El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha presentat este dimarts l'obra ‘Santa Faç’, del mestre del barroc Francisco de Zurbarán (1598-1664). Es tracta d'un llenç que va ser adquirit l'any passat i amb la qual el Museu amplia la seua col·lecció permanent de barroc espanyol.
A l'acte ha assistit el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira; la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; juntament amb el secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí Grau; la directora general de Patrimoni Cultural i Belles Arts, Ángeles Albert León; i el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel.
Tébar ha destacat en la seua intervenció que els museus “són institucions vives” i ha incidit en la importància d'“apostar pel creixement de les seues col·leccions com a través de noves adquisicions que enriquixen la història del museu”.
Així mateix ha ressaltat que la incorporació d'este “magnífic Zurbarán” a la col·lecció permanent del MuBAV contribuirà, a més, a incrementar els visitants que acudixen a conéixer els fons del museu.
Per part seua, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha subratllat que la inclusió “d'esta Verònica de Zurbarán reforça el discurs sobre pintura espanyola del barroc en el Museu, unint-se així a Ribera, Murillo i Velázquez”. D'esta manera, “mestres valencians com Ribalta i Espinosa compten ara amb els millors companys de viatge en el Belles Arts”, ha incidit.
Primera ‘Santa Faç’ de Zurbarán
La nova pintura, que ja pot visitar-se a la sala dedicada a la pintura espanyola del segle XVII en la primera planta del centre, és un oli sobre tela (101 x 78 cm) que representa el vel blanc de la Verònica en el qual, segons la tradició cristiana, va quedar imprés el rostre de Crist en usar-lo una piadosa dona per a eixugar la suor i la sang de Jesús en una de les seues caigudes camine del Calvari.
El vel apareix en la pintura en forma de drap adherit amb agulles a un mur neutre, un tema sobre el qual Zurbarán va tornar al llarg de tota la seua vida.
La ‘Santa Faç’ del Museu de Belles Arts de València, firmada i datada en 1631, és la primera de les realitzades per Zurbarán i es conserven quatre rèpliques molt similars en les quals el retrat pictòric de Crist apareix sobre un veritable artifici tèxtil que es presenta quasi com una naturalesa morta.
En dates molt tardanes Zurbarán va realitzar variacions sobre este tipus iconogràfic, com la del Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, de 1658, que mostra els trets de Jesús a penes esbossats, o la del Museu de Belles Arts de Bilbao, de cap a 1660, amb un rostre d'aparença fantasmal i gest d'intens sofriment.
El tipus iconogràfic és d'enorme rellevància per a la definició de la imatge religiosa del barroc, perquè el drap, miraculosament imprimat amb les faccions de Crist, és l'únic objecte de la tradició cristiana que és, al mateix temps, relíquia i imatge. Per esta raó la Verònica va ser fonamental durant la Contrareforma catòlica, ja que la seua existència avalava el valor de la imatge artística religiosa enfront dels atacs iconoclastes.
La pintura va ser declarada Bé d'Interés Cultural en 2020 pel Ministeri de Cultura, i es va adquirir en 2024 mitjançant oferta de venda directa per un import de 320.000 euros.
Francisco de Zurbarán (1598-1664)
Zurbarán va ser un dels pintors més destacats del barroc naturalista a Espanya. Nascut en Font de Cantos (Badajoz) es va instal·lar jove en Llerena, on va desenrotllar la seua labor com a pintor de cavallet i d'imatgeria. En 1626 va contractar les seues primeres obres per a Sevilla en les quals ja va donar compte d'un cru realisme, un ús dramàtic i contrastat de la llum, volums treballats de manera escultòrica i una certa ingenuïtat en les composicions.
En 1629 Zurbarán es va instal·lar a Sevilla i en 1634 es va traslladar a Madrid per a participar en la decoració del Saló de Regnes en el Palau del Bon Retir.
Durant les dècades de 1640 i 1650 el pintor va dirigir un gran obrador a Sevilla que va realitzar notables conjunts per a la seua exportació a Amèrica i va continuar assortint de pintures a cenobis com la Cartoixa de Jerez o el monestir franciscà de Guadalupe.
En 1658 Zurbarán es va traslladar definitivament a Madrid i durant els últims anys de la seua vida la seua pintura es va suavitzar en l'ús de la llum i el color.