Un total de 160 funcions, distribuïdes en espais com la Sala Russafa, l'Espai Inestable, el Teatre Rialto, el Palau de les Arts o la Sala Matilde Salvador, conforma la nova temporada de l'Escalante. Una programació, per a tots els públics, en les quals, sens dubte, destaca l'aposta per les produccions pròpies que, enguany, seran l'estrena de 'Pi' i 'Les 7 diferències', així com la reposició de 'L'home invisible'.
Però a més, en aquesta nova temporada de l'Escalante també s'ha apostat per la renovació escènica, amb l'objectiu de captar nous públics, però també en l'eficàcia de la gestió. Per a parlar de tot això, València Extra ha parlat amb Josep Policarpo, Director de l'Escalante.
Amb una programació tan variada, quins espectacles són els plats forts de la temporada?
He intentat modelar la present temporada a partir de les produccions pròpies i dels 5 cicles. Les produccions pròpies són el plat fort de la temporada perquè són propostes teatrals de gran envergadura, amb una inversió econòmica molt important i que, d'altra banda, marquen la línia artística del Teatre Escalante. A més, completem la programació amb cinc cicles amb temàtica molt diversa i sempre singular que pretén respondre a necessitats més específiques del nostre públic, tant l'escolar com el familiar. Hi ha cicles com Música i Teatre, Escena Diversa, Menut Teatre, Nadal a l'Escalante , etc.
Teniu tres produccions pròpies. És important apostar per este tipus d'espectacles?
És fonamental, sobretot, per als professionals valencians de les arts escèniques. Són les que permeten armar espectacles de gran format, amb repartiments generosos i amb una factura que no seria possible sense un recolzament institucional. Des que vaig assumir el càrrec, he manifestat que calia anar introduint una certa renovació escènica per garantir la vitalitat de l'Escalante. Les dos noves produccions que presentem enguany seran PI, de la companyia Otradanza i LES 7 DIFERÈNCIES de la companyia El Pont Flotant. Tant l’elecció d’una com de l’altra responen a eixa idea de renovació escènica i de compromís artístic. Otra Danza em sembla una de les companyies de dansa valenciana més rigoroses, més interessades a experimentar amb diferents codis de moviment i d’expressió. D’altra banda El Pont Flotant és una de les veus més personals i potents dins del teatre valencià. Les seues són creacions col·lectives on sempre aboquen bona part de les seues vivències i de les seues idees, i eixe component biogràfic sol impregnar els seus espectacles d’un humanisme reflexiu, contemporani i socialment necessari. També comptarem amb la reposició d'una altra producció pròpia: L'home Invisible, creada per la companyia La Pavana.
Primera vegada que programes tota la programació de l'Escalante. Quina responsabilitat suposa?
Suposa la responsabilitat assumida en el projecte amb el qual em vaig presentar al concurs. Presentar-se a un concurs públic suposa dissenyar un projecte a 3 anys per al Teatre Escalante, fruit de l'anàlisi dels més de 30 anys de trajectòria del centre i també de les transformacions que ha tingut la societat en tots estos anys. Redactar aquell projecte va ser una tasca molt laboriosa i ara és una espècie de bíblia que porte al darrere i que revise periòdicament. És molt important no apartar-se dels principis que van inspirar aquell projecte. Abans parlava de renovació escènica, però també he incidit molt en tot este temps en l'eficàcia en la gestió. En este terreny crec que hem avançat molt en poc temps.
El Teatre Escalante és tot un referent a la ciutat, Què representa este projecte?
El Teatre Escalante és el projecte escènic de la ciutat de València amb un major recorregut històric i amb una major incidència sobre el públic valencià: més de dos milions d'espectadors, 43 produccions pròpies, més de 5.000 representacions i nombrosos premis. Crec que les produccions del Teatre Escalante han aconseguit una qualitat i un reconeixement en l'àmbit del teatre per a xiquets i joves inusual en tot l'Estat i això és fruit de l'aposta continuada de la Diputació de València. Totes estes dades parlen de la dimensió del projecte i de la repercussió sobre el públic. És lògic que s'haja convertit en un referent del teatre valencià i també que haja jugat un paper fonamental en el creixement i consolidació dels professionals valencians de les arts escèniques, que l'han tingut com un punt de referència permanent.
Per últim, es necessita més foment del teatre?
Cal fomentar el teatre però no només des d'un punt de vista econòmic, sinó també des de moltes altres perspectives. Cal connectar el teatre amb la societat, renovant llenguatges, oferint temes que resulten atractius al públic de hui dia. Explorar el vessant pedagògic del teatre, també el lúdic i, per descomptat, el reflexiu. Hem d'oferir qualitat i diversitat, hem de ser coherents en les nostres programacions, donar suport als nostres autors i autores, donar cabuda a la major quantitat possible de professionals... Cal un recolzament econòmic del teatre i cal una estima pel teatre, en cada un dels àmbits artístics i de gestió. La nostra faena continua sent molt artesanal i les persones han de ser el centre d'atenció. Eixa és la millor aposta de futur.