Les balenes no poden captar la pigmentació natural. En altres paraules, els grans cetacis marins veuen en blanc i negre. No obstant això, aquests mamífers aquàtics tenen molt desenvolupades les cèl·lules de la retina amb les quals detecten la intensitat de la llum i, gràcies a això, juguen un paper crucial en la seua supervivència per a navegar pels vastos oceans. La investigació sobre aquest tema centra l'exposició "L'Ull de la Balena", que des del divendres 22 de març es pot visitar en el Museu de Ciències Naturals de València.
Aquesta mostra temporal de fotografia científica, que romandrà oberta fins al pròxim 30 de setembre, és el resultat d'una investigació realitzada per la investigadora Elena Veí i el seu equip sobre les cèl·lules de la retina d'un exemplar de 18 metres de longitud i 20 tones de pes, que va quedar encallat al costat de la riba de la platja d'Atxabiribil, en Sopelana (Biscaia), l'any 2019. Així, l'exposició recull les conclusions de l'acurat treball científic i permet comprendre com és el funcionament de la visió d'aquests grans cetacis.
El conjunt de les fotografies que componen la mostra aniran acompanyades d'un ampli catàleg d'explicacions i codis QR que permeten explicar als visitants els diferents processos de la investigació. La tècnica utilitzada per a l'obtenció d'aquestes imatges és la microscòpia electrònica, que les converteix en vertaderes obres d'art que capturen l'essència de la visió de les balenes i permeten observar amb detall les parts minúscules de l'ull. De fet, en 2023 una de les fotografies, la neurona gegant de balena, va ser seleccionada en el concurs Fotociència de la FECYT.
Divulgació audiovisual i accessible
A més de les fotografies, l'exposició inclou dos projeccions: "Elena i la Balena" i "Com veuen les balenes". La primera és una animació que explica tot el procés d'investigació dirigit per la doctora Elena Veí; la segona divulga els resultats per a comprendre el funcionament de la visió de les balenes. Endinsar-se en "L'Ull de la Balena" no suposa tan sols descobrir com veuen els oceans aquests grans cetacis, sinó també un espai per a la reflexió i conscienciació sobre la fragilitat dels nostres ecosistemes marins.
Per la seua banda, des del Museu de Ciències Naturals han explicat que la mostra s'ha plantejat també com una oportunitat de sensibilització sobre la diversitat funcional, i per això han adaptat els seus continguts perquè siguen accessibles per a les persones amb discapacitat visual. En aquest sentit, les fotografies han sigut texturitzades, els textos s'han sobreescrit en braille i s'han inclòs codis QR que permet l'accés a l'audioguia. A més, en les sales s'ha instal·lat una cinta podotáctil que guia el recorregut de la visita.
L'esquelet de la balena encallada en El Perellonet
Un altre dels grans atractius de l'exposició "L'Ull de la Balena", és que els visitants podran contemplar també l'esquelet d'una balena que va quedar encallada en la platja del Perellonet l'any 1998. A més de la seua importància científica, aquesta estructura òssia és una nova evidència que exemplifica els varaments que pateixen aquests cetacis i la seua creixent incidència en els últims anys al llarg dels 6.500 km de costa. Una situació que posa de manifest, han subratllat els organitzadors de l'exposició, "la necessitat de cuidar i protegir els nostres mars i costes".