La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha destacat el treball i la dedicació que va emprar Nicolau Primitiu Gómez Serrano a col·leccionar obres editades a València, de temàtica i autor valencians, que van servir per a la creació de la Biblioteca Valenciana, que porta el seu nom.
Els més de 40.000 volums de llibres, periòdics, revistes i l’arxiu personal van ser l’origen de la Biblioteca Valenciana, creada en 1985, gràcies a la donació que uns anys abans havia fet la seua família. Aquesta vesprada, coincidint amb el cinquanta aniversari de la seua mort, s’han presentat els ‘Dietaris de 1937’ i s’ha reconegut la tasca de Nicolau Primitiu en l’àmbit documental i bibliogràfic.
“Tenia una metòdica forma de recopilar documents que respon a l’essència de la creació d’una biblioteca nacional. Ell col·leccionava tot el que tinguera a veure amb la cultura valenciana: obres impreses o editades, escrites per valencians o d’una matèria especialment vinculada a la cultura i la història valencianes, complementades amb publicacions de consulta i referència. I aquest és l’esperit que regeix en aquesta biblioteca: salvaguardar i contribuir a l’increment del patrimoni bibliogràfic i documental del nostre territori”.
La secretària autonòmica de Cultura ha agraït que “fora un curiós de la història, una persona ordenada i un intel·lectual que absorbia la vida que el rodejava” i ha afegit que “tenia una clara consciència social del valor dels llibres i de la lectura per a tota la societat”.
Sobre els ‘Dietaris de 1937’, ha dit que són textos que recullen la vida quotidiana d’una societat i que compleix una funció primordial per a conéixer millor el passat, perquè “la història no només es construeix amb batalles i generals, sinó amb la gent humil que lluita per sobreviure cada dia”.
La Biblioteca Valenciana ha editat els ‘Dietaris’ de Nicolau Primitiu de 1936 i 1937 i continuarà publicant els dels anys 1938 i 1939, que coincideixen amb el període que va durar la Guerra Civil espanyola.
En l’acte d’homenatge han participat, a més de la secretària autonòmica de Cultura i Esport, la directora de la Biblioteca Valenciana, María Jesús Carrillo; la neta de Nicolau Primitiu, Carmen Gómez-Senent i el coautor dels ‘Dietaris de 1917’, Josep Daniel Climent.
Biografia
Nicolau Primitiu Gómez Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 – València, 11 de novembre de 1971) va ser un historiador i intel·lectual que va centrar els seus treballs d’investigació en revistes especialitzades i premsa diària, on va desenvolupar una important tasca de divulgació de temes històrics valencians.
Va ser president de Lo Rat Penat i director degà del Centre de Cultura Valenciana. En els últims anys de la seua vida va fundar l’editorial Sicània i la revista homònima ‘Sicània’, mitjançant les quals va donar a conéixer tota una nova generació d’escriptors valencians en valencià, com Beatriz Civera, María Ibars, Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, Josep Mascarell i Gosp, a més d’editar també obres d’escriptors consolidats com, per exemple, Francisco Almela i Vives, Carles Salvador, Xavier Casp o Mossén Moscardó.
La biblioteca i l’arxiu personal que va donar estaven compostos per 2.750 manuscrits, 10 incunables, 320 impresos del segle XVI, 900 impresos del segle XVII, 3.900 impresos del segle XVIII, 10.000 obres del XIX i 20.500 del XX. Comptava també amb 5.000 números de publicacions periòdiques i 630 documents.
Hi havia peces de gran importància i valor com el manuscrit ‘Spectacula Lucretiana’, obra de principis del segle XVI, dedicada a la boda entre Lucrècia Borja, filla del papa valencià Alexandre VI, i Alfons d’Este.
Entre els incunables, hem de destacar el ‘Regiment preservatiu i curatiu de la pestilença’ de Lluís Alcanyís, imprés per Spindeler en 1490, un dels primers tractats de salut pública, del qual només es conserven tres exemplars en el món; o edicions incunables d’obres de Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Roís de Corella o dels Furs de València.
També cal subratllar obres monumentals del segle XVI com la ‘Bíblia poliglota’ del cardenal Cisneros o l’‘Aureum Opus’ que va imprimir Diego de Gumiel en 1515.