El MuVIM, ferm en la seua aposta per l'art urbà, obri les seues portes a un nou projecte al seu Mur, situat al vestíbul del museu. Amb l'obra Bebe del sol, bebe de la sombra, l'artista urbà Disneylexya ocupa ara l'espai que el centre dedica a l'art urbà contemporani, "una mostra més de la implicació i suport que el MuVIM ofereix a l'expressió artística de l'art urbà d'alt nivell", destaca la diputada Glòria Tello.
L'artista xilé és una de les figures de l'art urbà de València i són moltes les obres que trobem en les parets de la ciutat i és que ben prompte, va entendre que els murs podien convertir-se en els llenços perfectes per a les seues obres de format més gran i va començar a treballar-hi compartint les seues composicions amb altres artistes com La Nena Wapa o David de Limón. Combina diverses tècniques en els seus murals usant pinzells i esprai, la qual cosa li permet aconseguir un gran detallisme en les seues obres.
Conegut per representar la idea de mutació gràfica basada en la reinterpretació i mescla de mites de l'antiguitat amb la mateixa simbologia, l'experimentació li ha donat com a resultat una amalgama composta per la iconografia de bestiaris medievals europeus, tractats d'alquímia i l'estètica nativa llatinoamericana. Tot això emmarcat en estructures gràfiques que guarden una certa semblança amb les composicions i el llenguatge utilitzat en el muralisme popular xilé dels anys 70.
En la composició creada per al MuVIM, Disneylexya juga amb les contradiccions dels elements en un mural en qué l'hivern i l'estiu rendeixen tribut a un nounat alletat per una anciana. Tot això amb una intensa paleta cromàtica amb la qual integrar universos fantàstics i bèsties fantasmagòriques que ens acosten a l'imaginari de l'art prehispànic i indígena a través d'un brindis de sol i ombres.
Disneylexya
Llicenciat en pedagogia de les arts, aquest artista urbà, dissenyador, escultor i il·lustrador de procedència xilena (Santiago de Xile, 1979) ha portat els últims anys un aire fresc als carrers de València.
El seu propòsit en el muralisme de carrer consisteix a gaudir de la llibertat de l'espai públic, intentar fer una cosa diferent i aprofitar l'oportunitat d'arribar a més gent.
La particular psicodèlia de la seua obra té una forta influència de les mateixes arrels sud-americanes. L'art indígena, les il·lustracions de tractats d'alquímia medievals i renaixentistes, i el muralisme xilé dels anys 70.