Reconéixer a les víctimes de la repressió franquista, valorar els treballs d'exhumació i conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat de polítiques públiques de memòria històrica. Amb aquest triple objectiu aterren al Centre Museístic La Beneficència, compost pel Museu de Prehistòria de València i l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia, dues exposicions basades en les fosses del franquisme en el municipi de Paterna.
Dues mostres, que es podran visitar fins a l'abril de 2024, que formen part del projecte 'Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria', una iniciativa que duen a terme conjuntament l'àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València i l'àrea de Cultura de la corporació provincial.
El projecte té caràcter multidisciplinari, ja que s'aborda des de l'Arqueologia, l'Antropologia i la Memòria Històrica, i inclou un programa d'actes culturals, a més de les exposicions Arqueologia de la memòria. Els fosses de Paterna i 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria, que s'han produït per part dels museus esmentats.
Gràcies a aquest projecte, es treballa a contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el cementeri de Paterna en la postguerra, entre 1939 i 1956.
Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna
En el cor del Museu de Prehistòria de València, una exposició excepcional revela una faceta desconeguda i dolorosa de la història d'Espanya: "Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna". Aquest impressionant estudi arqueològic s'enfoca en les fosses comunes del franquisme, portant als visitants a través d'un viatge emotiu i esclaridor en el cementeri municipal de Paterna, un lloc que alberga les restes de més de 2.200 persones afusellades entre 1939 i 1956.
L'exposició té un triple propòsit, destacant la valuosa contribució de les disciplines científiques i els equips tècnics en l'exhumació i identificació de les víctimes del règim franquista. Al mateix temps, es busca honrar a aquells que van patir la repressió i a les seues famílies, a més de reconéixer als grups i persones que han lluitat durant dècades per preservar la seua memòria històrica. La mostra també convida la societat a reflexionar sobre la importància de les polítiques públiques de memòria.
Aquesta mostra s'estructura en cinc espais temàtics que combinen el present i el passat, permetent als visitants submergir-se en un recorregut commovedor.
L'equip de comissaris, liderat per Andrea Moreno Martín, To Biscaí Estevan, Eloy Ariza Jiménez i Miguel Mezquida Fernández, ha aconseguit crear una experiència captivadora que commemora a les víctimes i les seues famílies, i al seu torn, convida la societat a reflexionar sobre el valor de la memòria històrica.
"Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna" és un testimoniatge poderós i necessari per a honrar el passat, rescatar la veritat i construir un futur més conscient i solidari. L'exposició està oberta per a tot aquell que desitge conéixer i retre homenatge als milers d'individus les vides dels quals van ser arrabassades, però els records dels quals ara són rescatats i perpetuats en aquesta commovedora mostra.
2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria
A l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia, una exposició poderosa i introspectiva titulada "2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria" obri les portes per a submergir al públic en les exhumacions contemporànies de les fosses de les víctimes del franquisme des d'una perspectiva antropològica i social. Més enllà del mer acte de desenterrar ossos, la mostra busca comprendre totes les dimensions del dinàmic món social que envolta a aquests ombrívols llocs.
Aquesta mostra ens convida a explorar la vida social que envolta les fosses comunes. L'exposició se centra en la comprensió dels contextos institucionals, associatius i familiars que doten de significat a les exhumacions. En introduir nous actors en aquest procés, l'exposició busca empatitzar amb aquells que van ser víctimes de la repressió franquista, transitant pels camins de l'oblit i la memòria al costat dels seus familiars i descendents.
La mostra aborda aquest tema a través de diverses idees principals: el cementeri de Paterna, la perspectiva de gènere i l'origen de les peces. Al pati del museu, una recreació del cementeri de Paterna transporta als visitants als xicotets homenatges familiars i les diverses reivindicacions polítiques que s'han succeït al llarg del temps.
Però el més cridaner és l'oportunitat d'endinsar-se dins d'una fossa comuna, des d'on es convida a reflexionar sobre l'existència d'aquests espais i la rellevància de les actuals demandes d'exhumació, enriquides per la transmissió de la memòria en femení.
L'exposició ha estat comissariada per les antropòlogues María José García Hernandorena i Isabel Gadea Peiró, juntament amb Albert Costa Ramón, conservador de l'ETNO. El projecte museogràfic ha estat dissenyat per Eusebio López. Els fons exposats provenen de la Col·lecció Memòria Democràtica-L'ETNO.