La xiqueta es col·loca els auriculars i sent un alegre xiulit. Està a punt de descobrir com unes quantes notes musicals i unes paraules poden transformar l'univers que coneix. "Quan nosaltres callem, xiulen els ocells", adverteix una veu maternal i tel·lúrica. De sobte, el parc que creix al cor de la ciutat i que la xiqueta visita cada diumenge es converteix en un lloc ple de misteri i emocions que amaga criatures fascinants en cada racó.
Xafar la gespa és la invitació a travessar eixa porta entre allò que veiem i allò que imaginem. Una excursió dramatitzada, creació de la companyia La Negra, que marca una fita en la història de l'Escalante Centre d'Arts Escèniques: és la primera peça produïda pel teatre de la Diputació de València que es desenvolupa al carrer, al parc en aquest cas.
"És un honor impulsar un muntatge tan original, emotiu i inspirador", ha assegurat este matí la diputada de Teatres, Glòria Tello, després de completar el passeig teatralitzat. Així mateix, ha apuntat que "els valors que transmet, tant artístics com de respecte i amor a la natura, engrandeixen l'esperit de l'Escalante". A més, la diputada ha confirmat que "a començaments de la nova temporada, Xafar la gespa tornarà a desplegar-se al Parc Central per al públic general". A partir de setembre, per tant, estarà a l'abast de totes i tots.
De moment, més d'un centenar de xiquetes i xiquets de diferents escoles han gaudit d'aquesta producció de l'Escalante, la tercera que estrena el centre aquesta temporada. "Com a primera experiència d'arts escèniques de carrer, hem volgut començar oferint-la al públic escolar", ha explicat Marylène Albentosa, coordinadora artística del centre, qui també ha assenyalat que "estem apostant per ampliar els nostres horitzons i aquesta creació de La Negra és un bon referent, barreja disciplines amb una vocació molt lúdica i un to poètic".
El vol de la papallona, el ball dels cérvols
Xafar la gespa planteja un recorregut escènic al llarg del Parc Central de València. El text de Guada Sáez, sobre la idea original de Carlos Amador, obri una porta a una natura lliure i silvestre que creix quan estem disposats a parar-li atenció.
Pepa Sarrió guia al públic a través de diferents racons del parc, on apareixeran les diferents criatures alienes a la vida humana: papallones a punt de descobrir les seues ales o dos cérvols enmig d'un ritual de seducció són algunes de les escenes que obliguen els caminants a mirar des de la distància, atenent els sons que escolten pels auriculars i mirant, fins i tot, a través de prismàtics.
Carlos Amador explica que es tracta d'una proposta "molt particular amb l'utilització d'audioguies, per a la qual hem fet un exhaustiu treball de creació sonora per tal que l'experiència tinga un caràcter immersiu". Una altra de les premisses d'aquesta creació de La Negra era dinamitzar un espai públic com el Parc Central, "posant en valor les arts escèniques de carrer com a eina d'aprenentatge", ha remarcat el creador de la peça.
Arantxa Cortés, María Sorribes, Carlos Tomás i Enric Romaguera donen vida als diferents éssers que s'amaguen al camí. Sergi Heredia s'encarrega de la direcció escènica de la peça i Pepa Cases regeix les coreografies i els moviments dels animals ballarins. La banda sonora, fonamental per a la immersió en un món que creix dins d'un altre, és obra de Carles Chiner. Totes i tots contribuixen a transformar un lloc emblemàtic de la ciutat i també a qui s'atreveix a entrar i xafar la gespa.