Russafa Escènica – Festival de Tardor va organitzar la seua XIV edició al llarg de 12 mesos baix el lema ‘Fins ací arribarà la mar’. El que no s’imaginava, era que anava a arribar tan lluny.
Esta iniciativa privada - amb suport de diverses institucions públiques i privades – tracta des de 2010 d’impulsar l’escena valenciana i als creadors emergents. I enguany s’ha trobat amb la major onada d’acceptació de la seua trajectòria.
La resposta del públic a la programació escènica ha creixcut superant els 5.300 espectadors i participants a les seues activitats. Açò suma 5 punts respecte a 2023. A més, s’ha incrementat un 55% les vegades que (amb un gran somriure) han penjat el cartell de ‘sold out’ en la selecció de peces breus (Vivers) i llargues (Boscos) programades.
“Estem molt contents d’haver aconseguit més d’un 81% d’ocupació mitjana. Cal pensar que hi ha funcions de dijous a diumenge, algunes a les 18:15h, un horari més complicat de compaginar amb la vida laboral i personal. Així i tot, s’han omplit els passes i els artistes han tingut l’ocasió de mostrar el seu treball tant a espectadors com a programadors vinguts de la Comunitat i d’altres parts de l’Estat”, ha comentat Jerónimo Cornelles, molt satisfet per l’impacte a la vida cultural valenciana del festival al llarg de les darreres dues setmanes, amb una sèrie d’activitats formatives (cursos d’escriptura i interpretació, lectures dramatitzades, encontres amb professionals...).
Especialment significativa ha sigut la resposta del públic als Boscos, peces de llarga duració. Sobre tot a les quatre coproduïdes pel festival, el teatre (públic o privat) on s’ha representat i la companyia creadora, com ha estat el cas de Yo soy 451, de La Teta Calva; Valparaíso (cuatro días, cuatro noches), de La Portuaria; Híbrit, de Begoña Tena; i Cosica, de Marta García, que han exhaurit les entrades pràcticament tots els dies.
“Hem tingut la sort d’ajudar a ficar dempeus espectacles que demostren el nivell dels creadors valencians, la seua diversitat i capacitat de connectar amb el públic. Estem vivint un moment molt dolç pel que fa a la qualitat de la nostra escena. És hora de fer costat als artistes per a dur a terme els seus projectes, de situar València al nivell de regions escènicament tan potents com Madrid, Catalunya o País Basc perquè està més que clar que tenim la matèria prima”, explica Cornelles, satisfet del paper que fa Russafa Escènica – Festival de Tardor, dins de les seues possibilitats, en la dinamització del sector. Una tasca per a la què reclama una major implicació a llarg termini per part de les institucions.
“Som un festival estratègic, estem donant oportunitats laborals i visibilitats a artistes emergents que seran el futur de les arts escèniques valencianes. És una responsabilitat que assumim des de l’àmbit privat per pura convicció. Però demanem el mateix compromís per part de les institucions, vista la resposta tan positiva del públic i dels professionals al festival”, recordant que enguany han treballat 100 artistes a les representacions, un 42% que l’any anterior.
UNA PROGRAMACIÓ QUE FUNCIONA COM ESPILL DE LA SOCIETAT I DE L’ESCENA VALENCIANA CONTEMPORÀNIA
Un dels avantatges del festival és que, en nàixer del propi sector, coneix les tendències, els processos d’investigació, les problemàtiques que més afecten als treballadors de les arts escèniques i, per extensió, a la societat de la què formen part.
Per a esta edició s’han rebut un centenar de propostes de les que, amb l’equip i mitjans previstos, s’ha pogut donar suport a 22 espectacles. Una selecció on s’ha dialogat amb noves tecnologies, la interdisciplinarietat, l’experimentació a nivell narratiu i estètic... Pistes de la direcció cap a on camina el segle XXI.
