El camió-escenari de Les Arts Volant va arrancar anit la seua gira 2020 amb una adaptació en valencià de la primera òpera de Vicent Martín i Soler, Il tutore burlato, a l'entitat local menor d'Alzira La Barraca d'Aigües Vives. Així es va inaugurar la quarta edició del projecte del Palau de Les Arts que acosta la cultura a les places i els municipis de la Comunitat Valenciana. Van presentar l'acte davant els mitjans l'alcaldessa de la Barraca, Verónica Almunia, el diputat de Cultura Xavier Rius, el director de Les Arts Jesús Iglesias i el director d'escena i escenografia Jaume Policarpo.
«La gira comença a La Barraca perquè simbolitza molt bé el concepte de Les Arts Volant: igualar els drets de la ciutadania davant la cultura», va explicar Xavier Rius. La iniciativa consisteix a acostar la cultura de primer nivell a qualsevol racó, al carrer, davant de qualsevol públic. Per a l'entitat local menor d'Alzira, amb aproximadament 800 habitants, és un honor acollir l'òpera bufa que es representarà al juliol en el Palau de Les Arts.
Les Arts Volant es reinicia, a més, després del confinament. Per a la major part del públic, l'espectacle ambulant va ser el primer del qual va poder gaudir en directe després de molts mesos. Des de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, es va ressaltar el compromís amb la revitalització de la cultura després d'aquest període: «El principal era que a la cultura continuara arribant-li l'oxigen perquè l'impacte de la pandèmia fora el menor possible», va afirmar Rius.
Des de Les Arts, el director Jesús Iglesias va reconéixer que, després de l'èxit dels anys anteriors, era necessari donar continuïtat a Les Arts Volant i, fins i tot, fer créixer el projecte. «Les Arts és molt més que un edifici de Calatrava a València», va reivindicar en la roda de premsa Iglesias. Per al director, la màgia que aconsegueix que un camió es convertisca en teatre i tota la gent que gaudeix de l'espectacle al carrer també constitueixen Les Arts. L'objectiu fonamental de la iniciativa és fomentar l'interés i la curiositat per la cultura en la població.
La proposta de Les Arts Volant no sols és especial perquè trasllada l'òpera a les places, sinó també perquè ho fa en valencià i amb una gran potència escenogràfica. El carrer li atorga un valor afegit a la representació, tal com va apuntar Xavier Rius a la roda de premsa. El director d'escena, Jaume Policarpo, juga amb l'escenari —el camió desplegable— i planteja mitjançant llums, un decorat mòbil i actors i titelles una versió trencadora d'Il tutore burlato. «M'agrada que l'escenografia siga un personatge més», va assenyalar Policarpo. Aquest factor fa l'òpera encara més accessible, perquè permet que el públic la comprenga i connecte amb ella en major mesura.
El tutor burlat
Vicent Martín i Soler va ser un il·lustre compositor valencià contemporani de Mozart —i admirat per ell—. La seua primera òpera, Il tutore burlato, es va estrenar en 1775 al Palau de la Granja de Sant Ildefons (Segòvia). Ara, més de 200 anys després, Les Arts Volant ofereix una versió valenciana d'entorn d'una hora de duració als carrers de Sagunt, Vilafranca, Potries, Godella, Alcublas, Casinos i molts llocs més. Fins al 4 d'octubre de 2020, el públic pot gaudir d'un espectacle màgic, divertit i pròxim amb veus prodigioses i una elevada qualitat musical i interpretativa.
L'obra presenta la jove Violante (Aida Gimeno), amb qui volen casar-se el seu tutor Fabrizio (Oleh Lebedyev), el cavaller don Lelio (David Ferri) i el pastor Pippo (Omar Lara). Violante només està enamorada de Pippo, i entre confessions, gelosia i estratagemes, es desenvolupa una còmica història d'embolic en la qual destaca el caràcter feminista de la protagonista, que actua lliurement malgrat l'argument. També formen part de l'elenc Gonzalo Manglano (Anselmo, el criat de don Lelio), Vittoriana de Amicis (Menica, la filla del tutor) i Carlos Sanchis, pianista que acompanya en totes i cadascuna de les peces i que interactua virtuosament amb l'escena. El conjunt d'intèrprets pertany al Centre de Perfeccionament del Palau de Les Arts.
Des del pati de butaques improvisat, el camió ambulant deixa de ser-ho i dona curs a la imaginació. El decorat, amb grans jardineres i llums en to pastel, es mimetitza amb la vegetació de la plaça de La Barraca d'Aigües Vives. Els actors i les actrius entren en escena pujant una escala lateral o perdent-se entre el romàntic decorat. Les titelles adquireixen vida pròpia i el piano acompanya cada moviment. Les arts escèniques volen i la cultura, sens dubte, se sent a prop.
