La Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de l'Institut Valencià de Cultura, presenta l'espectacle 'Firmamento' de la companyia La Veronal, que es podrà veure el 20 d'octubre en el Teatre Principal de València.
L'espectacle és dirigit pel valencià Marcos Morau, Premi Nacional de Dansa 2013 i nomenat Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura de França en 2023.
La coreografia, signada per ell mateix en col·laboració amb les intèrprets, ha obtingut tres Premis Talía 2024 a millor espectacle de dansa, millor intèrpret femenina de dansa per a Lorena Nogal i millor labor de producció de les arts escèniques. Així mateix, compta amb els Premis Godot 2024 a Millor coreografia de dansa contemporània i Millor intèrpret masculí de dansa per a Jon López.
Completen l'elenc al costat de Jon López i Lorena Nogal, Àngela Boix, Núria Navarra, Marina Rodríguez i Shay Partush.
'Firmamento' és un tribut a l'imaginari viatger de la infància, moment de la vida on somiàvem infinitament en gran perquè en el món dels adults ens sentíem infinitament xicotets, apunta el director.
Partint d'esta mirada regressiva als nostres escenaris infantils, 'Firmamento' s'erigix com una invitació a somiar per a tots els públics i es planteja com una reflexió a través de les raons que ens han portat fins ací, tant individual com col·lectivament. L'obra vol ser un cant a la nostàlgia dels quals vam ser adolescents en els anys 90 que busca traçar llaços amb els adolescents de hui, a través d'un joc de portes i possibilitats.
En 'Firmamento' el real i l'imaginat convergixen en un inquietant nou món, creant una increïble tensió entre els diferents elements que la componen i alçant-se com una de les peces més plàstiques de la companyia.
Este espectacle vol ser el llegat que La Veronal oferix a les noves generacions i un exercici de reconciliació amb la vida per al públic adult. Segons el seu director és possiblement "un regal per a mi (nostra) adolescència, eixa peça que m'haguera agradat veure quan em començava a apuntar a l'edat adulta, quan vaig començar a deixar de jugar al pati del meu col·legi i em disposava a travessar eixa gran avinguda plena de cotxes, crits i presses que anava a ser el món en el qual vivim".