Cultura

L'IVC presenta al Teatre Principal de València 'La Regenta' de Leopoldo Alas Clarí

1 minut

La regenta

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de l’Institut Valencià de Cultura, porta al Teatre Principal de València l’espectacle La Regenta, que es podrà vore el 12 i 13 d’octubre. Es tracta d’una de les obres més importants de la literatura del nostre país, per primera vegada adaptada a teatre en una versió fidel al text de Leopoldo Alas Clarín.

Helena Pimenta dirigix La Regenta en la versió que ha fet Eduardo Galán. És la primera vegada que s’estrena en el nostre país seguint fidelment la novel·la de Clarín. Una producció de Secuencia3 i Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa, amb la col·laboració de Serveis de l’Espectacle Focus, Pentació, Hawork Studios i les productores valencianes Saga Producciones i Olympia Metropolitana.

Elena Ballesteros interpreta Ana Ozores, acompanyada en el repartiment per Joaquín Notario, Álex Gadea, Jacobo Dicenta, Pepa Pedroche, Francesc Galcerán, Alejandro Arestegui i Lucía Serrano.

La Regenta és una història sobre l’enfrontament entre la passió desbordada dels desitjos i de l’amor enfront de les cadenes de la moral social provinciana i la traïció. Ambientada en la ciutat de Vetusta, es tracta d’una obra naturalista que retrata amb duresa l’ambient d’una ciutat de províncies dominada per una classe alta ociosa i un clergat que imposa una moral hipòcrita i asfixiant.

Ana Ozores, casada amb don Víctor Quintana, antic regent de l’Audiència de Vetusta i major que ella, viu aclaparada en el seu matrimoni, a causa de la seua frustració, i és atrapada per don Álvaro, el donjoan de la ciutat, i pel seu confessor, don Fermín de Pas, qui anhela convertir-la en la seua esposa.

Segons Eduardo Galán, “en esta adaptació teatral es defén el dret de la protagonista a triar el seu destí, encara que este no coincidia amb la moral regnant en la seua època, per la qual cosa serà castigada amb el menyspreu, l’abandó i un final de tràgica soledat. He cregut oportú enfocar la història des del punt de vista d’Ana Ozores”.

“Per a fer-ho m’he servit de dos recursos teatrals molt del nostre temps: el flashback i els fragments narratius en els quals Ana ens descobrix el seu jo més íntim i ocult. El llenguatge dels diàlegs conserva el sabor d’època i l’estil de Clarín alhora que evita arcaismes i sintaxi antiga per a acostar el text al nostre temps.”, ha explicat Galán.

Per a Helena Pimenta, “La Regenta és una novel·la immensa en tots els sentits. Portar-la al teatre sembla una tasca quasi impossible, però una vegada presa la decisió es fa necessari respondre a la pregunta de si serem fidels al text de Clarín. La resposta és sí”.

“En l’adaptació per a l’escena que abordem, necessàriament condensada, ens importa la història que conta, però ens interessa especialment com ho explica l’autor, el seu llenguatge. El llenguatge obeïx a un sistema de pensament i és precisament eixe sistema particular de Clarín el que volem conéixer i en el qual volem submergir-nos. El teatre ens permet traslladar paraules a imatges” continua la directora del muntatge “a gestos, a inflexions de veu a moviments interns o externs dels personatges, a espais poètics…” ha afegit.

L’obra tindrà el 13 d’octubre una funció accessible a persones amb discapacitat sensorial amb subtitulat adaptat, audiodescripció, bucle magnètic individual i so amplificat.

Les entrades es poden adquirir en les taquilles del teatre, així com en la taquilla en línia de l’IVC.