Xavi Castillo és la cara visible de Pot de Plom, una companyia que fa moltíssims anys fa riure a valencians i valencianes, així com consternant als qui s'incomoden amb el seu art . Amb el seu to satíric ha captivat a un públic que dia a dia segueix fidel al seu estil.
Molt proper a la postura de Bertolt Brecht, en esta entrevista exclusiva l'actor parla de com cada actitud en el teatre és també política i la forma en què el gènere satíric li acomoda com a etiqueta a l'hora de definir el seu treball.
Pot de Plom ha presentat en l'Escalante Els Viatgers del Temps a principis d'este mes. Què et provoca ensenyar un concepte esquiu com el temps als més menuts?
El que fem és com un còmic, és més un llenguatge d'un còmic en forma de teatre. Hi ha una part molt didàctica que és on parlem a través de la història del País Valencià, on d'alguna forma els xics es queden amb eixos personatges. El tema dels viatges espai-temporals ells ho tenen molt absorbit perquè hi ha molt material infantil i sèrie de dibuixos on es parla d'eixe tipus de viatges. El concepte de viatges en el temps és un clàssic de la literatura, del cinema i del món televisiu, aleshores és una cosa prou habitual.
En este espectacle hi ha molts personatges essencials. Nosaltres fem una limitació pel que fa al temps. Quan fas un espectacle per l'Escalante l'espectacle es d'una hora, aleshores tot el que volíem explicar en este espectacle, sobre el temps, sobre els processos històrics, dóna per a una sèrie llarga de televisió, com El Ministerio del Tiempo. Estem parlant de la conquesta de València, de l'expulsió dels moriscs, de les germanies, de la Batalla d'Almansa. Tots estos són pinzellades que ixen en l'espectacle.
Hi ha una escena que és molt divertida sobre Jaume I El Conqueridor i hi ha una broma molt puntual sobre Rita Barberà, que també és una part important de la història de València per a bé i per a mal (somriu).
Pot de Plom ja té 25 anys i eres conegut. Eres capaç de separar la teua figura de treballador-actor i la teua persona?És una faena. La companyia de teatre és l'ofici, jo sóc Xavi. El teatre que fem és molt popular, aleshores la gent et personalitza tot el que fem amb Xavi Castillo, evidentment, i signe totes les declaracions, els sketchs i les obres que fem. No és qüestió de barrejar personatges... Per a mi el teatre és el teatre i la meua vida personal, la meua vida personal. No és això que el personatge te'l portes a casa, això és un altre món artístic que tampoc és el de la companyia. Nosaltres anem oferint històries, vídeos, espectacles infantils, però no estem tant implicats en l'àmbit de personatges. No sóc el Capità Moro ni Rita Barberà.
És un ofici com un altre qualsevol.
Els monòlegs i improvisar és la teua forma sobre l'escenari. També en la vida quotidiana?El que sí que es barreja amb la vida quotidiana és que li estem fent voltes a tot el que està passant... com li podem ficar canya. Sí que hi ha una forma de veure el que està passant. El dia a dia nostre és veure com parlem dels autobusos, dels transgéneres, antitrans, com parlem de l'un i d'un altre.
Això és part del nostre ofici. Hi ha molta part d'improvisació, però també molta part d'ofici. Durant molts anys hem fet això, hem intentat traure-li un poc punta a l'actualitat. Així ja es converteix en una forma de fer. Hi ha una altra part que és d'improvisació i una altra d'ofici. Són xicotets guions que fem i funcionen bé amb el públic.
Tu i la teua companyia sou coneguts per la seua sàtira àcida i intel·ligent. T'agrada eixa etiqueta?
L'etiqueta de teatre satíric sí em mola, perquè realment el que fem és sàtira, és teatre satíric i polític. Moltes vegades ens hem fet bromes de quan es parla "no, no vull parlar de política en l'espectacle". Això és mentida. La teua actitud vital, la forma en la qual tu fas les coses, encara que parles d'una obra de Lope de Vega la teua actitud és política. D'alguna forma transmets el que està passant. Així, l'etiqueta de teatre satíric l'acceptem perfectament, fem humor i tirem per la sàtira.
La d'humor intel·ligent ja és relatiu, això és molt subjectiu; molta gent considera que el que fem no és teatre intel·ligent, és teatre brut, Una altra gent diu que sí. La sàtira és directa i molt clara sobre el moment polític i les barbaritats que passen ara.
Hazte Oír, tristament famosa com a organització pel tema de l'autobús i per descomptat el PP en els temps de Canal 9, han intentat censurar-te. Què em pots dir sobre este tema?
En Hazte Oír va fer una campanya fa anys per a impedir que actuara en una població a Banyeres de Mariola. Van fer una campanya de recollida de firmes, deien que jo insultava a la Verge, quan l'espectacle era un altre. Ells van arreplegar firmes i van muntar tota una campanya mediàtica en contra de l'espectacle. Evidentment no van aconseguir res més que el teatre estiguera ple, el resultat va ser que estava tot el poble allí. Era una campanya orquestrada per Hazte Oír i recolzada evidentment per l'Església. Ja els coneixem fa temps. Hazte Oír és una farsa, una associació subvencionada pel ministre. La gent està demanant públicament que se li retiren les subvencions. Són el KKK però amb altres cares.
El del PP ja és la història de la companyia. Nosaltres sempre hem fet el mateix teatre. Al començar a ficar a personatges polítics i potents, apareix Rita, va aparéixer el Camps, van començar a parlar dels grans esdeveniments, convertim els grans esdeveniments en espectacles satírics. Amb tot això el PP va començar a fer les seues campanyes en contra de nosaltres.
El vot i la censura unes vegades eren més directes i altres més indirectes. A voltes un regidor et deia que no, a voltes simplement impedien a una associació perquè ens contractara. El tipus de censura i vetos ha sigut de moltes formes. Hem tingut desacords amb capellans, amb polítics. Açò ha sigut la història de la companyia. Encara segueixen havent-hi pobles on no podem xafar el teatre.
Estem en Falles, tu eres d'Alcoi... Què significa per a tu este temps de festes?
Jo he passat la meua infància i joventut a Alcoi, on estan els Moros i Cristians, que també apareixien al principi en actitud de riure, com el Capità Moro.
Jo venia de visita les Falles de València amb la meua mare i germana. Hi ha una sèrie d'elements còmic-festius en les Falles que també ens han donat joc per a fer espectacle. Hi ha personatges com la fallera major que també han aparegut en els espectacles. De fet, la setmana que ve en el Micalet farem un espectacle sobre este tema. Ara les visc més a prop perquè estic a Picanya, però no sóc gens faller.
Però passa en totes les festes populars: hi ha una part rància on tu pots la part de sàtira, en els Moros i Cristians, en les comparses, en les Falles. Hi ha una part més rància relacionada sempre amb la part més conservadora i catòlica. Però també hi ha un món faller que no va per eixe costat, com la Falla Arrancapins, altres falles que porten línies populars, que en origen eren així. Sempre com ha passat històricament en este país, l'Església ho arreplega i ho converteix en una gran exaltació de la Verge. Originalment no era així.