Dalmau denuncia "pressions i amenaces públiques i privades" pel decret de tanteig d'habitatge

Guardar

dalmau ep
dalmau ep

El vicepresident segon i conseller d'Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, ha denunciat aquest diumenge en les seues xarxes socials que des de l'aprovació del decret llei per a l'ampliació d'habitatge públic mitjançant tanteig i retracte "no s'han detingut les pressions i amenaces" contra la seua persona, "tant públiques com privades, per part dels poders fàctics que defensen als fons d'inversió".

La denúncia de Dalmau, a través d'un 'fil' de publicacions de Twitter, es produeix després que el 5 de juny el ple del Consell aprovara un decret llei que amplia els supòsits en els quals les administracions poden adquirir immobles per a destinar a habitatge públic mitjançant el dret de tanteig i retracte. Amb aquesta normativa, l'administració podrà adquirir habitatges procedents d'execucions per impagament de la hipoteca o aquelles que es transmeten en grans operacions immobiliàries, augmentant el parc públic per a poder donar resposta a les situacions d'emergència residencial.

El conseller ha relatat aquest diumenge que "la proposta va arribar a l'orella dels lobbies de sectors econòmics poc transparents i dels grups d'inversió, i van sonar les alarmes".

"Van començar llavors les pressions i les amenaces, públiques i privades, per part dels qui volen manar sense presentar-se a unes eleccions", ha denunciat.

Dalmau ha ressaltat que la normativa "ajudarà a augmentar el parc públic de la Generalitat i dels ajuntaments, com recomana el Banc d'Espanya" i "va comptar amb la participació dels agents involucrats, organitzacions socials i empresarials, operadors jurídics i experts varis".

Així, ha defensat que el decret "va ser àmpliament participat i es van tindre en compte totes les recomanacions que van ajudar a millorar-lo". "Sempre amb diàleg", ha insistit.

El vicepresident ha remarcat que el decret llei permet a les administracions públiques "actuar amb preferència en transmissions d'habitatges com les adquirides mitjançant dació en pagament, procés judicial d'execució hipotecària, procediment de venda extrajudicial o en edificis complets d'habitatges".

"No sols això; també permet exercir el dret d'adquisició preferent als ajuntaments per a nodrir els seus habitatges públics. La necessitat és clara: després de la pandèmia, i davant la possibilitat de noves amenaces, cal assegurar que ningú es quede sense sostre", ha defensat.

En aquesta línia, ha ressaltat que la norma "posarà fre a les grans vendes especulatives d'habitatge" i està enfocada "a assegurar el dret constitucional i estatutari a un habitatge digne". De fet, "ens col·loca en l'avantguarda de les polítiques progressistes mundials", ha assegurat.

El conseller recorda que el 15 de juliol es convalidarà el decret llei en Les Corts, "la qual cosa li donarà caràcter permanent", però ha lamentat que "fins llavors les pressions no cessaran". "En aqueixa votació veurem qui està al costat dels fons voltor i qui al costat de la gent", ha conclòs.

Destacats