Goya, Sorolla, Benlliure, Pinazo... dialoguen, fins al pròxim 20 d'octubre, en CaixaForum València. El centre cultural de la Fundació "La Caixa" ja ha obert les portes de l'última proposta expositiva d'esta temporada, 'XIX. El Segle del Retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la Il·lustració a la Modernitat', i reuneix en una de les seues sales 159 peces de múltiples artistes espanyols no sols per a redescobrir este enquadrament, sinó també com, a través de pintures, fotografies o escultures, es va aconseguir plasmar l'evolució de l'època.
Una gran oportunitat per a conèixer obres que mai s'havien exposat a València - o ni tan sols havien eixit del Prado- i amb gran varietat de tècniques i autors. Així ho va posar en valor el comissari i cap de Conservació de Pintura del segle XIX del Museu Nacional del Prado, Javier Barón, durant la presentació de la mostra, en la qual va explicar que "encara que ja s'han fet moltes exposicions sobre retrats, estes no han inclòs totes les manifestacions ni amb esta integració tan completa, que va de la pintura a la litografia".
Durant el recorregut, el visitant es troba amb huit temes: «La imatge del poder», «El descobriment de la infància», «Identitats femenines», «Identitats masculines», «La imatge de la mort», «Retrats i autoretrats d'artistes», «Effigies amicorum. Imatges d'escriptors, músics i actors» i «L'artista en l'estudi». Observa i és observat, "perquè moltes de les obres traspassen els murs de la sala", va assenyalar Álvaro Borrás, director de CaixaForum València.
I és que a més del valor d'estes peces, un altre dels aspectes més innovadors és que es plantegen tres recorreguts diferents: a través de les tècniques artístiques, per la indumentària i per la mateixa societat del segle XIX, des dels seus canvis socials fins a les relacions de molts dels mateixos personatges retratats. Tot això, sumat a la ruta cronològica i a les audioguies descarregables a través de codis QR en cada espai.
Huit temàtiques
Tal com van presentar Barón i Borrás, el primer àmbit de l'exposició, «La imatge del poder», mostra com el segle XIX es va convertir en el de les iconoteques institucionals amb el protagonisme de reis, ministres i altres personatges públics. Destaca un estudi preparatori de Francisco de Goya per a l'execució del seu gran retrat de la família de Carles IV. Este estudi es va efectuar a Aranjuez davant el model, i pot observar-se la preparació vermellosa que va pintar l'artista aragonés. També de Goya, sobreïx el retrat Ferran VII en un campament.
La seqüència completa dels reis es troba representada en l'exposició a través de les medalles: des de Carles IV i María Luisa de Parma, Ferran VII i María Isabel de Bragança —segona esposa de Ferran VII i promotora de la fundació del Museu Nacional del Prado—, María Cristina de Borbón, Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII i Alfons XIII, amb la inclusió de dos dels presidents de la I República. L'àmbit inclou també la representació de ministres, com Juan Bravo Murillo i Víctor Balaguer.
L'àmbit «El descobriment de la infància» mostra com la representació dels xiquets va tindre especial rellevància a partir de la Il·lustració i del Romanticisme. Es partia de la consideració que els més menuts encarnen valors com l'espontaneïtat i la gràcia, que després la civilització acaba per corrompre, com defensava Jean-Jacques Rousseau. Cal ressaltar els homenatges a Velázquez en les obres de Leonardo Alenza i Joaquín Sorolla, que testifiquen la importància, com a referència, del mestre sevillà en el XIX. De l'artista valencià Ignacio Pinazo es pot veure un retrat del seu fill en el qual destaca la proximitat al seu pare, així com 'Niña con una muñeca', on cal subratllar el cromatisme alegre i vivaç, propi de les últimes dècades del segle XIX. Els xiquets de la família Lara, de José Roldán i Martínez, és un bon exemple del retrat de grup, influït per la moda anglesa.
