Aquest dimecres 15 de novembre, a les 22:00 h, en À Punt, Valencians al món viatjarà fins al golf de Finlàndia amb el reporter Lluís Liñana per a recórrer els huitanta-tres quilòmetres que separen les ciutats de Tallinn i Hèlsinki. Aquesta travessa els portarà a través de les aigües profundes i misterioses del Bàltic, que connecten dues ciutats amb una cultura i una història ben diferents, malgrat la seua proximitat geogràfica. I és que, a mesura que u navega per aquest territori, pot apreciar la bellesa de l’arxipèlag finlandés i estonià, tot compost per illes verdes i boscoses que es fonen amb un mar blavós.
Víctor Martínez, veí de València, fa huit anys que viu a Tallinn. Els esperarà a la muralla de la ciutat i els en mostrarà el centre històric, ja que, com a bon guia turístic, se’l coneix pam a pam. Durant el recorregut, visitaran la catedral d’Alexandre Nevski, el mirador de Toompea i la plaça Major, coneguda per tindre l’ajuntament més antic d’Europa. Acabaran menjant a Olde Hansa, un restaurant que tracta de recrear la cuina de l’edat mitjana.
Sandra Mulet, veïna de Picassent (Horta Sud), fa un any i huit mesos que viu a Tallinn. Quedaran amb ella al barri on viu: Nõmme. Allí, els presentarà la seua família i, després, visitaran l’església de Sant Olaf, un edifici d’estil gòtic construït el segle XII i que, durant alguns anys, va ser considerat el més alt del món. Seguidament, passejaran pels carrers de la ciutat i passaran per l’ambaixada de Rússia. Més tard, pujaran a la Torre de la Televisió de Tallinn, on viuran una experiència no apta per a persones amb vertigen. Acabaran a Maiasmokk, la cafeteria més antiga d’Estònia: va obrir les portes l’any 1864.
Claire Soria, de Paterna (Horta Nord), fa dos anys i mig que viu a Tallinn. Amb ella, visitaran el Museu a l’Aire Lliure d’Estònia, un lloc on aprendran com han viscut els estonians al llarg dels últims segles mentre es mouen en un carruatge. A continuació, agafaran el metro fins a Katarina Gilf, una congregació d’artistes i artesans d’Estònia creada l’any 1994. Allí, es provaran barrets de tot tipus i desfilaran. Més tard, faran un passeig per Patarei, la zona del port, i per a acabar, s’acomiadaran de Claire a Linnahall.
Ernesto Suárez, veí de Tavernes Blanques (Horta Nord), fa quatre anys que viu a Tallinn. Ernesto treballa a Telliskivi, la zona industrial de la ciutat. Allí, es troba LIFT99, el centre d’empreses emergents d’Estònia que ofereix espai de treball compartit, oficines privades i sales de reunió per a corporacions tecnològiques i professionals independents. Aquest espai no només proporciona un lloc per a treballar, sinó que també fomenta la col·laboració i la connexió entre membres de la comunitat empresarial de la ciutat. Finalment, s’acomiadaran d’Ernesto al barri on viu, Pelgulinn, i els ensenyarà sa casa. Allí, coneixeran la seua dona i menjaran una fideuà feta per ell.
Ana Roca, veïna de Vinaròs (Baix Maestrat), fa un any que viu a Hèlsinki. Per a conéixer Ana, s’hauran traslladat en ferri fins a la capital de Finlàndia. Amb ella, visitarean OODI, la Biblioteca Central de Hèlsinki, on la fusta que es va utilitzar per a la construcció de l’edifici és de quilòmetre zero, és a dir, d’arbres provinents dels boscos de Finlàndia. Després d’aquesta primera visita, faran una parada al restaurant Ravintola Savotta, on tastaran menjar típic finlandés. Posaran un poc d’emoció, més tard, visitant Linnanmäki, el parc d’atraccions de Hèlsinki, conegut per ser el més antic del país. S’acomiadaran d’Ana, la nostra valenciana, a Mascot Bar & Live Stage, un bar llegendari on posaran a prova les seues dots per al cant en un karaoke.
Anna Arlandis, veïna de Bellreguard (Safor), fa quatre anys que viu a Hèlsinki i els esperarà a la plaça del Senat, el lloc on es concentra una gran part de l’activitat de la ciutat. Visitaran la plaça del Mercat i l’església de Temppeliaukio, un temple únic i icònic que va ser construït directament d’una roca sòlida. Més tard, coneixeran la parella d’Anna i, juntament amb els dos, pujaran a la nòria Skywheel Helsinki. Descobriran que aquesta atracció ofereix una experiència inoblidable, ja que una de les cabines inclou una sauna. Per últim, s’acomiadaran d’Anna i la seua parella a Kaivopuisto, un dels parcs més antics i famosos de la capital finlandesa.
La importància de la sauna en la cultura finlandesa
La sauna té una gran importància en la cultura finlandesa, ja que és un element fonamental de la seua vida quotidiana i identitat nacional: el país té més saunes que automòbils. L’ambient càlid i vaporós de la sauna es considera un lloc de relaxació, de reunió social i de neteja, tant física com espiritual. La sauna, a més a més, està vista com un igualador social on la jerarquia s’esvaeix i permet a les persones viure una experiència compartida. Des de les més antigues tradicions fins a la modernitat, la sauna continua sent un símbol arrelat en la cultura finlandesa, ja que contribueix a la salut i el benestar de la població i exerceix, també, un paper rellevant per a la promoció del turisme.