Quin és el llibre valencià favorit de Vargas Llosa?

Hi ha llibres que entretenen, uns altres que ensenyen… i alguns que canvien vides. Així va ser per a Mario Vargas Llosa quan, sent un jove estudiant de Literatura a Lima, va caure a les seues mans una novel·la medieval escrita a València en el segle XV. Era Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell, una obra que, segons va confessar anys després el mateix Nobel, ho va transformar per sempre: "Esta obra em revelava l'escriptor que alguna vegada m'agradaria ser".

Per a Vargas Llosa, Tirant lo Blanch no sols és el seu llibre valencià favorit: és una de les millors novel·les de tots els temps. Una obra "desmesurada", "rica", "incommensurable" i profundament moderna, que va trencar tots els motles del gènere cavalleresc al mateix temps que va anticipar tècniques narratives que segles més tard emprarien escriptors com Flaubert, Faulkner o Tolstói.

Un descobriment universitari que va marcar el seu rumb

El descobriment de Tirant lo Blanch no va ser casual. Va ocórrer quan un professor universitari va menysprear les novel·les de cavalleria enfront de tota la classe, ratllant-les de banals i vulgars. Lluny de dissuadir-ho, aquell comentari va encendre l'espurna de la curiositat en el jove Mario, que va córrer a la biblioteca i va demanar el primer títol que va trobar dins d'aqueix gènere. Era una edició de 1947 de Tirant lo Blanch.

Aquella lectura no sols li va entusiasmar per la seua originalitat i riquesa d'anècdotes, sinó que es va convertir, segons les seues paraules, en "una de les més grans experiències com a lector". Des de llavors, no sols es va convertir en un fervent admirador, sinó també en un dels seus principals divulgadors fora de l'àmbit acadèmic.

El que més va impressionar al Nobel peruà va ser la capacitat de Martorell per a entrellaçar gèneres, tons i estils, en una narrativa que trencava els límits del relat tradicional. Per a ell, Tirant lo Blanch és una novel·la total, comparable amb obres mestres com Moby Dick o Madame Bovary. Personatges amb profunditat psicològica, diàlegs aguts, trames secundàries plenes de vida, descripcions realistes i una perspectiva crítica cap al poder i la moral: l'obra ho tenia tot.

Vargas Llosa va estudiar Tirant lo Blanch en profunditat i va dedicar diversos assajos a desentranyar la seua grandesa, reunits en el llibre Carta de batalla per Tirant lo Blanch (Seix Barral, 1991). En estos textos, el Nobel peruà argumentava que esta novel·la no sols revitalitza el gènere cavalleresc, sinó que el transforma, anticipant estructures i recursos de la novel·la moderna.

Vargas Llosa va reconéixer que Tirant lo Blanch va ser un dels pilars secrets de la seua evolució com a escriptor. Més de cinc segles després de la seua publicació, la novel·la de Martorell continua sent una font de sorpresa i admiració per als grans noms de la literatura mundial. L'obra valenciana que va fetillar a Cervantes i va fascinar a Mario Vargas Llosa continua viva, poderosa i sorprenent, com en el primer dia.

I és que poques novel·les han tingut la capacitat de marcar tan profundament a un futur Nobel de Literatura. Gràcies a Tirant lo Blanch, el jove Vargas Llosa va descobrir que volia escriure novel·les que foren, com la de Martorell, un univers complet: contradictori, apassionant i humà.