El director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, i el director de projectes de València Capital Mundial del Disseny 2022, Miguel Arraiz, han presentat aquest matí ‘Play with Design’, una exposició que posa de manifest el caràcter lúdic del disseny a través d’una nodrida mostra del treball de professionals que són tot un referent a escala internacional.
La mostra, comissariada per l’estudi Milimbo —format per Trinidad Olcina i Juanjo Oller— i produïda íntegrament pel Centre del Carme, és una invitació al joc per a tota la ciutadania. Es pot visitar a la sala Carlos Pérez del CCCC des del 23 de juny fins al 23 d’octubre, com a part del programa oficial de World Design Capital València 2022.
‘Play with Design’ recorre l’obra de mestres del disseny internacional com Fredun Shapur (Sud-àfrica), Ken Garland (el Regne Unit), Patrick Rylands (el Regne Unit), Cruz Novillo (Espanya), Antonio Vitali (Suïssa), Libuse Niklová (República Txeca), Bruno Munari o Enzo Mari (Itàlia), així com alguns referents més actuals com Séverin Millet (França), Damien Poulain (França), Isidro Ferrer (Espanya), Vincent Mathy (Bèlgica), Richard McGuire (els Estats Units), Paul Farrell (el Regne Unit), Héctor Serrano (Espanya), Pep Carrió (Espanya), Floris Hovers (Holanda) i Raquel Franjul (Espanya). Una selecció de creadors que va de la il·lustració al disseny escènic, del ‘papier découpé’ a la ceràmica, del signe gràfic al joc de combinatòria.
Alguns d’aquests dissenyadors han creat expressament per a la mostra una sèrie de jocs amb què el visitant podrà interactuar, deixant de ser un mer espectador per a esdevindre part activa de l’exposició, una mostra tangible de la capacitat didàctica del disseny.
“Enguany, en el marc de World Design Capital València 2022, hem programat diverses exposicions que mostren com el disseny forma part de les nostres vides, del nostre dia a dia. Siga amb un propòsit estètic o funcional, el disseny ens acompanya des de menuts, sense que moltes vegades en siguem conscients. Amb ‘Play with Design’ convidem la ciutadania a tornar a la infància i descobrir el disseny com a xiquets, jugant”, assenyala el director del Consorci de Museus i el CCCC, José Luis Pérez Pont.
Els dies 24 i 25 de juny se celebraran dues jornades amb tallers, xarrades, una visita guiada i una trobada amb alguns dels dissenyadors participants.
Jugar i dissenyar, cosa de xiquets
‘Play with Design’ treballa sobre la semblança entre el procés de creació de jocs de xiquets i el procés creatiu del dissenyador. La cerca de materials, l’elecció de sistemes de construcció o l’establiment de regles són només alguns dels punts comuns entre els dos processos. A més, tot disseny porta implícit un gen lúdic, que estableix una comunicació amb l’usuari i la societat.
Així, la primera part de l’exposició mostra el xiquet com a ideòleg o constructor d’una nova societat, mitjançant una selecció de fotografies de la col·lecció particular de Vincent Mathy en les quals s’observa xiquets jugant. Moltes d’aquestes fotografies estan preses en àrees de joc o ‘playgrounds’ creats per grans dissenyadors com Isamu Noguchi, Pierre Székely o Enzo Mari.
Junt amb aquesta mostra fotogràfica espera al visitant el primer dels jocs de gran format, un gat de grandària considerable que ens convida a entrar per la seua boca i fer un recorregut laberíntic, dissenyat per Milimbo junt amb Naifactory Lab.
Disseny en la vida quotidiana
‘Play with Design’ mostra també com el disseny sempre ha estat present en les nostres vides des de la infància, i en molts dels llocs quotidians com ara l’escola; la llar; el plat en què mengem, que té forma d’un lleó divertit, o el disseny d’una cadira que imita la forma d’una zebra.
Els visitants poden descobrir en la mostra el treball de grans dissenyadors com Fredun Shapur, Ken Garland, Patrik Rylands, Libuse Niklová o Ladislav Sutnar, que van contribuir a la creació de projectes modèlics com Creative Playthings, Galt Toys o Abbat Toys. Aquests projectes proposen materials didàctics i jocs, fabricats amb fusta, cartó o tèxtils, tots amb un disseny acurat, en contraposició a l’ús freqüent del plàstic durant la dècada dels setanta.
L’exposició també mostra, per primera vegada a Espanya de manera tan completa, el treball de Fredun Shapur, dissenyador polifacètic i una figura icònica del disseny internacional, que reuneix, per exemple, els meravellosos Playsacks que va crear per als seus fills a partir d’un sac de paper com a improvisació de disfressa després d’un oblit, i que més tard produiria, o els jocs visuals en què va experimentar amb els seus puzles realitzats amb els materials més diversos.
‘Play with Design’ busca visibilitzar l’esperit lúdic present en els objectes domèstics del nostre entorn —a l’escola, els hospitals o la nostra biblioteca— d’una manera immersiva. Per això, el colofó de l’exposició és un gran joc de construcció que permet al visitant jugar amb la iconografia i el llenguatge visual de tots els creadors que participen en aquesta exposició.
Quan el dissenyador juga
La idea del joc està estretament relacionada amb la necessitat que té el dissenyador de crear els seus propis instruments per a desenvolupar-lo. Així, l’exposició reflexiona sobre el procés creatiu, documentant tota la seqüència que planteja el dissenyador des que germina un projecte: des de l’esbós fins al prototip, arribant al producte final. Molts dels materials didàctics que s’hi mostren repten l’usuari a buscar infinites formes de construir i de crear, partint de dissenys inicialment creats pels dissenyadors per a jugar en solitari o amb els seus fills, sense necessitat que foren produïts.
Alguns dels mestres del disseny, l’obra dels quals forma part de la mostra, com Fredun Shapur, Ken Garland o Cruz Novillo, van creure i van ser, en part, responsables de la creació d’una societat moderna i de l’estil Mid Century que abandonava la figuració i apostava per la ‘geometrització’, allò que Fernand Léger va definir com a ‘geometrització social’.
Amb el desenvolupament industrial de les dècades dels anys seixanta i setanta, el disseny va entrar en totes les llars en forma de llums, vaixelles i mobles; es podria afirmar que es va democratitzar. Al mateix temps, ho va fer a les escoles, materialitzant-se en tota mena de jocs didàctics i visuals, que pretenien d’alguna manera formar estèticament alhora que educaven.
Els dissenyadors actuals segueixen el treball marcat per aquests mestres del disseny de les dècades dels seixanta i setanta buscant jugar amb l’usuari, i generar la reflexió en el xiquet. Projectes com Kotok Playthings, Ikonic Toys o Milimbo continuen apostant per produir jocs i dissenys continuant l’empremta i els paràmetres marcats per Creative Playthings o Galt Toys a fi d’estimular des del joc el vessant més creatiu de la societat.