El 27 de març és el Dia Mundial del Teatre, una data que Sala Russafa celebra amb l'arrancada de les funcions d'Hoy no estrenamos', una comèdia de L’Om Imprebís que retrata el poder de les arts escèniques i de la cultura per a sanar les ferides de la vida quotidiana. Des d'este dijous i fins al 6 d'abril, dins del ‘Cicle de Companyies Valencianes’ del teatre de Russafa pot veure's esta peça desartillant i amb els seus punts emotius, que toca l'ànima al mateix temps que deslliga riallades.
Guanyadora del Premi del Públic al Millor Espectacle de Sala en la Fira de Teatre Castella i Lleó - Ciudad Rodrigo (2023), transcorre en una escola d'interpretació per a aficionats l'alumnat dels quals demostra com tragèdia i comèdia són les dos cares d'una mateixa moneda que, en esta obra, decididament ha caigut del costat de l'humor.
Els seus personatges van des d'un extorer que busca noves vies per a guanyar-se la vida, a una infermera que patix estrés, dos germanes bessones amb un home en comú, un preadolescent freak o un viudo recent que complix amb els últims desitjos de la seua esposa, entre altres. Cada un encarna diferents maneres de relacionar-se amb l'art, de refugiar-se en el teatre per a compensar situacions quotidianes com bullying, separacions amoroses, problemes d'accés a la vivenda o en la seua vida laboral… Un cresol de persones corrents que troben en cites de grans personatges de Shakespeare, Calderón, Ibsen o Chéjov l'empenyiment i la perspectiva per a seguir avant. Tot això en el divertit caos d'armar una funció de fi de curs que sembla impossible.
Al contrari que els espectacles d'improvisació que van caracteritzar gran part de la trajectòria d'esta companyia valenciana, el muntatge que pot veure's esta setmana i la pròxima en Sala Russafa és una obra de text, però de text escrit sobre l'escenari, que va anar configurant-se després de treballar amb improvisacions i situacions que la formació volia explorar. “Quan ja estàvem eixint de la pandèmia, ens adonàvem que hi havia una sensació d'insatisfacció generalitzada. I ens preguntem com estarien ara alguns dels personatges de La Crazy Class, un espectacle de fa 9 anys. Així que vam anar treballant amb ells, depurant-los. I la seua evolució, la nostra com a artistes i potser la de la societat, es mostra en Hui no estrenem”, explica Santiago Sánchez, codirector de la peça al costat de Michel López i intèrpret al costat de Víctor Lucas, Carles Montoliu i Carles Castillo. Una comèdia que funciona de manera independent a l'anterior espectacle i que per a Imprebís suposa una “carta d'amor al teatre”.
Sánchez reflexiona sobre el curiós que una companyia amb més de trenta anys de trajectòria recree sobre les taules l'ambient dels aficionats al teatre. “Ens han inspirat mil situacions que hem viscut cada un impartint cursos i tallers, veient com l'alumnat s'acosta a este món amb una il·lusió, amb una innocència envejables. Esta professió et dona grans satisfaccions i, al mateix temps, pot ser molt ingrata. Però ens encantaria pensar que continuem tenint el mateix amor per les arts escèniques que tenen els amateurs”, assenyala l'actor i director d'escena.
Potser gràcies a l'entrenament que aporten tres dècades sobre els escenaris, l'elenc d'Hoy no estrenamos és capaç de mantindre el ritme i el perfecte engranatge que requerix el fet que dos dels seus intèrprets estiguen en constant transformació sobre l'escenari, encarnant fins a 12 personatges. “Carles Montoliu i Carles Castillo són veritables virtuosos, amb un sol gest o amb un xicotet detall d'attrezzo són capaços de passar de ser una ballarina a un militar. El públic riu moltíssim i sempre ens comenten que es queden perplexos quan veuen que només eixim quatre a saludar en acabar la funció perquè creien que hi havia més actors”, comenta Santiago sobre unes representacions que no sols donen alegria als espectadors, també a la mateixa companyia. En poc més de dos anys han realitzat més d'un centenar de funcions, portant esta proposta a teatres i fires de tot el país, amb el suport del públic i la crítica. Una gira que després del seu pas per València seguirà a l'abril en el Festival Internacional de Caracas i al juliol, dins del Festival Grec de Barcelona.
Però abans, Sala Russafa la presenta al públic valencià com la millor opció per a celebrar la passió per les arts escèniques en el Dia Mundial del Teatre, amb les riallades, riures i cullerades de realitat d'este espectacle que reivindica l'escenari com un món millor. Un lloc on tots caben, on qualsevol cosa és possible.
LA MÚSICA DEL CANTAUTOR INDIE Porto-riqueny GABRIEL RÍOS EN ELS CONCERTS DE SALA RUSSAFA
Gabriel Ríos tenia previst passar per València dins de la seua gira europea a principis de novembre de 2024, però les conseqüències de la Dana van obligar a ajornar la seua actuació en ‘Els Concerts de Sala Russafa’. Un deute que quedarà saldada el dimecres 26 de març amb la presentació en viu del seu nou treball, Platja Negra.
Amb una carrera musical que va arrancar fa més de 25 anys en l'escena punk independent belga, on el cantant i músic porto-riqueny estudiava Belles Arts, la llibertat ha caracteritzat l'estil compositiu d'este artista que ha investigat diversos gèneres. I que, en el seu anterior treball en castellà, el primer de la seua discografia, li va acostar a ritmes i sons propis de la tradició musical llatinoamericana.
Un camí que ha aprofundit en este segon àlbum en espanyol, de caràcter autobiogràfic, on les lletres recorren amb subtilesa el camí del desamor, incloent-hi referències literàries a Allen Ginsberg, Cervantes o Homer. I en el qual experimenta amb les estructures de melodies i concordes de la música tropical per a crear un matalàs sonor que el mateix Ríos definix com a "música llatina postapocalíptica".
Després de passar per Alemanya recentment en una sèrie d'actuacions que continuarà a Bèlgica o Països Baixos, entre altres països, este dimecres farà un repàs en format de dueto a Platja Negra, una col·lecció de cançons amb aire lisèrgic i suggeridors, perfectes per a l'especial sonoritat i proximitat del pati de butaques a l'escenari de Sala Russafa.