Quan Mark Twain va escriure en 1876 Las aventuras de Tom Sawyer, eixe xic que vivia en la naturalesa a la vora del Riu Mississippi, va pensar a identificar a un públic infantil amb la seua història d'aventures i també a cridar l'atenció dels majors respecte a com estaven relacionant-se amb els xiquets i criant als seus fills.
Si en aquella època llunyana l'autor va trencar certeses amb ajuda de la ficció, utilitzant a un xiquet pobre com a protagonista, esta adaptació de la companyia teatral La Teta Calva fa un pas més i ens mostra en canvi a Tomasa, una xiqueta valenta i al mateix temps una heroïna moderna. Ella és la protagonista d'este bell conte anomenat Les aventures de T. Sawyer i també el nucli al voltant del qual giren tots els altres personatges.
En el seu periple per les taules segella un pacte de silenci amb Huckleberry Finn en presenciar un assassinat. Amb eixe amic que detesta l'escola i les normes del món adult enlluerna al públic amb el seu sentit de l'amistat i el respecte per l'entorn i els altres, entre molts episodis per a fixar els ulls i posar-se a pensar. L'antagonista, per exemple, és un detall rellevant perquè no es mostra com si fóra d'una raça estereotipada o un "indi" com en la novel·la original; és solament una dona més que camina exageradament per a demostrar les seues intencions.
La història sencera ensenya que la maldat pot residir en qualsevol pell o costum, i que eixa maldat sempre té un motor amb una explicació social i humana darrere. AIxò se sumisca a la importància de la imaginació en els xiquets quan tenen la necessitat d'enfrontar-se a un jutge de la justícia, el professor de l'escola o un sacerdot, que també poden ser opressius tant o més com els que tenen males intencions. Si un xiquet sap imaginar, en el futur sabrà trobar solucions als problemes que sorgeixen en viure.
Les aventures de T. Sawyer demostra que des dels seus primers anys l'ésser humà és capaç de fer tot el que vulga amb la seua ment quan es tracta de passar un bon moment, fins i tot convertir-se en un pirata que solca els mars del món. En escena, esta adaptació dirigida per Xavo Giménez és una obra amb música blues en viu i personatges diversos que, al ritme d'instruments de l'època i cors, es mouen per l'escenari i interactuen amb el públic.
Però més enllà del que passa en l'escenari, és una peça repleta de valors que trenca encara més els paradigmes qüestionats, com recordant-li a l'espectador que hui dia —entre tanta superficialitat televisiva i ideals de competència— cal escoltar als més xicotets sobre el que és transcendent en les seues vides, de manera que puguen recordar als seus pares el que han oblidat.