València posa en marxa una ruta per a descobrir la ciutat amb "els ulls i la mirada" de Berlanga

La vicealcaldessa i regidora de desenvolupament urbà, Sandra Gómez i el regidor de Turisme i Internacionalització, Emiliano García han informat de les accions que s'ha previst realitzar amb motiu de l'Any Berlanga per a tota la ciutadania.Així el pròxim dia 22 de maig es posarà en marxa una ruta biogràfica del cineasta valencià que recorrerà alguns dels punts més importants de València vinculats a la seua filmografia i a la seua vida personal. "Volem valorar a un dels nostres fills, de les nostres figures més reconeguts no sols a Espanya, sinó a tot el món. La ciutat està bolcada amb la celebració dels Premis Goya. Però, a més volem explicar-los als nostres visitants i als nostres residents com vivia Berlanga a València", ha dit Gómez.Catarina Benito Mulet, una de les encarregades del disseny de la ruta, ha destacat que es tracta descobrir València a través dels ulls i la mirada de Berlanga". "Es tracta d'una ruta biogràfica, perquè encara que Luis deixa molt prompte València per a viure, mai es va oblidar d'ella; formarà sempre part del seu imaginari i de la seua manera de veure la vida. Li va passar una mica com a Sorolla", ha insistit Benito. La ruta, per a la qual cal inscriure's en la pàgina web, es realitzarà en valencià, castellà, anglés, francés i italià.L'objectiu com han destacat Gómez i Benito en la roda de premsa és que els veïns i veïnes de València tinguen referències reals d'aquest "valencià insigne". "És important vincular a Berlanga amb la seua ciutat. Ell ha representat tan bé la nostra manera de viure, que per això les seues pel·lícules ens resulten tan versemblants. Si pensem en la seua filmografia, veiem que és un cinema faller, pirotècnic i del pensat i fet. Res millor que el cinema de Berlanga per a conéixer la nostra història. Com diu José Luis Garcia: Berlanga hauria d'estudiar-se en els instituts per a conéixer la nostra història. Per això la ruta es diu ‘València i el cinema de Berlanga, una opció màgica’", hi ha indicat la responsable de l'itinerari.La vicealcaldessa ha afegit que aquesta proposta se suma a les moltes que estan en marxa en col·laboració amb altres entitats, però que l'objectiu de l'Ajuntament és elaborar un catàleg propi més ampli. Així, ha avançat que aquest mateix matí s'han reunit amb la Federació de Bandes i Societats Musicals per a veure quines activitats es podrien realitzar en aquesta matèria.

La València més berlanguiana

La visita comença en la plaça de l'Ajuntament, sota el seu balcó, en l'epicentre de les nostres festes. Brunchú realitzaria la pirotècnia de "Calabuch" i els seus personatges enaltirien l'ànima i el soroll dels focs. La següent parada transcorre enfront de l'Institut Luis Vives, on es revisen els primers anys de formació de Berlanga, qui va començar a estudiar en els Jesuïtes, per a passar després pel col·legi femení del Loreto i acabar en el Lluís Vives. Més tard es matricularia en la Facultat de Filosofia i Lletres per a poder jugar en el seu equip de futbol.En la modernista Estació del Nord, es recordarà el període militar de Luis G. Berlanga, qui forçat per les circumstàncies es va veure obligat a enrolar-se en la Divisió Blava. Des de l'Estació de Castelló prendria un tren a Sant Sebastià per a emprendre el viatge a Rússia. Més tard, des de la mateixa Estació del Nord de València un tren a Cartagena li portaria a fer el servei militar. Al costat de l'Estació, se situa la plaça de Bous. Les reinterpretacions simbòliques del bou es troben en "Benvingut Mr. Marshall", "Calabuch", "La Vaquilla", "Patrimoni Nacional, "París-Tombuctú".Al Carrer Ribera i el Passeig de Russafa es recorden les mítiques cafeteries de llavors que obrien la modernitat a la societat valenciana de l'època. Berlanga solia reunir-se en aquests llocs per a idear, escriure guions i parlar sobre futurs projectes. No gaire lluny, en la mateixa plaça de l'Ajuntament, està l'Edifici Rialto, actualment seu de la Filmoteca. Va ser allí, al cinema del mateix nom, on Berlanga va decidir dedicar-se al seté art, després del visionament de la pel·lícula El Quixot de Georg Wilhelm Pabst.Berlanga vivia al costat del Rialto, en l'àtic de l'edifici "MartíAlegre", on se situava l'antic Hotel Londres, propietat de la seua família. És precisament en aquest punt on es repassen algunes de les dades familiars que marcarien la seua infància i adolescència. El valencianisme de Berlanga també s'explica molt a prop. En la mateixa Plaça de l'Ajuntament, cantonada amb el carrer Sant Vicent, es trobava llavors el Bar Torino, on es fundaria el València Club de Futbol.