L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha aconseguit desenterrar el passat de València a través d'un testimoni del temps i element clau en la constitució de la ciutat en els últims segles: la muralla medieval. Durant més d'un any, un equip d'arquitectura i arqueologia ha treballat en la restauració integral del tram conservat a la sala Pinazo, que el públic ja pot conéixer juntament amb les exposicions d'este espai, que renova contingut a partir del 25 d'abril amb l'obertura d'una nova mostra sobre Ignacio Pinazo, segons ha avançat el mateix museu.
La directora adjunta de l'IVAM, Sonia Martínez, ha explicat que "és la primera vegada que es duu a terme una rehabilitació integral de la muralla des que es va inaugurar l'IVAM en 1989" i ha explicat que tant esta actuació com la millora de l'accessibilitat de la sala formen part del Pla Director d'Inversions de l'IVAM, que va marcar l'inici d'una sèrie de reformes tàctiques que pretenen actualitzar l'edifici que, després de més de trenta anys des de la seua inauguració, requeria intervencions sobre la seua estructura. En total, s'han invertit 622.576,12 euros en esta intervenció.
"Inclou obres ja finalitzades com la recuperació del vestíbul d'entrada com a plaça pública -l'entrada al museu, que preserva la icònica escala blanca, té noves taquilles i vestuari, convertint-se en un gran distribuïdor dels accessos-, la renovació de la cafeteria, l'obertura d'una nova botiga i llibreria i la reforma dels Labs en un gran espai de 500 m2 per a adequar i millorar l'oferta cultural i educativa", detalla Martínez.
Tres etapes de rehabilitació
José Ferrandis ha estudiat durant més de 15 anys les muralles de València i en 2016 va presentar, de fet, la seua tesi doctoral sobre elles. Ell ha exercit de director de l'equip tècnic d'arqueologia, que ha treballat juntament amb un equip d'arquitectura de Fabricantes de Espheras i un coordinador de seguretat. "Hem estat durant uns tretze mesos treballant en esta obra, que ha sigut bastant complexa perquè requeria molta coordinació, però hem treballat al mil·límetre i el resultat ha sigut exquisit", conta.
Ferrandis recorda que este tram conservat en l'IVAM es va descobrir de manera accidental, quan, durant unes obres per a realitzar un pàrquing, es van trobar restes que es creien ja perduts per l'edificació posterior. Va ser en eixe moment quan es van retirar enderrocs dels edificis que es van alçar sobre ella, els seus canals de sanejament... i van deixar conservats 80 metres, alguns amb fins a 2 metres d'altura, que van decidir integrar-se en una sala del museu.
"No obstant això, va quedar pendent una intervenció important de neteja i restauració, en definitiva posar-la bonica per a exhibir-la com toca al públic", assenyala, i afig que amb la restauració s'ha pogut mostrar detalls i acabats de gran valor, així com corroborar informació sobre tècniques i el paper que va jugar la mateixa muralla.
Així, l'arqueòleg detalla que esta intervenció s'ha fet en tres fases, començant "amb una excavació inèdita en la rampa d'accés a la sala on han aflorat fragments de ceràmica taifa del segle XI, així com restes arquitectòniques dels edificis que es van construir en l'espai que va deixar la muralla després del seu enderrocament en el s. XIX, com ara paviments, pilars o murs".
En una segona fase es va realitzar una excavació intramurs, una altra novetat de l'actuació, ja que "fins ara les úniques investigacions sobre la muralla van ser realitzades coincidint amb la construcció de l'IVAM entre 1985 i 1987, i es van realitzar únicament de manera parcial i extramurs".
L'última etapa va consistir a netejar la totalitat del mur, eliminant elements impropis, restaurant aquells elements que presentaven un estat deficitari de conservació, al mateix temps que s'han realitzat puntuals reconstruccions d'elements perduts i en mal estat per a la seua posada en valor.
Així mateix, s'han emfatitzat les tècniques constructives de la muralla, "traient" a la llum la fonamentació en l'extrem Nord i marcant en la secció annexa la seua manera de construir. Finalment, s'ha realitzat una il·luminació específica per a ressaltar estos elements.
Com a resultat, Ferrandis destaca que s'ha pogut corroborar informació que dona forma a la història de la ciutat, com que es va construir en la segona mitat del segle XIV davant la guerra entre Aragó i Castella, per la por a les riuades del riu Túria i per l'increment demogràfic de la ciutat en eixe moment, que deixava a moltes famílies vivint a extramurs.
Ara, el repte és continuar investigant per a ajustar el moment més exacte de la seua construcció gràcies a totes les dades extretes de les seues cicatrius en esta restauració i als llibres de comptes municipals que s'han conservat des de llavors. "Intentarem ajustar-nos tot el que es puga", destaca.
Més accessibilitat i visibilitat de les obres
La intervenció ha suposat llançar llum al passat de la ciutat amb l'embelliment de la muralla, però també millorar l'accessibilitat de la sala Pinazo, on se situa, i de les obres que la conformen en el seu programa expositiu.
Laura Mantecón i Sergio Estruch, del Fabricante de Espheras, s'han encarregat d'esta part amb un projecte d'arquitectura. Mantecón ha explicat que "s'ha modificat l'abrupte accés amb una nova rampa de pendent inferior al 6%, amb l'objectiu de fer de l'IVAM un espai universalment accessible per a no discriminar cap persona que poguera fer ús del museu".
A més, l'arquitecta destaca que s'ha recuperat la circularitat en el recorregut expositiu, millorant també l'evacuació, i s'han actualitzat les instal·lacions d'il·luminació i climatització per a millorar les condicions de conservació i visibilitat de les obres exposades. "En el tram final s'ha canviat el paviment per a marcar la petjada de l'expansió de la muralla", assegura Laura Mantecón.
Estruch apunta que "també s'han solucionat els problemes d'impermeabilització que es van detectar a la sala, per al que s'ha alçat part del paviment de la plataforma d'accés i s'han format nous pendents d'evacuació de l'aigua de pluja cap a l'exterior".
