València es prepara per a celebrar aquesta setmana el centenari d’un dels seus fills més il·lustres. I és que tot just el pròxim dissabte 12 de juny es compliran cent anys del naixement, a la capital del Túria, de Luis García-Berlanga (1921–2010).L’oferta per a retre homenatge al reeixit cineasta és molt àmplia, ja que les diferents administracions públiques s’han sumat amb un autèntic "fervor" al reconeixement que està fent-se en l’Any Berlanga.Per a commemorar-ho, Visit València oferirà de manera gratuïta la Visita Guiada "València i el cinema de Berlanga" a les persones que el sol·liciten a través d’un formulari en línia en la web. Hi haurà quatre cicles de visites gratuïtes tant el dissabte 12 com el diumenge 13 de juny en grups de 19 persones.La personalitat del cineasta ha motivat la creació d’aquesta ruta, un recorregut per les seues vivències i memòries a València. "Volem que Berlanga continue emocionant, perquè el seu llegat siga el nostre, perquè la ciutat que el va veure nàixer i créixer ha de ser ambaixadora, no sols d’eixa herència cinematogràfica, sinó de la seua manera d’interpretar les realitats", va expressar el regidor de Turisme Emiliano García. El tour, d’una hora i mitja, començarà en l’Oficina de Turisme de la plaça de l’Ajuntament i recorrerà els emplaçaments més emblemàtics de València per a Berlanga: cinemes, cafés, tertúlies, llibreries… "És una oportunitat única per a totes aquelles persones que s’interessen per la figura del cineasta, i per l’empremta que va tindre València en la seua obra i viceversa. Poder oferir la Ruta Berlanga de manera gratuïta és la millor manera de començar un any dedicat a un dels nostres valencians més il·lustres", ha destacat Emiliano García. Després d’aquest cap de setmana de visites gratuïtes, el tour es reprendrà cada dissabte i tindrà un preu de 12 €. Es podrà acudir prèvia sol·licitud en la web de Visit València. Una relació, la de Berlanga i El Flaco, que arranca en els anys vuitanta i que serveix al fotògraf per a captar "el que jo he vist de Berlanga" a través de "fotografies espontànies" que ara conformen aquesta exposició ‘Berlanga por el Flaco’, que va començar a gestar-se inconscientment arran de la mort de Luis García-Berlanga en 2010, va indicar en la presentació ‘El Flaco’.Una mostra composta per una selecció de 80 fotografies que li ha permés "reviure aquell temps" i les "històries que hi ha darrere de cada foto", assenyalava el fotògraf. Retalls de vida que ixen dels calaixos per a evocar, en blanc i negre, a un dels valencians més universals del segle XX.En paraules de la diputada del MuVIM, Glòria Tello, "El Flaco és un testimoni permanent del Berlanga protagonista de mil-i-una històries en la capital valenciana. Parlem de retrats d'una vida que han tornat a posar-se davant el públic gràcies a qui, a més de fotògraf d'ofici, va ser bon amic del cineasta. Amb l'exposició recuperem "trossos" d'un Berlanga a cavall de la privacitat i de la vida pública. Recuperem abraçades i somriures, calideses i estones d'una certa intimitat, complicitats i alegries, actes oberts a la premsa i algun moment quasi secret (i inoblidable)". En el primer volum, la biografia del cineasta valencià és revisada per l'escriptor Antonio Gómez Rufo, i la seua aportació a la cultura espanyola és estudiada per l'expresident de la Reial Acadèmia Espanyola, Darío Villanueva.En aquest mateix volum, José Luis Castro de Pau, Héctor Paz Otero i Fernando Gómez Beceiro són els responsables d'estudiar la filmografia de Berlanga en els anys cinquanta. La dècada dels seixanta i l'inici de la seua relació creativa amb el guionista Rafael Azcona és analitzada per Santos Zunzunegui i Víctor Iturregui.També s'aborden en altres articles qüestions com l'amor i l'aspecte eròtic al cinema de Berlanga. Mentre Carmen Arocena estudia els rituals amorosos en 'Novioa la vista' i 'Vivan los novios!', Juan Miguel Company se centra en l'erotisme i les parafílies berlanguianes.Imanol Zumalde revisa el període de maduresa del director valencià, a partir de la transició democràtica: Des de la denominada trilogia nacional (1978-1982) i 'Moros i cristianos' (1987) fins a 'Todos a la cárcel!' (1993). 'La vaquilla' (1985) compta amb un capítol a part en el qual la pel·lícula és analitzada per Alejandro Montiel i Javier Moral. La sèrie televisiva sobre Vicente Blasco Ibáñez, que va rodar Berlanga en 1997, és estudiada per Manuel Palacio i Juan Carlos Ibáñez.De la difícil relació del cineasta valencià amb la censura franquista s'encarrega la professora Nekane E. Zubiaur Gorozika, i els seus primers anys a l'Escola de Cinema (IIEC) són estudiats per Asier Aranzuría. Mentre Bernardo Sánchez reflexiona sobre la fructífera vinculació professional de Berlanga amb Azcona, Iñigo Larrauri estudia la seua relació amb els denominats 'còmics de budell' de les seues pel·lícules.El primer volum inclou a més estudis de com s'ha vist el cinema de Berlanga a l'estranger: Jean-Claude Seguin s'encarrega de França, Duncan Wheeler del Regne Unit, Ralf Junkerjürgen d'Alemanya, Kepa Sojo d'Egipte i César Maranghello de l'Argentina i altres països de Llatinoamèrica.La monografia també analitza qüestions tan diverses com el paisatge, l'ancianitat o la visió de la feminitat en la vida i obra de Berlanga des de perspectives contemporànies que permeten una lectura actualitzada de la seua obra cinematogràfica i de la seua aportació cultural en el context social i històric de 2021.Des d'una perspectiva de gènere, Carmen Ciller i Ana Mejón subscriuen l'article 'Contra-misogínia i identificació de la feminitat'; Juan Carlos Ibáñez estudia les localitzacions dels seus rodatges i la presència del Mediterrani en 'Novio a la vista' i 'Calabuch'; Rubén Romero i Mercedes Álvarez San Román s'aproximen a la visió del món del cineasta en els seus últims anys; i Alejandro Melero i Asier Gil Vázquez indaguen sobre la presència de la vellesa al seu cinema. En aquest segon volum, Jorge Nieto ofereix una recopilació dels escrits sobre cinema de Berlanga; Antonia del Rei realitza un autoretrat berlanguià a través de les seues entrevistes, i José Manuel Sande i Casimiro Torreiro signen l'estudi 'Un Berlanga de paper'. Finalment, Juan Ignacio Lahoz recopila la seua filmografia com a director, i José Manuel Sande s'encarrega en aquest mateix apartat filmogràfic d'altres funcions que va realitzar Berlanga al cinema al marge de la direcció.A més del contingut en paper, el llibre ve acompanyat per un DVD que inclou una taula redona entorn de Berlanga organitzada per Filmoteca Espanyola i l'ECAM en col·laboració amb l'IVC i l'Acadèmia de Cinema. En ella van participar Fernando Trueba, Josetxo Cerdán, Santos Zunzunegui, Borja Cobeaga i Juan Estelrich per a debatre sobre les influències de Berlanga al cinema espanyol contemporani.