"En el món artístic, l'edat és molt més que un número i quan un ballarí envellix i deixa d'estar al màxim de les seues proeses físiques, desapareix l'artista". Christine Cloux exposa i trenca este límit amb 'Corps seul', un solo que l'ha portat a ser finalista en els XXVII Premis Max i amb el qual repassa la seua trajectòria de més de 40 anys.
En concret, la ballarina i coreògrafa suïssa, establida a València des de fa més de 20 anys, era candidata a les categories de Millor Coreografia, Millor Espectacle de Dansa i Millor Intèrpret de Dansa, i ara continua en la llista de finalistes de les dos últimes categories. D'aconseguir-los, seria la primera poma per a Cloux, encara que no el primer guardó, ja que gràcies a 'Corps seul' va obtindre en 2023 el Premi a Millor ballarina dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes, entre altres reconeixements.
"Valia la pena continuar amb el meu treball"
Christine Soul, als seus 58 anys, acumula una trajectòria de més de 40 anys sobre els escenaris valencians, nacionals i internacionals, la qual cosa és inusual. "Continue ballant amb la meua edat, no som moltes les que ho continuem fent", conta la coreògrafa, que assegura que està bastant "sorpresa" i "il·lusionada" amb esta carrera als premis de les arts escèniques més importants d'Espanya.
Precisament 'Corps seul' sorgix a partir d'adonar-se que podia i volia continuar creant pel seu propi compte, reivindicant-se com a artista en un sector que posa les coses més difícils al pas del temps. "Una cosa és la societat i una altra el món artístic, en el qual l'edat és molt més que un número. La dansa professional moltes vegades es compara amb l'esport d'elit per la seua part física, però és un art que combina el físic amb la interpretació, i quan un ballarí envellix i deixa d'estar al màxim de les seues proeses físiques, desapareix l'artista", explica.
Cloux subratlla que "tenint en compte que és art, la dansa pot transcendir més enllà d'un cos de 30 o 40 anys", l'edat en la qual comencen a desaparéixer els ballarins i ballarines dels elencs de les companyies. "En el mercat de la dansa veus envellir als coreògrafs, però els ballarins són joves", assenyala.
És el que a ella li va ocórrer amb una mica més de 40 anys, quan van deixar de cridar-li per a contractar-la. Va ser aleshores quan va començar a fer els seus propis treballs per a ella mateixa i per a uns altres, i fa sis anys, quan la brasilera Poliana Lima va voler comptar amb ella per a un projecte que comptava amb ballarines de diferents generacions, va entendre que "hi havia una altra manera de mirar la dansa veient la part artística, i que valia la pena seguir amb el meu treball i no tancar en un calaix la meua història i saber".
"Em mostre tal com soc, no com m'esperen veure"
Així naix 'Tout finirà bien' amb Jorge Picó en 2021 i 'Corps seul' en 2023, després de nou mesos treballant aïllada, investigant i buscant en el seu interior. "És una història de memòria i sensacions, per la qual cosa vaig voler plasmar tot el que tenia al meu cap. Vaig començar a treballar amb músiques, però vaig trobar Daniel Santos, que té una gran sensibilitat cap al cos en moviment i em va entendre molt bé", detalla.
El resultat és un solo d'uns 50 minuts en dos parts on Christine Cloux, acompanyada per Daniel Santos, expressa una autobiografia a través dels seus moviments i cos de hui, d'una dona de 58 anys, "amb el reflex de totes les danses que han habitat el meu cos al llarg de la meua carrera", assenyala la mateixa.
La primera part és una radiografia del moviment on el públic pot veure com s'inicia i arriba a la seua fi el moviment articular i muscular, un treball amb el qual Cloux rescata els records de sensacions de danses que ha ballat en els seus 40 anys de carrera i que porta a flor de pell, de manera íntima.
I en la segona part continua l'autobiografia, encara que amb un missatge diferent, com ella mateix conta: "Continue ballant amb la meua edat, no som moltes les que ho continuem fent, i per això vaig voler vestir-me amb un vestit brillant com el final d'una estrela del rock, algú a qui no deixen envellir perquè volen veure a qui era feia anys. En eixa idea em reflectisc, però mostrant-me tal com soc jo hui, i no com m'esperen veure, una manera d'exposar-me al públic franca i generosa, sense embuts".
"La dansa va més enllà d'un mateix"
Ara, la coreògrafa i ballarina espera amb il·lusió la gala de lliurament dels Premis Max, que se celebraran l'1 de juliol a Tenerife amb una nova llista de premiats i premiades, on podria estar tant 'Corps seul' com ella mateixa. "'Este espectacle em va implicar molt a nivell personal, mental i físic, i em vaig dir a mi mateixa que seria l'últim, almenys amb eixa exigència. Ara, el fet d'estar més reconeguda amb esta candidatura i amb el premi de la Generalitat Valenciana em dona més coratge i ganes de seguir. Sempre estic amb idees en marxa i tinc clar que l'art de la dansa va molt més enllà d'un mateix, aleshores puc traslladar-lo a altres persones i continuar ballant", assenyala.