L'Institut València d'Art Modern (IVAM) inaugura el dijous 30 de maig l'exposició 'El poder amb què saltem juntes. Dones artistes a Espanya i Portugal entre la dictadura i la democràcia' que reivindica el treball de 58 dones artistes i la dimensió poètica i política de la seua obra entre les dècades de 1960 i 1970 a Espanya i Portugal.
"L'exposició es proposa així reavaluar el treball de les artistes espanyoles i portugueses del moment tenint en compte les seues especificitats respecte al model feminista anglosaxó i subratllant les múltiples connexions que podem trobar entre elles", ha explicat Sonia Martínez, directora adjunta de l'IVAM.
Durant la presentació ha estat acompanyada per les comissàries, Patricia Mayayo i Giulia Lamoni, i la directora de projectes i relacions externes de la Fundació Banc Sabadell, Victoria García Córdoba, qui ha destacat la fructífera col·laboració amb l'IVAM des de l'any 2016 "per a fomentar i difondre l'art contemporani". L'exposició està coproduïda amb el Centre d'Art Moderna – Fundaçao Calouste Gulbenkian i compta també amb la col·laboració d'Acció Cultural Espanyola (AC/E).
La mostra reunix 186 obres, entre pintures, fotografies, dibuixos, collages, instal·lacions i vídeos, de creadores de tots dos països com Ana Hatherly, Ana Peters, Àngels Ribé, Aurora Valero, Ção Pestana, Concha Jerez, Elena Asins, Esther Ferrer, Eva Lootz, Fatima Vaz, Helena Almeida, Juana Francés, Lola Bosshard, Ángela García Codoñer o Soledad Sevilla.
"Quan examinem la producció d'aquestes artistes constatem que no totes es van ocupar de reflexionar sobre la condició femenina, però moltes de les seues obres en ixos anys tenien a veure amb temes pròxims a l'agenda feminista com la divisió sexual del treball, la construcció de rols socials, la maternitat, la domesticitat, la trobada i gaudi del propi cos, però també una mirada crítica a la societat de consum", va subratllar la directora adjunta. Les obres que acull l'exposició mostren un ampli ventall de mitjans i estils que abasten des de "l'abstracció a l'art normatiu, el realisme tradicional, el pop art i el realisme crític, el conceptualisme o el neodadaisme".
Segons les comissàries, les creadores espanyoles i portugueses partien d'una posició triplement perifèrica: en la societat i l'art del seu país, per ser dones; en l'escena artística internacional, per treballar des del Sud d'Europa; i en els relats del feminisme hegemònic, per no ajustar-se al model d''artistes feministes' establit en el món anglosaxó.
Patricia Mayayo ha destacat les diferències que va haver-hi a Espanya i Portugal respecte a eixe model feminista predominant en l'època. "No va ser fins a l'inici de la democràcia, a mitjan setanta, quan es va desenvolupar el feminisme de la segona ona en la península Ibèrica". Una altra diferència comuna en tots dos països va ser que "les reivindicacions de les dones artistes van ser postergades, van passar a un segon pla enfront de la lluita contra la dictadura".
Més que insistir en eixa condició marginal, la mostra pretén subratllar les moltes formes en les quals les creadores van aconseguir transformar eixe punt de partida, resignificant l'ordre simbòlic existent, amb una pluralitat de llenguatges, temes i estratègies. "Les seues obres no sempre es presten a una lectura feminista en sentit literal", va comentar Giulia Lamoni.
Articulada en nou seccions, cada apartat pren el nom d'un adverbi o una preposició presents en la llengua espanyola i portuguesa: Quasi, A través, En, Des de, A prop, Ara, On, Entre i Més enllà. Com va explicar Giulia Lamoni, el fil conductor són les cites, que antecedeixen cadascuna de les seccions, de les Noves cartes portugueses de Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta e Maria Velho dona Costa, un text que inspira, així mateix, el títol de l'exposició i que qüestiona d'una forma complexa la condició de la dona en la societat portuguesa de l'època.
Així, al llarg de l'exposició, el visitant descobreix la poesia concreta d'Elena Asins en diàleg amb objectes de ceràmica de Salette Taveres, instal·lacions de Graça Pereira o Eva Lootz, els detergents i pots de conserva intervinguts per Emília Nadal o Isabel Oliver, la irònica 'Tetapop' d'Ángela García Codoñer, obres performatives d'Esther Ferrer o la sèrie 'ChupaChups' de Grancinda Candeias.
La mostra és "una gran ocasió per a veure obres que no havien sigut mostrades des dels anys setanta", va assenyalar Patricia Mayayo. És el cas, per exemple, d'un tapís d'Eva Looz, d'una pintura de la portuguesa Fatima Vaz o el quipu blanc de Aurelia Muñoz, pionera de l'art tèxtil, amb el qual s'obri l'exposició. Algunes d'aquestes peces han sigut restaurades per a la seua exhibició en l'IVAM.
L'exposició, oberta en el Centre Julio González fins al 29 de setembre, forma part del programa 'Portugal/Espanya: 50 anys de cultura i democràcia' promogut pels Ministeris de Cultura i Afers exteriors de tots dos països, un programa d'activitats culturals que es desenvoluparà entre 2024 i 2025.