'XIX. El Segle del Retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la Il·lustració a la modernitat' és el títol de la nova proposta expositiva de CaixaForum València, l'última d'esta temporada. Un gran recorregut pels retrats del segle XIX en totes les tècniques on es pot descobrir no sols l'obra de grans autors de l'època, sinó també els canvis socials que es van produir a Espanya en aquell moment.
El director de CaixaForum València, Álvaro Borrás, i el comissari de l'exposició i cap de Conservació de Pintura del Segle XIX del Museu Nacional del Prado, Javier Barón, han presentat este dijous la mostra, que és fruit de la col·laboració entre ambdues entitats, forjada en 2009. Després del seu pas per CaixaForum Barcelona, Saragossa i Sevilla, ara és el torn d'estrenar-se en el centre de València i posteriorment ho farà a Palma.
"És una exposició magnífica, amb 159 peces que presenten un conjunt inèdit sobre el retrat, amb totes les tècniques i noms de grans pintors, algunes d'elles eixint per primera vegada del Prado", ha destacat Borrás.
Per part seua, Barón ha apuntat que "ja s'han fet moltes exposicions sobre retrats, però estes no han inclòs totes les manifestacions. El que dona tant de valor a esta mostra és la integració de totes elles, especialment de la pintura, la fotografia i fins i tot la litografia, que s'influïxen entre elles, com podrà comprovar el públic".
El públic gaudirà d'un total de 159 peces dels fons de la pinacoteca nacional amb exemples de Goya, Madrazo, Rosales, Pinazo, Sorolla, Fortuny i Benlliure, entre molts altres. La mostra es dividix en huit àmbits temàtics: «La imatge del poder», «El descobriment de la infància», «Identitats femenines», «Identitats masculines», «La imatge de la mort», «Retrats i autoretrats d'artistes», «Effigies amicorum. Imatges d'escriptors, músics i actors» i «L'artista en l'estudi».
Tres itineraris multipliquen les mirades de la mostra
Entenent el passat i, per tant, la col·lecció de retrats del Museu Nacional del Prado, com una font des de la qual interrogar-nos sobre el nostre temps, es proposen diferents recorreguts que sorgixen de les obres reunides i dels diàlegs que s'establixen entre elles. Així, els visitants podran seguir tres itineraris diferents, amb audioguies descarregables a través de codis QR, que realitzaran tres lectures diferents del recorregut considerant les tècniques artístiques, la societat del segle XIX i la indumentària.
De la representació de reis i papes a presidents de la República i ministres
El primer àmbit de l'exposició, «La imatge del poder», mostra com el segle XIX es va convertir en el de les iconoteques institucionals amb el protagonisme de reis, ministres i altres personatges públics. Destaca un estudi preparatori de Francisco de Goya per a l'execució del seu gran retrat de la família de Carles IV. Este estudi es va efectuar a Aranjuez davant el model, i pot observar-se la preparació vermellosa que va pintar l'artista aragonés. També de Goya, sobreïx el retrat Ferran VII en un campament.
La seqüència completa dels reis es troba representada en l'exposició a través de les medalles: des de Carles IV i María Luisa de Parma, Ferran VII i María Isabel de Bragança —segona esposa de Ferran VII i promotora de la fundació del Museu Nacional del Prado—, María Cristina de Borbón, Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII i
Alfons XIII, amb la inclusió de dos dels presidents de la I República. L'àmbit inclou també la representació de ministres, com Juan Bravo Murillo i Víctor Balaguer.
L'àmbit «El descobriment de la infància» mostra com la representació dels xiquets va tindre especial rellevància a partir de la Il·lustració i del Romanticisme. Es partia de la consideració que els més xicotets encarnen valors com l'espontaneïtat i la gràcia, que després la civilització acaba per corrompre, com defensava Jean-Jacques Rousseau. Cal ressaltar els homenatges a Velázquez en les obres de Leonardo Alenza i Joaquín Sorolla, que testifiquen la importància, com a referència, del mestre sevillà en el XIX. De l'artista valencià Ignacio Pinazo es pot veure un retrat del seu fill en el qual destaca la proximitat al seu pare, així com Xiqueta amb una nina, on cal subratllar el cromatisme alegre i vivaç, propi de les últimes dècades del segle XIX. Els xiquets de la família Lara, de José Roldán i Martínez, és un bon exemple del retrat de grup, influït per la moda anglesa.
Les dues sales següents es dediquen a les «Identitats»; primer de les dones i després dels homes al llarg del segle XIX. La imatge de la dona va tindre una rellevància especial en este moment històric. La irrupció de la fotografia va portar, pel seu poc cost, a la difusió del retrat entre la burgesia i les classes mitjanes, del que es recullen diversos exemples en la mostra. Després de la difusió de la fotografia, el retrat pictòric mundà es va convertir en una forma de distinció cobejada entre les persones que podien pagar-lo, de manera que va viure una època daurada en l'últim terç del segle XIX.
