Cultura

El Museu de Belles Arts de València reivindica el pintor Pedro Orrente en la sala dedicada al Barroc

Les obres ‘Adoració dels pastors’, ‘Carlemany’ i ‘Godofred de Bouillon’ es mostraran per a comprendre millor la pintura valenciana del Barroc

1 minut

El director del Museu, Pablo González Tornel en la sala del Barroc

El Museu de Belles Arts de València ha remodelat  la Sala 9 de la seua col·lecció permanent, dedicada a la pintura  naturalista del Barroc, amb tres noves obres de Pedro Orrente  (1580-1645), pintor que va treballar a València, després de la seua  estada al nord d’Itàlia, i va renovar les noves tècniques i  llenguatges pictòrics.

En aquesta sala, a més de les tres obres  d’Orrente, mai exposades amb anterioritat, s’han recuperat dels  magatzems algunes obres mestres de l’art valencià del Barroc.

‘Adoració dels pastors’, adquirida en 2021 per la Generalitat, és una  de les pintures que s’incorporen juntament amb ‘Carlemany’ i ‘Godofred  de Bouillon’. Aquestes peces se sumen a les que ja s’exhibien al  Museu: ‘Magdalena penitent’, ‘Baptisme de Crist’ i “Martiri de  Santiago el Menor”.

Pedro Orrente (Múrcia, 1580 - València, 1645), conegut com ‘el Bassano  espanyol’, va ser un artista de gran èxit en el seu temps, admirat com  a seguidor de les fórmules de la cèlebre família d’artistes del Vènet,  sobretot en la realització de sèries de temes de l’Antic Testament  ambientats en frondosos paisatges. Va viure en unes quantes ciutats i  va passar una temporada a Venècia, formant-se i adquirint nous  conceptes sobre la pintura que a la seua tornada a Espanya plasmaria  en els seus quadres.

El naturalisme i el primer Barroc es van desenvolupar al regne de  València gràcies a les influències arribades de Roma i de la cort de  Madrid, on entorn de la decoració del monestir l’Escorial s’havia  definit el nou llenguatge artístic de la Contrareforma.

Aquest  substrat es va enriquir gràcies a la freqüent presència a València del  murcià Pedro Orrente, qui va arribar a la ciutat després de la seua  estada al nord d’Itàlia i va renovar el llenguatge pictòric mitjançant  una decidida aposta per l’intens realisme sorgit de Caravaggio i  gràcies a una particular habilitat per a la pintura de gènere que  havia aprés al taller dels Bassano. Els ensenyaments d’Orrente van ser recollits per pintors com Joan Ribalta o Urbano Fos, els quals van  dotar la pintura barroca valenciana d’una gran personalitat.

En la nova sala també s’han posat a disposició del públic obres de Francesc i Joan Ribalta i Urbano Fos, cosa que per al director del  Museu, Pablo González Tornel significa “refermar la voluntat del Museu  d’enfortir el seu caràcter de referent internacional en artistes  valencians o actius a València”.

El director ha assenyalat que “la inclusió a les sales de la  col·lecció permanent de tres noves peces d’Orrente completa la nostra  visió del pintor, que va ser un geni del realisme d’origen  caravaggesc, però també un mestre en la pintura de gènere, de caràcter  més amable”. L’enfortiment de la presència de l’artista d’origen  murcià en el Belles Arts suposa, segons González Tornel “una millor comprensió de la pintura valenciana del Barroc, que des del  naturalisme de Francesc Ribalta, va evolucionar cap a postures molt  més dramàtiques com la de Jeroni Jacint de Espinosa”.