Per què associem les ferradures i els trévols a la bona sort? Des de quan les copes simbolitzen el triomf? Per què la serp pot representar tant al mal com a la curació? Al llarg de la història, l'ésser humà no ha deixat d'atorgar diferents significats a objectes quotidians per a crear símbols coneguts a tot el món, mateixos que han anat evolucionant des de les pintures rupestres fins als actuals grafits. La majoria d'aqueixos símbols es remunten als temps antics i, a vegades, és difícil trobar els motius pels quals certs objectes van passar a indicar fortuna, perill, èxit, pau o mort. No obstant això, molts d'ells estan completament arrelats a la cultura popular i, en l'era de les emoticones i el llenguatge simbòlic, segueixen més vigents que mai.
Símbols de la sort
Les creences ancestrals han generat nombrosos símbols, la qual cosa ha propiciat que existisquen moltes maneres de representar la bona o la mala sort. La ferradura és un dels múltiples símbols de la bona fortuna i el seu origen està en la llegenda de Dunstán. Segons explica la història, el monjo anglés, abat de Glastonbury i arquebisbe de Canterbury durant el segle X, era dutxe en el treball del ferro i el mateix Diable li va demanar que ferrara les seues peülles. Dunstán així ho va fer, però li va clavar les ferradures de tal manera que provocaren un dolor insuportable i el Diable va exigir que li les llevara. El clergue va acceptar, però amb la condició que a partir de llavors s'allunyaria de qualsevol llar en el qual penjara una ferradura sobre la porta Resulta cridaner que, d'acord amb informació de Betway Casino, el símbol de la ferradura estiguera present en una de les primeres màquines escurabutxaques de la qual es té constància, creada per Charles August Fey a la fi del segle XIX. De fet, les escurabutxaques estan plenes de símbols associats a la bona sort, com també és el cas del número set. De fet, la relació del set amb la mística i el diví existeix des de fa anys, com s'ha vist en escrits del propi Hipócrates (460 A. de C.- 365 A.C), qui es va adonar que aquest nombre estava present en massa fenòmens per a ser casualitat.El trévol de quatre fulles també s'associa amb la bona sort, encara que la tradició no és tan antiga com puga semblar. De fet, la primera referència escrita data de la segona meitat del segle XIX, concretament d'una carta que va escriure una xiqueta a la revista infantil St. Nicholas en 1877, en la qual preguntava: "Alguna vegada les fades t'han murmurat a cau d'orella que el trévol de quatre fulles li dóna sort a qui ho troba?".