Queden pocs dies per a acabar amb les Festes però cal aprofitar cada moment amb la família. I com no, gaudir dels dolços de Nadal, com el roscó de Reis en un dia com hui. No obstant això, València té altre tresor gastronòmic: la Casca.
La Casca és un dolç de massapà en forma enroscada que representa l’anguila valenciana i que, al seu interior, amaga moniato confitat per a posar el punt més golós. També hi ha altres versions on s’afegeix la llema, merengue o canella i que fan una forma de rosca.
Per tant, per a preparar-lo sols es necessita ametla, sucre, moniato, ou, llima i opcionalment altres ingredients per a decorar, però sobretot, molta imaginació per a reproduir la figura d’una divertida anguila o de rosca.
Encara que és un dolç típic valencià, aquesta tradició no es massa coneguda a la Comunitat. Tal com explica Valencia Bonita, està en perill d’extinció des de l’arribada del Gâteau des Rois, el Roscó de Reis, en 1900.
Font: Wikimedia commons
D’origen àrab, els estudis indiquen que existeix des d’abans de l’arribada de Jaume I a València, però des de la constitució de València com a regne els padrins acostumaven a regalar Casca la nit de Reis.
Així, després de la Cavalcada, els xiquets deixaven damunt de la taula res gotets de mistela i dolços perquè Melcior, Gaspar i Baltasar combateren el fred, així com garrofes i aigua per als cavalls. L’endemà, els més menuts es trobaven amb el seu regal: la Casca.
En alguns pobles, la llegenda conta que quan els Reis entraven a casa amb els regals, els més menut els recitaven: “Senyor Rei, jo estic ací. Casques i avellanes, tot per a mi. I vostès aneu-se’n pel seu camí”.
En l’actualitat, aquesta anguila de massapà continua viva principalment a La Safor i la Ribera Baixa i es pot adquirir en pastisseries tradicionals de Gandia i Sueca. Malgrat això, el cuiner valencià Juan Salvador Gayà ens deixa la recepta al seu blog ‘Al fum de la xemenera’ per a fer-la a casa:
- Calfar mig got d’aigua i diluir mig kilo de sucre a poc a poc, sempre rebolicant.
- Llevar-lo del foc i mesclar mig kilo d’ametla mòlta, un poquet de canella i llima ratllada
- Remoure amb una cullera de fusta fins a obtenir una massa homogènia
- Dividir la massa i formar dues boles.
- Una es posa sobre paper de forn i damunt de neules. Aplanar-la i donar-li forma redona amb 1 cm de grossor.
- Fer un buit enmig de la pasta amb un got (sobre els 5 cm de diàmetre) i afegir el moniato confitat al gust.
- Repetir però utilitzar la segona pasta per a cobrir el dolç.
- Unir les dues peces amb forma d’anguila i posar al forn precalfat a 170-180 graus durant uns vint minuts, en funció del forn.
- Muntar una clara d’ou a punt de neu i afegir sucre mòlt per a fer merengue i decorar.
- Deixar reposar a temperatura ambient i degustar-la amb família i amics!