L'univers creatiu de Marina Puche va arribar especialment al públic valencià -i internacional- en 2022, amb el disseny de la Falla Municipal 'Cardioversió valenciana'. Encara que ja venia d'una família d'artistes, eixe va ser potser un gran aparador que va augmentar amb 'Llegim en verd', la Falla Municipal Infantil de 2023. Hui, Puche es troba en ple procés de creació per als seus pròxims projectes, que ens revela en esta entrevista en la qual recorrem la seua carrera.
En algunes ocasions has comentat que et costa definir-te dins de la professió, perquè treballes en diferents llenguatges. Com vas començar la teua carrera?
Sempre m'havia agradat dibuixar i, a més, el meu pare i el meu avi eren artistes fallers, escultors, artistes... ho veia molt a casa i passava moltes estones en el seu taller. M'encantava dibuixar. I va ser així com em vaig decidir a estudiar Belles Arts.
En quin moment professional et trobes?
Estic en un bon moment. Com dius, em costa definir-me perquè em dedique a tot. Tinc una empresa d'il·lustració i joieria amb la meua germana, Manitas de Plata, ella porta la part comercial i jo els dissenys. I a més, em faig càrrec de projectes que m'encarreguen. Per exemple, ara estic treballant en una galeria, Shiras. Jo crec que els va agradar l'exposició del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) i a partir d'ací muntem esta.
En la part del refugi oferirem, en Abierto Valencia, una exposició d'il·lustració bastant divertida. Juga entre l'humor, la pintura, la il·lustració, l'escultura... vos la mostraré al setembre, quan celebrem Abierto Valencia i s'inicie la temporada de les galeries. Segons vaja anant l'any vaig agafant uns projectes o altres, però per sort enguany estic molt il·lusionada, especialment amb esta exposició, i també dissenyaré una falla.
Què és el més difícil que has viscut per a arribar a este punt?
Quan vaig eixir de la facultat vaig estar un parell d'anys pintant molt, és una època en la qual els teus amics que es dediquen a altres coses, porten un altre ritme, tenen el seu treball... no obstant això, la vida de l'artista és més complicada en un inici. No saps molt bé què faràs, i si et vols dedicar a la pintura per exemple no pots viure d'això al principi. Perquè t'estàs formant i has de definir el teu propi llenguatge i obra. No és com qualsevol altra carrera en la qual trobes un treball més fàcil. Esta època jo crec que va ser la més difícil per a mi, encara que també era molt bonica. En el meu cas em van becar i vaig estar estudiant fora, vaig viure a Alemanya un temps i per exemple allí és molt més fàcil viure com a artista, tenies més avantatges.
Què ens pots contar de les Falles 2025?
Les Falles sempre m'agraden i intente agafar sempre algun projecte, m'encanta, igual que pintar o il·lustrar... hi ha anys millors i pitjors però sempre van eixint coses i enguany en concret em fa molta il·lusió el que tinc per davant. L'any passat vaig fer la infantil municipal juntament amb Ceballos i Sanabria, 'Llegir en verd', i en 2022 em vaig encarregar de la municipal gran juntament amb Manolo García, 'Cardioversió valenciana'.
Per a enguany estaré amb la falla infantil de Serrans-Plaça dels Furs, que també vaig fer l'any passat amb Javito, Javier Álvarez. És una falla de dimensions més xicotetes, i la gaudim molt, parlàrem de l'estètica, operacions estètiques, prototips actuals... i va ser molt divertit perquè les falles són això, humor. I enguany puc avançar que seguirem eixa línia, apostar molt per l'humor i plantant en un entorn tan bonic sota les torres. És molt xulo perquè té molta resposta del públic. És molt bonic quan la gent riu i es divertix amb les Falles.
M'han cridat més falles, però en tindre treball d'altres coses, només volíem agafar una i centrar-nos en ella. A més, repetisc amb Javito i el meu pare participa. És una manera de treballar passant-s'ho bé i de jugar i divertir-nos al mateix temps. És molta faena, moltes hores, i al no dedicar-me a això al 100% preferia quedar-me amb esta i repetir.
També fas carrosses per a la Batalla de Flors. La cultura festiva de València és caldo de cultiu d'artistes? Sembla que en el cas de les Falles, per exemple, cada vegada es visibilitza més el treball d'il·lustració o disseny més enllà del mateix artista faller...
Jo crec que els il·lustradors i dissenyadors han vingut a posteriori. Ací tenim als artistes fallers i posteriorment s'han unit els dissenyadors. Ha sigut un camí invers, s'ha buscat a gent que pot aportar una cosa diferent. Jo crec que amb això se li ha fet una volta a les Falles i ha millorat la seua imatge, sobretot amb el fet que l'Ajuntament haja obert les Falles perquè plante a gent famosa i això és molt atractiu per a artistes internacionals, que veuen esta expressió tan en gran, amb eixes dimensions i públic... Això no ho pots veure en una fira d'art mai, no pot donar-t'ho. Al final allò que es planta enmig de la ciutat, amb eixes dimensions, una mascletà de fons... és una cosa que es veurà, és inevitable no veure-ho. No obstant això, en altres àmbits has de ser tu el que et mous perquè et vegen.
Què opines de la selecció del jurat de les Falles Municipals d'enguany?
Jo, independentment de la política, m'agrada que siga un jurat artístic, és el que em sembla millor. Per exemple, en la Secció Especial abans anava molta gent del món artístic, pintors, escultors, gent de fora de les falles i de dins, i fins i tot amb fallers. Jo crec que almenys hauria de ser mixt i que hi haja artistes que valoren el treball d'altres artistes, que tinguen eixa sensibilitat artística, igual que crec que també és important que hi haja fallers. Pense que per a qualsevol artista que es presente a les falles municipals, sempre serà millor que hi haja un jurat artístic i que hi haja també fallers. Ni completament artístic ni totalment faller.
I respecte als temes que es poden limitar?
Jo crec que un artista ha de tindre llibertat, i en les falles més encara. Les falles les considere humor, perquè és una cosa que tampoc pots difondre en molts mitjans artístics i ací sí, de fet cal pensar que tenen el seu propi premi d'enginy i gràcia. Al final la falla ha de parlar-nos de molts temes i per això sempre hauria d'haver-hi llibertat.
