El Museu de Belles Arts de València ha presentat la programació d’exposicions temporals per a 2022 que ressalten la figura del pintor alacantí Josep Aparicio Inglada, el disseny tèxtil en l’art, les dones artistes a Espanya i el retrat en l’Edat Moderna.
El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha desgranat els detalls de les quatre exposicions que es mostraran al centre d’art en 2022.
La primera mostra (24 de febrer - 29 de maig) està dedicada a Josep Aparicio Inglada (Alacant 1770 - Madrid 1838), artista del qual mai s’ha realitzat una exposició individual. Va completar la seua formació artística a París on va coincidir amb el mestre neoclàssic Jacques Louis David i el pintor romàntic Jean-Auguste-Dominique Ingres. Quan va tornar a Espanya va ser nomenat pintor de cambra de Ferran VII.
La proposta expositiva recupera l’artista alacantí més important de les primeres dècades del segle XIX i, per a fer-ho, parteix d’una important selecció de dibuixos, gravats, fotografies antigues i documents localitzats en grans institucions per a descobrir les obres que integren la seua biografia artística i ressaltar el context en què es van crear. Està produïda pel Consorci de Museus i comissionada per Pilar Tébar, historiadora de l’art i directora cultural de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Del 16 de juny a l’11 de setembre es proposa un viatge al disseny preindustrial i industrial amb les flors aplicades a teixits, que a la Comunitat Valenciana està lligat a la indústria sedera.
Les flors sorgeixen en el gènere del bodegó i les natures mortes del segle XVII, però no va ser fins al segle següent quan, a través de l’Escola de Flors i Ornats, es va institucionalitzar l’estreta relació entre l’art i el disseny tèxtil. El Museu de Belles Arts ha volgut fer aquesta exposició de ‘Disseny, sedes i flors’ en coincidir amb la capitalitat mundial del disseny i el comissari és el director del Museu, Pablo González Tornel.
Durant l’estiu (30 de juny - 18 de setembre) ‘Cap a poètiques de gènere’ descobreix la presència de la dona en l’art produït entre 1804-1939 a Espanya. En aquesta exposició es reflecteix el llarg procés de les dones fins que han format part de l’estructura modal de la cultura artística i desemboca en manifestacions plàstiques i conceptuals amb una identitat manifesta. Els professors universitaris Concha Lomba, Jaime Brihuega, Rafael Gil i Magdalena Illán són els comissaris d’aquesta mostra produïda pel Consorci de Museus.
Per a tancar l’any (20 d’octubre - 5 de febrer) s’ha programat ‘Ànima. Pintar el rostre i l’ànima’ sobre el valor del retrat durant l’Edat Moderna des de la perspectiva de ser retratat com a desig de no esvair-se amb la mort.
El director del Museu i comissari ha dissenyat una introducció reflexiva i sis seccions delimitades pels epígrafs: cos i ànima; passat i futur; comunitat i individu; nosaltres i el record; mort i oblit; i fama i memòria amb què demostra com el retrat, mitjançant la fixació de l’efímer, ha pretés véncer l’oblit.