El públic ha gaudit de propostes que parlaven de la precarietat laboral, del nou concepte de família per al col·lectiu queer, de la necessitat de preservar la memòria individual (que no deixa de ser compartida), de la manca generacional d’expectatives, de la ecoansietat, de les dificultats de les relacions afectives a la societat contemporània... Són algunes de les temàtiques d’espectacles que naixen de la sensibilitat de creadors valencians, però que podrien connectar perfectament amb audiències de pràcticament qualsevol lloc. Això s’espera de la xicoteta gira que faran els Vivers pels municipis acollits a la xarxa de distribució intermunicipal Via Escènica, amb el suport del SARC de la Diputació de València. I de la possibilitat d’aconseguir contractacions després del contacte dels creadors i els seus espectacles amb programadors.
EL PREMI DE DRAMATÚRGIA SGAE – RUSSAFA ESCÈNICA 2024 RECONEIX A SEQUIA, UNA PROPOSTA QUE PLANTEJA LA COL·LABORACIÓ POSSIBLE O IMPOSSIBLE ENTRE LA IA I EL TEATRE
Una de les peces que ja té garantida una continuïtat és la guanyadora del Premi de Dramatúrgia SGAE- Russafa Escènica 2024. El jurat format per l’actriu Laura Useleti, la gestora cultural Marina Díaz i la productora de Olympia Metropolitana Paula Esquembre, ha triat entre les 10 peces breus aquella en la què han trobat major potencial per a créixer com a espectacle de llarga duració, passant dels 30 als 60 – 90 minuts.
“Ha estat molt complicat perquè hi havia molta diversitat, tant a les temàtiques com a la proposta escènica. Però ens haviem de centrar en el tema de la dramatúrgia i ací ens va sorprendre moltíssim Sequía per la utilització que havien fet de la intel·ligència artificial, demanant-li al ChatGPT que escriguera amb elles l’espectacle”, comenta el jurat. Les situacions còmiques creades tant per les incongruències de la IA com per les situacions que travessen les protagonistes, les dificultats de conciliar la família amb la interpretació, la paciència finita front a una gran oportunitat que mai acaba d’arribar...
“Era molt interessant veure si la tecnologia ens pot ajudar a trencar una sequera creativa, els límits de l’autoria digital i analògica... són temes que estan candents en tots els àmbits i també a les arts escèniques”, argumenten Useleti, Díaz i Esquembre, qui van donar una menció especial a l’espectacle Equilibrium per la sensibilitat de la temàtica tractada amb diversitat d’eines expressives, convertint la representació en una experiència tan intel·lectual com sensorial i emocional.
Les creadores de Sequía, Wanda Bellanza, Marta Santandreu i Àgueda Llorca, són un reflex d’intèrprets que han començat una trajectòria a les arts escèniques valencianes però se senten atretes pel format del festival, les peces breus representades a espais no convencionals (comerços, coworkings...) i la llibertat investigadora, expressiva que permet la seua programació per a mostrar noves facetes de les seues capacitats creatives i interpretatives, buscant un nou impuls. Ara podran reprendre l’espectacle amb ajuda de Roberto Hoyo, que els acompanyarà com a tutor en el procés d’allargar la peça. “Tenim moltíssimes idees, vam descartar tant de material durant el procés i tenim tanta curiositat per continuar col·laborant amb la IA per veure que eix de tot açò que estem desitjant començar l’ampliació de l’espectacle”, asseguren les creadores, directores i intèrprets d’aquesta comèdia. Un treball per al que comptaran amb una dotació econòmica de 1000€ i una primera la lectura dramatitzada a la seu valenciana de la SGAE en 2025.
Amb el lliurament d’aquest premi i una festa de clausura ha conclòs un festival que busca noves fórmules per a renàixer, marcant una nova etapa “Assumim un treball innovador i pioner, que deurien fer les institucions y que ha suposat un model replicat a d’altres ciutats. Però, després de catorze anys, no podem seguir treballant de la mateixa manera. Hem demanat un suport i ajuda concret institucional. Estem a l’aguait de resposta i el silenci administratiu no sol ser bon auguri... Però som optimistes per l’empatia mostrada i el reconeixement del valor de Russafa Escènica – Festival de Tardor, tant per al sector de les arts escèniques valencianes com per a la ciutadania”, assenyalen des de l’organització.