El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) es convertix en seu temporal d'algunes peces del Museu d'Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni (MACVAC) de Vilafamés gràcies a l'exposició 'El compromís fotogràfic'. Es tracta d'una mostra de fotografia que ha sigut comissariada per Nicolás Llorens, director del Festival Internacional de Fotografia i Debat 'ValenciaPhoto', cicle del qual també forma part.
Aix
"Esta exposició entén l'art no sols com a gust personal, sinó que ho entén des del compromís dels artistes amb la societat i amb els seus problemes", ha explicat el seu comissari, Nicolás Llorens. Una mostra, que serà a la Sala Dormitori del CCCC des del 22 de setembre fins al 8 de desembre, i que pretén ser "una finestra per a mostrar a València l'art que hi ha en Vilafamès", ha apuntat Raul Forcadell, regidor de Cultura d0eixe consistori.
Una inauguració al so d'un recital de piano
La inauguració de la mostra en el CCCC és el colofó a la setmana de presentació del festival 'ValenciaPhoto'. Per este motiu, el diumenge 22 a les 20 hores tindrà lloc un recital de piano de portes obertes i entrada lliure a la Sala Dormitori del del Centre del Carme.
En eixe sentit, el concert, que estarà dedicat al 150 aniversari del naixement de l'artista lituà, M.K. Ciurlionis, estarà a càrrec de Simona Zaksaitė, professora de piano del Conservatori Municipal de Música de València José Iturbi i pianista habitual en concerts solistes, instrumentistes i en espectacles de dansa contemporània.
Darrere de l'objectiu de Warhol, Anzo o Marina Vargas
La mostra reunix obres d'artistes imprescindibles de la fotografia i les avantguardes del segle XX com Josep Renau, Robert Capa, Henri CartierBresson, Man Ray, Andy Warhol o el valencià Anzo; aix
Josep Renau, present amb la seua obra 'El gran capital' (1976-66) i 'Mamita Yunai' (1967), és un dels precursors del cartelisme, fotomuntatge i muralisme. Pintor i teòric de l'art, en disseny gràfic va introduir novetats com l'ús de l'aerògraf. Després de deixar arrere la seua etapa com a artista 'decó', es va submergir en les primeres avantguardes del segle XX situant-se com a cap visible a Espanya de moviments com el constructivisme rus i el dadaisme alemany.
Robert Capa i Henri Cartier-Bresson, fundadors de la mítica Agència Magnum Photo, i considerats els pares del fotoperiodisme, estan presents en la mostra amb les obres: 'Despedida de las Brigades Internacionales' (1938) i 'Funerales del actor de kabuki: Danyuro' (1965), respectivament. Capa és considerat el corresponsal gràfic de guerra més important del segle XX. Coincidint amb la Guerra Civil espanyola, es va traslladar a Espanya. Durant la contesa va romandre sempre en primera línia. En el front de Còrdova, va prendre una de les instantànies per les quals va ser mundialment conegut: 'Muerte de un miliciano' (1936).
Per part seua, Cartier-Bresson va diversificar la documentació dels conflictes bèl·lics, com la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, amb temes variats, com la mort de Mahatma Ghandi. Influït pel Surrealisme, va tindre l'oportunitat de retratar als grans personatges del segle com Picasso, Marie Curie o Ernesto Guevara, a més de ser el primer fotògraf a exposar en el Museu del Louvre de Paris.
Emmanuel Radnitzky, o Man Ray, va ser pintor, escultor, va cultivar el cinema i va ser pioner de la fotografia abstracta. Al costat dels dadaistes Duchamp i Picabia, va crear el Dadá novaiorqués. Prompte es va aliar amb el surrealisme, on va poder plasmar les seues obres de dones fatals, els seus nus i els seus jocs de dobles lectures. Darrere de cada imatge hi ha una idea i, en este sentit, Man Ray també va treballar l'art conceptual. Els seus retrats van ser molt benvolguts en l'època. En la mostra s'exposa 'Retrato de Nana Winding' (1926).
La litografia de 'Jimmy Carter II', d'Andy Warhol, és una altra de les obres que s'exposen en el CCCC. El pioner del Pop Art va aconseguir amb els seus retrats convertir a personatges públics en icones de la cultura de masses, com és el cas del president dels Estats Units.
José Iranzo, conegut sota el pseudònim de 'Anzo' i nascut a Almonesir (Alacant) en 1931, és un dels introductors del Pop Art a Espanya. Pintor, dissenyador i escultor, va participar de les noves tendències figuratives que s'inicien en la dècada dels seixanta. Pertanyent al moviment Estampa Popular de València o relacionat amb els renovadors de l'art valencià, Equip Crònica, les seues composicions geomètriques deriven cap al llenguatge pop-art.
La seua sèrie 'Aïllaments', de la qual es presenta l'obra Nº11 en l'exposició, mostren la seua inquietud per representar a l'home contemporani aïllat, atrapat en el món de les noves tecnologies. Les obres d'Anzo reflectixen la pèrdua de sentit de l'home i de la seua identitat.