En este àmbit destaca el retrat d'enorme personalitat i qualitat La senyora de Delicado de Imaz, del pintor Vicente López Portaña. També sobreïx el retrat de Saturnina Canaleta, de Federico de Madrazo, exponent del retrat romàntic, i el de Concepción Serrano, filla del general Serrano, obra mestra de Rosales amb ressons de Velázquez i Goya. Especial sensació d'opulència transmeten els retrats de María Hahn, esposa del pintor Raimundo Madrazo i Garreta, i de Francisca Aparicio i Mèrida, marquesa de Vistabella, de Francisco Masriera i Manovens, també efigiada en una escultura de Louis-Robert Carrier-Belleuse. A més d'aristòcrates i burgeses, van ser representades dones de classes baixes, així com d'altres ètnies, com l'Índia del camp, d'Esteban Villanueva i Vinarao. També pot contemplar-se la representació de la dona per part d'artistes femenines a través de l'obra de Carlota Rosales Martínez de Pedrosa.
En l'àmbit dels homes, pot veure's un retrat de Vicente López Portaña que immortalitza a Ignacio Gutiérrez Solana, veedor de les Reals Cavallerisses, amb un vestit associat a l'Antic Règim que més endavant donarà pas a una altra mena d'abillaments, com el que llueix Jaime Girona, plasmat per Federico de Madrazo i Kuntz, d'una major sobrietat, origen del vestit actual, així com els tres retratats per Joaquín Sorolla, amb un major dinamisme. Com succeïa amb les dones, els artistes es van interessar per representar a personatges de classes humils, com en El sabater de vell, de Francisco Domingo Marqués, o d'altres ètnies, com El tuno, d'Esteban Villanueva i Vinarao.
L'àmbit «La imatge de la mort» és especialment singular donat l'interés que va adquirir este tema en el segle XIX. En ell poden veure's retrats jacents obra de José Nin, Manuel Poy Dalmau i Casimiro Sainz, que parteixen de concepcions anteriors, pròpies del segle XVII.
El següent àmbit és el de «Retrats i autoretrats d'artistes», perquè el segle del retrat es convertix també en una reflexió de l'artista sobre si mateix. L'exposició acull una escultura en homenatge tardà a Goya per part de l'escultor Mariano Benlliure, coneguda entre el públic per ser l'origen de la qual reben els guardonats del cinema espanyol. També cal ressaltar l'Autoretrat de Francisco Pradilla i el retrat del pintor Francesc Torrescassana, de Ramón Martí Alsina, que és considerat com el millor del gènere realitzat pel pintor català.
L'espai «Effigies amicorum. Imatges d'escriptors, músics i actors» reunix retrats de representants de les arts germanes de la pintura, coincidint amb un especial interés dels artistes per representar a estes icones. La secció partix del retrat de Goya de l'actor Isidoro Máiquez. Sobreïx la pintura d'Antonio María Esquivel representant a Ventura de la Vega llegint una obra en el Teatre del Príncep. Com a transició del realisme al Romanticisme, figura la pintura del violinista Ettore Pinelli, d'Eduardo Rosales. Crida l'atenció l'estudi per al retrat que Philip Alexius Lászlo de Lombos va dur a terme d'Elinor Glyn. Aquesta escriptora va encunyar el concepte de it girl —com a jove atractiva i influent— amb la seua novel·la It, de la qual es va realitzar una pel·lícula protagonitzada per Clara Bow.
L'últim àmbit, «L'artista en l'estudi», aporta una sèrie de representacions de pintors a l'interior dels seus espais de treball. Destaquen Interior de l'estudi de Muñoz Degrain a València, de Francisco Domingo Marqués i la Fantasia sobre Fausto de Fortuny, entre molts altres.
Activitats paral·leles
Amb motiu de l'exposició s'han organitzat activitats perquè tots els públics puguen acostar-se a l'univers del retrat des de diferents perspectives. En aquesta línia, es durà a terme un cicle d'arts visuals que aborda la història del retrat en la història de la humanitat. Coordinat per l'arquitecte, divulgador d'art i professor Miquel del Pozo, el seminari aprofundirà en preguntes sobre "Què ens diu la història del retrat sobre la naturalesa de l'ésser humà? Quin sentit té mirar hui un retrat del passat?".
També en el marc de l'exposició, el centre cultural acollirà visites comentades, i visites en format de taller i en format de tertúlies acompanyades de vermut (al matí) i café (a la vesprada).