'La mort de Guillem' (Agulló), dirigida per Carlos Marques-Marcet, ha suposat un pols en moltíssims sentits. La llengua amb la qual està rodada, el valencià, potser servia per a tancar portes de cara a una distribució massiva. Tractar l'assassinat de Guillem Agulló a la pantalla també és un risc, donat la delicadesa del tema i les ampolles que encara susciten a la societat, sumat al trauma que va suposar per a la família. Per últim, la representació d'un crim polític -encara que es jutjara com a una baralla entre jóvens- per a portar-lo a la televisió podia despertar moltes molèsties dels grups contraris (d'extrema dreta) que varen fer de la mort de Guillem un emblema per a la seua causa. A pesar de tot, la pel·lícula ha sigut estrenada al Festival de Màlaga i ha resultat tot un èxit, sorprenent fins i tot als productors.
El film no és un documental, sinó una pel·lícula de ficció, però ha sigut el resultat d'un procés molt extens de documentació i de xerrades amb els pares d'Agulló. Ha sigut produïda per Som Batabat, Lastor Mitjana i SUICAfilms, amb l'ajuda de les televisions autonòmiques valenciana, À Punt, i la catalana, TV-3. Rafa Molés, productor de la pel·lícula que treballa per a SUICAfilms, conta com "el fet d'estar al Festival de Màlaga ja ha sigut molt especial. Aquest Festival és molt important en l'àmbit nacional i, a priori, la selecció del film ja suposava eixir de les fronteres lingüistes i polítiques de la història del Festival". De fet, els ha sorprés l'acolliment per part del públic durant la projecció de l'estrena: "Per causa del Coronavirus, les mesures de seguretat feien que l'aforament fora reduït. Per a sorpresa de l'equip, s'habilitaren dues sales per a l'estrena gràcies a l'afluència de públic", explicava Molés.
I és que durant la visualització de la pel·lícula es va viure un moment màgic: "Es va produir un silenci brutal durant els 90 minuts del metratge a causa de l'emoció continguda dels espectadors. Quan va terminar, esclataren els aplaudiments i trencaren el silenci a crits de 'Guillem Agulló, ni oblit ni perdó'. Sense dubte, teníem una responsabilitat molt gran fent aquesta producció i veiérem com el vincle encara es traspassa a l'espectador", diu Rafa Molés, que va estar present en eixa sala. Cal destacar que l'idioma de la pel·lícula és el valencià, i els productors eren conscients que allò significava: "no sabíem si el missatge anava a calar al públic sent un altre idioma però, en vore com es va emocionar, de segur que el contingut superava les barreres lingüístiques".
Tal ha sigut l'acolliment que els productors preveuen una distribució a les sales del cinema "perquè la gent reclama vore 'La mort de Guillem' en companyia". Alguns grups fins i tot han volgut col·laborar amb la pel·lícula mitjançant el micromecenatge, com ha fet 'La lluita continua', una associació contra la impunitat i l'auge de l'extrema dreta en les institucions i als carrers. Les sales precediran l'estrena a les tres televisions de parla catalana: À Punt, TV3 i IB3.
Tot i que l'estrena ha sigut un èxit, la pandèmia del Coronavirus també va afectar la trajectòria del film, ja que "l'anàvem a estrenar a València en juny i a Barcelona, però no va poder ser. A més, el Festival de Màlaga era al març i s'ha celebrat a agost. Açò ha trastocat tot, però afortunadament, el desembre de 2019 ja havíem finalitzat el rodatge i la Covid-19 no va interferir en les gravacions", recorda Molés.
Per què es va rodar una pel·lícula sobre la mort de Guillem Agulló 27 anys després? La idea va sorgir amb el 25 aniversari de la seua mort. "La realitat és que a València la situació política fa 25 anys no era la mateixa que ara. Les coses han canviat moltíssim, encara que el feixisme ens ha avançat per la dreta i ha arribat fins al parlament" explica el productor. Eixa mateixa dreta és la que ha volgut atribuir-se la mort de Guillem Agulló com una victòria i fins i tot, els han volgut amenaçar. Durant els primers dies de rodatge, van pintar el rostre de Guillem Agulló en un mural a Burjassot amb la paraula 'Vox'. Aquest clima de por i crispació també va afectar el repartiment del film. De fet, al cap de dues setmanes d'haver tancat el càsting d'actors, l'intèrpret que anava a protagonitzar a Guillem es va tirar arrere: "no vull ser un altre Guillem", va dir l'actor. "I és que la ideologia dels que el mataren està ahí", afirma rotundament Rafa Molés.
Una pel·lícula que recorda l'angoixa familiar
El productor detalla que el seu objectiu és mostrar el dolor pel qual van passar els que més volien a Guillem Agulló. El protagonista era un militant de l'organització juvenil Maulets, de conviccions antifeixistes i independentistes, Agulló va ser assassinat la matinada de l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Castelló), a les mans d'un grup neonazi, quan comptava amb només 18 anys. Després de la mort del xic, l'autor material, Pedro Cuevas, va ser condemnat a 14 anys de presó, però va complir només quatre. Posteriorment, Cuevas va formar part de les llistes d'Aliança Nacional i va ser jutjat en el cas de l''Operació Panzer' contra el grup neonazi Front Anti Sistema, encara que els setze detinguts van acabar absolts.Des del seu assassinat, fa més de 27 anys, els seus pares i germanes han hagut d'aguantar amenaces recordant la mort de Guillem i fins pintades en la seua pròpia casa amb simbologia nazi. I és que aquest judici, celebrat dos anys després, va reduir l'assassinat a una simple baralla de joves, i només va condemnar per homicidi a un dels membres del grup. Pedro Cuevas en 2007 es va presentar a les eleccions municipals de Xiva per un partit neonazi.
Molés assegura que els atacs que han patit els han fet "més forts" perquè, insisteix, "no han d'amagar-se de res". Inclús han utilitzat les pintades reials com a attrezzo per a la pel·lícula. Des de la seua mort, Guillem Agulló s'ha convertit en un símbol de lluita antifeixista als Països Catalans, no obstant això, "no és tan conegut a la Comunitat Valenciana. Esperem que amb aquesta pel·lícula la seua història transcendisca més enllà i la gent conega el que va passar i com ho va viure la família", sentencia Rafa Molés.