Raúl Antón és un monologuista nascut a València que des de fa uns anys l'està "petant" a les xarxes socials. Encara que ell ja se n'havia pujat a l'escenari fa 11 anys, el valencià s'ha convertit en una icona dels anys 90, la música remember i sobretot del riure. El còmic va aprofitar el confinament per a intentar traure un somriure a la gent que tan malament ho estava passant a casa, però no només fent monòlegs en vídeo. L'artista es va esforçar per a entretenir a la gent durant tot el dia, fent concursos, directes i, fins i tot, una nit de cap d'any! Ara que s'ha tornat a apujar als escenaris, des de l'1 de juliol, i que actuarà a les Nits al Carme el pròxim diumenge 22 d'agost, hem volgut parlar en ell.
Sabem que actuaràs a les Nits al Carme la pròxima setmana, com és per a tu tornar als escenaris després de viure el confinament?
La veritat que és un regal perquè pensàvem que no tornaríem a actuar fins al 2021 com a mínim i des de l'1 de juliol ho hem pogut gaudir. Però la veritat és què són actuacions molt diferents, la gent està lluny, asseguda i l'aforament és molt reduït. Tot i això, el més important és que se senten les rialles i els aplaudiments que era la incògnita que em recorria.Això si, ja no es poden fer fotos i és una llàstima. Hi ha gent que ho entén i gent que no, però a pesar de tot, es pot actuar i açò ja és un regal.
Nascut a València, va guanyar en 2013 el primer premi de monòlegs del concurs que organitzava l'Ajuntament de Rincón de Soto (La Rioja). En 2014 va guanyar la VII edició de Monòlegs de Santa Pola (Alacant). El còmic valencià està triomfant en tota Espanya i també era el presentador Oficial del València Comedy Club. A més, ha sigut guardonat amb 8 primers premis nacionals.
Com es preparen els espectacles perquè siguen segurs?
Està tot molt controlat. Per exemple, estic segur que la passada actuació del divendres a Mar de Sons 2020, al Club Nàutic de Castelló era més segura que anar al supermercat o agafar un bus. Es controla l'accés, l'aforament, la distància de seguretat... i és tot a l'aire lliure. Es redueixen al màxim les situacions de risc i crec que la gent una vegada va a veure un espectacle s'adona que no és més perillós que qualsevol altra situació.Creus que la situació actual va afectar que la gent s'acoste a veure l'espectacle Regreso al Pasado a les Nits al Carme?
La por afecta totalment a l'assistència. Si una persona ja anat a altres esdeveniments, és diferent, però si no, afecta moltíssim que decidisquen si vindran o si no. Jo, personalment, crec que hi ha perill en qualsevol lloc, i també és veritat que la gent ja no té la mateixa por que al principi a anar a comprar, per exemple.Desgraciadament, crec que serà la primera volta que no omplirem a València i és per la por que té la gent a vindre, és una cosa lògica.
Són moltes les persones que han vist els teus vídeos durant el confinament. Vídeos, connexions en directe... Tot el que has fet. Has fet riure i oblidar autèntiques calamitats a moltíssima gent. Com aconseguies transmetre eixa alegria en moments tan difícils?
A veure, jo quan feia els vídeos estava alegre, mai ha sigut un paper. Si no haguera estat bé, no hauria gravat. Tanmateix, sí que em va vindre "el baixó" després, quan la gent va començar a eixir i vaig veure que no sabia com anava a ser a partir d'eixe moment. És a dir, encara que estiguérem tancats jo no parava fent els concursos, els directes, els esdeveniments online... Potser estava estressat i tot. Però, quan es va començar a eixir, vaig haver de prendre'm les coses amb calma i va ser un canvi gran.Com t'inspiraves en casa durant el confinament?
Jo vinc del món sociocultural, per això, no tan sols buscava que la gent riguera sinó que s'entretinguera durant tot el dia. Per exemple, feia concursos online de disfresses, de cuina... I la gent ja passava diverses hores pensant en què posar-se o quins ingredients tenien a casa. Una de les coses més divertides va ser quan va arribar el canvi d'hora i vaig decidir fer una celebració de cap d'any. Sabeu què? Que la gent es va passar el dia pensant en què posar-se, en decorar la casa, o en fer un sopar diferent. Jo volia que participaren i m'intentava inspirar en això.La realitat és que he duplicat els seguidors durant el confinament, però estic segur que si haguera fet més vídeos, haguera crescut més. No obstant això, és aquells moments que t'adones que has d'aportar una mica a la societat per damunt del teu benefici propi.
Com creus que has ajudat la gent que t'ha vist?
És una situació molt estranya perquè abans, quan em veien em deien: "buah, com ric amb tu, amb els teus vídeos" i et feien referències als anys 90 o a coses que passaven als vídeos. Era molt gratificant, però ara és totalment diferent. Em veuen pel carrer i em donen les gràcies perquè les has donat un motiu per a fer alguna cosa a les seues cases durant el confinament. Que et donen les gràcies a les xarxes és normal, però al carrer, és molt fort i molt bonic. A més jo sóc molt sentit i m'emociona.Per últim, com creus que serà el món dels espectacles a la nova normalitat?
D'ací endavant serà molt complicat. Pot ser que jo tinga la sort de continuar perquè la visibilitat m'ho permeta o que em permeta treballar en el que reialment a mi m'agrada, però ara tot està molt fotut.De fet, parle amb companys de professió i ara em diuen que la cosa està molt malament. Hem de pensar que a partir de setembre ens enfrontem a un mapa totalment nou: ara actuem en espais oberts, però què ocorrerà quan siga a espais tancats? Serà dur.