El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) presenta al públic la primera exposició retrospectiva de Manolo Millares a València. Un monogràfic que es podrà descobrir des d'este dimecres 18 de setembre fins a l'1 de desembre i que és fruit de la col·laboració entre el museu de la Diputació de València, la Fundació Antonio Pérez de la Diputació de Conca i la mateixa família de l'artista.
La Sala Parpalló del MuVIM ha acollit hui la presentació de la mostra de la mà del diputat de Cultura, Paco Teruel; el director del centre, Rafa Company; el cap d'exposicions, Amador Griñó; el director de la Fundació Antonio Pérez de Conca, Jesús Carrascosa; i el comissari de l'exposició, Alfonso de la Torre, que han coincidit a posar en valor la importància de comptar amb esta selecció d'obres de Millares no sols en la capital del Túria, sinó en tota la Comunitat Valenciana.
Així, 'Manolo Millares. Circa els cinquanta (Buscant la dimensió perduda)', porta a València una selecció de pintures pràcticament inèdites del pintor canari que "deixen amb la boca oberta al públic" del centre de Conca, on es troba la col·lecció més gran de l'artista, segons ha assenyalat el mateix Carrascosa.
Una oportunitat per a descobrir des de les seues creacions més primerenques i inspirades en grans mestres, fins a les obres que ho van convertir en un dels artistes més renovadors de l'art plàstic. Pintures, murs, pictografies, les seues primeres arpilleres i també les més conegudes conformen esta exposició.
Una retrospectiva de l'artista
'Manolo Millares. Circa els cinquanta (Buscant la dimensió perduda)'. Sota este títol, el MuVIM exposa un conjunt de 26 pintures pràcticament inèdites de l'artista, des del seu mític autoretrat 'Fou Mad' (1950) passant per una cuidada selecció de les seues obres primerenques dels cinquanta: murs, pictografies i primeres arpilleres, fins a arribar a les seues arpilleres més conegudes, en bona part custodiades per la Fundació Antonio Pérez a Conca. Al costat d'estes obres també s'arrepleguen algunes peces fílmiques i musicals vinculades a Millares.
El comissari, Alfonso de la Torre, ha apuntat que el títol de l'exposició "parla del viatge de Millares des de les seues primeres trobades amb les pintures de Van Gogh, impressionistes, cap a la modernitat". Esta mostra ha sigut possible gràcies a la família de Millares i a cura d'estes dos institucions amigues, en eixa espècie de sinergia que és tan poc freqüent i tan fructífera".
L'artista va estar des de ben prompte vinculat a València i va promoure l'exposició en l'Ateneu Mercantil-Institut Iberoamericà de València 'Art Abstracte Espanyol. I Saló Nacional d'Art No Figuratiu (1956)', que va impulsar un dels més significatius actes previs a 'El Paso'. Eixa vinculació amb la ciutat va incloure també una amistat amb Manolo Gil i el grup Parpalló i, especialment, Vicent Aguilera i Cerni.
La indagació sígnica que Millares aborda a mitjan cinquanta en les anomenades pictografies se sintetitza posteriorment, adquirint la seua obra característiques d'un collage de matèries diverses, principalment xicotetes fustes, teixits i elements d'origen mineral (tessel·les, restes ceràmiques i pigments d'aspecte arenós).
Artista teixidor, Millares utilitzava el fil com una forma d'escriptura. Buscar, indagar i anar més enllà era el signe dels temps, això que Millares va dir "la busca de la dimensió perduda" i "eixos clots infinits de misteri", en una actitud inquieta, desitjosa d'investigar en altres àmbits més enllà de la mera pintura.