La màgia de Twitter va provocar un gir de 180º en la vida de Maria Bertomeu, però quan parles amb ella, continua amb els peus a terra, o més bé al conservatori, on continua especialitzant-se en cant d’estil valencià. Parlem amb La Maria per a conéixer com ha anat la seua gira de dos anys i quasi 70 cites amb el públic, així com de l’actual situació de la música valenciana.
Com comences en el món de la música?
Amb sis anys en l’escola de música del meu poble, vaig començar a tocar el saxo. Des d’aleshores he estat molt anys estudiant i vaig fer la prova d’accés per al Grau Professional al Conservatori de Catarroja fa quatre anys, on vaig poder formar-me en cant valencià d’estil. És una disciplina com qualsevol altra però sols s’estudia a Catarroja i Carcaixent.
M’imagine que molta gent t’ha preguntat per què has apostat pel cant tradicional i no tant per la música comercial…
No vaig decidir açò en base a un èxit o un no èxit que poguera tindre, sinó a una elecció, al que jo volia. En la resta de gèneres tal vegada la meua forma de cantar no encaixava i jo no ho sabia. No em sentia còmoda o hi havia gent que em deia que em notava estranya. Va ser el meu voltant el qui em va dir que fera una ullada a este món i efectivament, quan ho vaig conéixer, vaig decidir que seria el meu gènere.
Com fas el salt al món professional?
Estudiant a Catarroja amb el meu mestre Xavier de Bétera, vaig pujar un vídeo a xarxes cantant ‘Arranquen vinyes’, que es va fer viral, i a poc a poc vaig anar treballant fins fer ja un vídeo molt més treballat, amb un equip molt més gran i professionalitzat. I d’ahí, al disc, ‘L’Assumpció’, que m’ha permés dedicar-me professionalment a la música.
Com definiries el teu estil?
La veritat és que em costa dir-ho. M’agrada mesclar la música tradicional amb instruments que no són tradicionals, que són elèctrics. Sempre dic que la música tradicional és aquella que va avançant-se a la societat, a l’actualitat, en forma i instrumentació. Per això, m’agrada dir que jo faig música tradicional que parla del segle XXI.
Esperaves eixa bona acollida tant del públic com del sector?
Per a res. Jo crec que ni jo ni l’equip s’ho esperava. Vam fer el vídeo sense cap pretensió i va ser una gran sorpresa… fer les coses que t’agraden sense pensar molt bé en el resultat final de com ho puga rebre la gent i que siga aixina de bé, és per sentir-se contentes i satisfetes.
De quines coses ens parla ‘L’Assumpció’? Com està anant la gira?
‘L’Assumpció’ parla del moment en què passe simplement d’estudiar al conservatori a ser coneguda a Twitter amb eixe vídeo d’’Arranquem vinyes’. Gràcies a eixa cançó va canviar la meua vida de forma molt gran, em va permetre poder dedicar-me professionalment a la música. Parla d’eixa assumpció cap a un somni que s’ha fet realitat.
La gira està anant molt bé. Comptant els cinc concerts que queden -Foios, Xàbia, Antella, València i Tarragona-, són 69 concents en dos anys i crec que no podem estar més agraïdes. És increïble haver pogut fer 69 dates amb el meu primer disc i amb eixa quantitat de públic. Mai hem patit per entrades ni per aforament, mai ha estat buit i és el millor resultat que podíem demanar.
El cant d’estil valencià no s’oferix normalment als conservatoris. Penses que estas ajudant al fet que més persones vulguen dedicar-se a este gènere i motiven a ampliar l’oferta formativa?
Tant de bo fora aixina. No ho sé, evidentment, però si puc ajudar i donar visibilitat a esta especialitat, al professorat que tenim a Catarroja per exemple… estaria molt bé. Ara estem preparant un programa especial pel dècim aniversari de l’especialitat. I m’agradaria que servira a gent jove. Al País Valencià tenim gent dins del folklore que canta i que balla, i també que es dediquen a altres gèneres exportats en molta més quantitat. Està molt bé, però ens encantaria que la gent jove sentira reggaeton i pegara una ullada també, o almenys tinguera coneixement, de la música tradicional valenciana.
Com valores la situació actual del sector musical valencià?
Jo pense que si no canvien les coses, portem anys de molta creativitat i aparició de molts artistes, tant homes com dones i grups, que fan música en valencià i de tots els gèneres. La música en valencià deixa de ser un únic gènere, no hi ha cap excusa per a no sentir música en valencià, perquè tenim tots els gèneres. Si no es deixen de programar artistes i concerts de música en valencià, seguirem en un bon moment. S’ha d’invertir, es necessiten diners i este tema no ha de ser tabú, cal saber que per a fer un disc necessites molts diners.
Abans parlàvem de ‘música en valencià’ com un gènere…
Efectivament, i mai hem parlat de ‘música en castellà’ o ‘música en anglés’. No hauria d’haver barrera a nivell lingüístic. La gent que no sap anglés sent música en anglés i canta sense saber què està dient, i hauria de passar el mateix amb el valencià.
Com t’agradaria estar d’ací a cinc anys?
Si el segon disc en què estem treballant anara la meitat de bé que amb el primer, jo crec que estaríem pensant en un tercer, i seria anar molt bé. I sobretot voldria que la gent sentira música sense cap tipus de problema amb la llengua.
Què ens pots avançar del segon disc?
No puc contar res (riu). Estem treballant en ell i crec que serà molt bonic i enriquidor, contarem coses molt personals.