El Teatre Escalante es caracteritza per fer obres dirigides als més xicotets, però gran part d'elles també apunten a un públic adult que sap destriar entre una metàfora, una al·lusió al context i l'humor necessari.
Vives, l'obra dirigida per Gabriel Ochoa, se centra en els canvis polítics i socials que ha viscut la societat valenciana en els últims anys. Van ser quasi 25 anys el temps en què culturalment es van atenuar les llums en una ciutat que ara renaix amb produccions com esta, per la qual cosa funciona com a símbol per a al·ludir a certs vents de canvis.
L'obra també ataca el problema de la pedagogia, l'educació i la justícia social des d'un altre flanc: la figura de Luis Vives, un dels estudiosos més destacats del segle XVI, amic de Tomás Moro (l'autor d'"Utopia") i un dels impulsors del caràcter assistencialista de molts Estats moderns europeus.
La família de Vives va morir cremada arran d'una Inquisició que no suportava els seus orígens jueus. Esta desgràcia és un dels motors d'esta obra, que vincula la producció literària i filosòfica i la vida de l'ideòleg amb els esdeveniments reivindicatius de l'Institut que porta el seu nom fa cinc anys, al febrer del 2012, coneguda gràcies a Pau Alabajos, qui canta en l'obra, com la #primaveravalenciana.
Els ensenyaments continguts en els llibres, la innovació pedagògica i el tracte de les idees per mitjà de l'organització i col·laboració humana complementen una creació anomenada a revolucionar l'escena local. En ella és dibuixa'n els conceptes d'ideologia, humanisme i l'anacrònic "heretgia", allò que en el seu moment va condemnar l'existència de l'important pensador.
Vives, produïda i gestionada pel Escalante, s'estrena hui en el TEM per a funcions escolars i este diumenge tindrà la seua primera presentació per a tot públic.