El Museu de Belles Arts de València ha remodelat la Sala 9 de la seua col·lecció permanent, dedicada a la pintura naturalista del Barroc, amb tres noves obres de Pedro Orrente (1580-1645), pintor que va treballar a València, després de la seua estada al nord d’Itàlia, i va renovar les noves tècniques i llenguatges pictòrics.
En aquesta sala, a més de les tres obres d’Orrente, mai exposades amb anterioritat, s’han recuperat dels magatzems algunes obres mestres de l’art valencià del Barroc.
‘Adoració dels pastors’, adquirida en 2021 per la Generalitat, és una de les pintures que s’incorporen juntament amb ‘Carlemany’ i ‘Godofred de Bouillon’. Aquestes peces se sumen a les que ja s’exhibien al Museu: ‘Magdalena penitent’, ‘Baptisme de Crist’ i “Martiri de Santiago el Menor”.
Pedro Orrente (Múrcia, 1580 - València, 1645), conegut com ‘el Bassano espanyol’, va ser un artista de gran èxit en el seu temps, admirat com a seguidor de les fórmules de la cèlebre família d’artistes del Vènet, sobretot en la realització de sèries de temes de l’Antic Testament ambientats en frondosos paisatges. Va viure en unes quantes ciutats i va passar una temporada a Venècia, formant-se i adquirint nous conceptes sobre la pintura que a la seua tornada a Espanya plasmaria en els seus quadres.
El naturalisme i el primer Barroc es van desenvolupar al regne de València gràcies a les influències arribades de Roma i de la cort de Madrid, on entorn de la decoració del monestir l’Escorial s’havia definit el nou llenguatge artístic de la Contrareforma.
Aquest substrat es va enriquir gràcies a la freqüent presència a València del murcià Pedro Orrente, qui va arribar a la ciutat després de la seua estada al nord d’Itàlia i va renovar el llenguatge pictòric mitjançant una decidida aposta per l’intens realisme sorgit de Caravaggio i gràcies a una particular habilitat per a la pintura de gènere que havia aprés al taller dels Bassano. Els ensenyaments d’Orrente van ser recollits per pintors com Joan Ribalta o Urbano Fos, els quals van dotar la pintura barroca valenciana d’una gran personalitat.
En la nova sala també s’han posat a disposició del públic obres de Francesc i Joan Ribalta i Urbano Fos, cosa que per al director del Museu, Pablo González Tornel significa “refermar la voluntat del Museu d’enfortir el seu caràcter de referent internacional en artistes valencians o actius a València”.
El director ha assenyalat que “la inclusió a les sales de la col·lecció permanent de tres noves peces d’Orrente completa la nostra visió del pintor, que va ser un geni del realisme d’origen caravaggesc, però també un mestre en la pintura de gènere, de caràcter més amable”. L’enfortiment de la presència de l’artista d’origen murcià en el Belles Arts suposa, segons González Tornel “una millor comprensió de la pintura valenciana del Barroc, que des del naturalisme de Francesc Ribalta, va evolucionar cap a postures molt més dramàtiques com la de Jeroni Jacint de Espinosa”.