Queden pocs dies per a acabar amb les Festes però cal aprofitar cada moment amb la família. I com no, gaudir dels dolços de Nadal, com el roscó de Reis en un dia com hui. No obstant això, València té altre tresor gastronòmic: la Casca.
La Casca és un dolç de massapà en forma enroscada que representa l’anguila valenciana i que, al seu interior, amaga moniato confitat per a posar el punt més golós. També hi ha altres versions on s’afegeix la llema, merengue o canella i que fan una forma de rosca.
Per tant, per a preparar-lo sols es necessita ametla, sucre, moniato, ou, llima i opcionalment altres ingredients per a decorar, però sobretot, molta imaginació per a reproduir la figura d’una divertida anguila o de rosca.
Encara que és un dolç típic valencià, aquesta tradició no es massa coneguda a la Comunitat. Tal com explica Valencia Bonita, està en perill d’extinció des de l’arribada del Gâteau des Rois, el Roscó de Reis, en 1900.
D’origen àrab, els estudis indiquen que existeix des d’abans de l’arribada de Jaume I a València, però des de la constitució de València com a regne els padrins acostumaven a regalar Casca la nit de Reis.
Així, després de la Cavalcada, els xiquets deixaven damunt de la taula res gotets de mistela i dolços perquè Melcior, Gaspar i Baltasar combateren el fred, així com garrofes i aigua per als cavalls. L’endemà, els més menuts es trobaven amb el seu regal: la Casca.
En alguns pobles, la llegenda conta que quan els Reis entraven a casa amb els regals, els més menut els recitaven: “Senyor Rei, jo estic ací. Casques i avellanes, tot per a mi. I vostès aneu-se’n pel seu camí”.
En l’actualitat, aquesta anguila de massapà continua viva principalment a La Safor i la Ribera Baixa i es pot adquirir en pastisseries tradicionals de Gandia i Sueca. Malgrat això, el cuiner valencià Juan Salvador Gayà ens deixa la recepta al seu blog ‘Al fum de la xemenera’ per a fer-la a casa:
- Calfar mig got d’aigua i diluir mig kilo de sucre a poc a poc, sempre rebolicant.
- Llevar-lo del foc i mesclar mig kilo d’ametla mòlta, un poquet de canella i llima ratllada
- Remoure amb una cullera de fusta fins a obtenir una massa homogènia
- Dividir la massa i formar dues boles.
- Una es posa sobre paper de forn i damunt de neules. Aplanar-la i donar-li forma redona amb 1 cm de grossor.
- Fer un buit enmig de la pasta amb un got (sobre els 5 cm de diàmetre) i afegir el moniato confitat al gust.
- Repetir però utilitzar la segona pasta per a cobrir el dolç.
- Unir les dues peces amb forma d’anguila i posar al forn precalfat a 170-180 graus durant uns vint minuts, en funció del forn.
- Muntar una clara d’ou a punt de neu i afegir sucre mòlt per a fer merengue i decorar.
- Deixar reposar a temperatura ambient i degustar-la amb família i amics!