, segons va assegurar en una entrevista a La Vanguardia.

Bonig promet una futura “llibertat” que implica eliminar aquest requisit, que recorda que és com a Catalunya o Balears -i Galícia, governada pel PP-, perquè fer-ho “és seguir el joc a l’independentisme“.

Com detalla l’article 9.2 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, “els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l’Administració en qualsevol de les seues dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”. També la Constitució detalla que les altres llengües del país, a més del castellà, són “patrimoni cultural” i seran “objecte d’especial respecte i protecció”. Els tres partits fan propostes contràries a l’Estatut i a la Constitució.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

20 + sis =

jornadas gastronomicas el puig