L'Institut Valencià de Cultura, dependent de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, presenta la seua nova producció pròpia, La mancha, una obra de Sergio Serrano sobre la família i el dret a somiar, fruit del text generat en el Laboratori d'Escriptura Ínsula Dramataria Josep Lluís Sirera.
L'obra, que es podrà veure del 21 de novembre al 8 de desembre en el Teatre Rialto de València, compta amb un equip artístic i tècnic integrat per professionals valencians. A més d'escriure el text, Sergio Serrano dirigix la producció juntament amb Marcos Sproston, i amb la mirada externa de Roland Schimmelpfennig.
La directora adjunta d'arts escèniques de l'IVC, María José Mora, ha manifestat durant la presentació que es continua "millorant el programa de produccions pròpies d'IVC en esta nova etapa, tractant de ser més coherents en la selecció de textos i creadors".
"L'objectiu és, entre altres qüestions, la renovació de l'escena local i l'accés al circuit de les arts escèniques de nous professionals, tractant de ser més sostenibles en el desenrotllament global dels projectes", ha afegit.
Així mateix, la Direcció Adjunta d'Arts Escèniques anunciarà pròximament diferents projectes que ha posat en marxa per a reforçar el sector. "Estem treballant a donar un major suport a tots els professionals que intervenen en els processos de creació, producció i exhibició, més enllà de les produccions pròpies", ha apuntat María José Mora.
Així mateix, ha assenyalat que l'IVC ha habilitat una fila 0 per a fer donacions al compte solidari de la Generalitat, destinada a la reparació de danys, reconstrucció i ajuda a les persones afectades per la riuada.
Una història sobre la família i el dret a somiar
La mancha és una tragicomèdia que va escriure l'autor en el Laboratori de Dramatúrgia Josep Lluís Sirera, de l'Institut Valencià de Cultura, amb el lema 'La realitat i el desig'. El text i el seu relat juga amb estos dos conceptes a partir de la història d'una família que descobrix una taca en la paret de la seua cuina.
Pep Ricart, Mafalda Bellido, Ernesto Pastor, María Covadonga i Alberto Martín de Miguel interpreten a esta família que, entre el silenci, la por, la incertesa i la curiositat, no poden deixar de mirar-la.
L'autor partix d'esta xicoteta anècdota per a "parlar sobre les seues pors i els seus anhels, sobre la incomunicació, l'absència de futur, sobre allò que ocultem com a individus, però també com a reflex de la societat en la qual vivim i en tot el que ocultem, però per damunt de tot, sobre l'esperança que les coses en algun moment siguen distintes".
El muntatge juga amb el poder de la paraula i la imaginació en un escenari que serà terreny de joc, però també amb la intenció de generar imatges i, sobretot, amb el treball d'interpretació que portarà el major pes del muntatge. A més, compta amb la música de Luis Miguel Cobo, l'espai lumínic de Mingo Albir i l'espai escènic dels reis del mambo.
L'IVC realitzarà el pròxim 1 de desembre una funció accessible a persones amb discapacitat sensorial amb subtitulat adaptat, audiodescripció, bucle magnètic individual i so amplificat.
A més, els dies 21 i 28 després de funció matinal i 28 de novembre després de funció vespertina, l'equip artístic realitzarà col·loquis postfunció amb el públic.
Després de la seua estrena en el Teatre Rialto de València es podrà veure a les ciutats d'Alacant i Castelló de la Plana.
Les entrades estan a la venda en les taquilles dels teatres Rialto i Principal i en la pàgina web de l'IVC.