Les dues sales següents es dediquen a les «Identitats»; primer de les dones i després dels homes al llarg del segle XIX. La imatge de la dona va tindre una rellevància especial en este moment històric. La irrupció de la fotografia va portar, pel seu poc cost, a la difusió del retrat entre la burgesia i les classes mitjanes, del que es recullen diversos exemples en la mostra. Després de la difusió de la fotografia, el retrat pictòric mundà es va convertir en una forma de distinció cobejada entre les persones que podien pagar-lo, de manera que va viure una època daurada en l'últim terç del segle XIX.
En este àmbit destaca el retrat d'enorme personalitat i qualitat 'La señora de Delicado de Imaz', del pintor Vicente López Portaña. També sobreïx el retrat de Saturnina Canaleta, de Federico de Madrazo, exponent del retrat romàntic, i el de Concepción Serrano, filla del general Serrano, obra mestra de Rosales amb ressons de Velázquez i Goya. Especial sensació d'opulència transmeten els retrats de María Hahn, esposa del pintor Raimundo Madrazo i Garreta, i de Francisca Aparicio i Mèrida, marquesa de Vistabella, de Francisco Masriera i Manovens, també efigiada en una escultura de Louis-Robert Carrier-Belleuse. A més d'aristòcrates i burgeses, van ser representades dones de classes baixes, així com d'altres ètnies, com la 'India del campo', d'Esteban Villanueva i Vinarao. També pot contemplar-se la representació de la dona per part d'artistes femenines a través de l'obra de Carlota Rosales Martínez de Pedrosa.
En l'àmbit dels homes, pot veure's un retrat de Vicente López Portaña que immortalitza Ignacio Gutiérrez Solana, veedor de les Reals Cavallerisses, amb un vestit associat a l'Antic Règim que més endavant donarà pas a una altra mena d'abillaments, com el que llueix Jaime Girona, plasmat per Federico de Madrazo i Kuntz, d'una major sobrietat, origen del vestit actual, així com els tres retratats per Joaquín Sorolla, amb un major dinamisme. Com succeïa amb les dones, els artistes es van interessar per representar a personatges de classes humils, com en 'El zapatero de viejo', de Francisco Domingo Marqués, o d'altres ètnies, com 'El tuno', d'Esteban Villanueva i Vinarao.
L'àmbit «La imatge de la mort» és especialment singular donat l'interès que va adquirir este tema en el segle XIX. En ell poden veure's retrats jacents obra de José Nin, Manuel Poy Dalmau i Casimiro Sainz, que parteixen de concepcions anteriors, pròpies del segle XVII.
El següent àmbit és el de «Retrats i autoretrats d'artistes», perquè el segle del retrat es converteix també en una reflexió de l'artista sobre si mateix. L'exposició acull una escultura en homenatge tardà a Goya per part de l'escultor Mariano Benlliure, coneguda entre el públic per ser l'origen de la qual reben els guardonats del cinema espanyol. També cal ressaltar l'Autoretrat de Francisco Pradilla i el retrat del pintor Francesc Torrescassana, de Ramón Martí Alsina, que és considerat com el millor del gènere realitzat pel pintor català.
L'espai «Effigies amicorum. Imatges d'escriptors, músics i actors» reuneix retrats de representants de les arts germanes de la pintura, coincidint amb un especial interès dels artistes per representar a estes icones. La secció parteix del retrat de Goya de l'actor Isidoro Máiquez. Sobreïx la pintura d'Antonio María Esquivel representant a Ventura de la Vega llegint una obra en el Teatre del Príncep. Com a transició del realisme al Romanticisme, figura la pintura del violinista Ettore Pinelli, d'Eduardo Rosales. Crida l'atenció l'estudi per al retrat que Philip Alexius Lászlo de Lombos va dur a terme d'Elinor Glyn. Esta escriptora va encunyar el concepte de it girl —com a jove atractiva i influent— amb la seua novel·la It, de la qual es va realitzar una pel·lícula protagonitzada per Clara Bow.
L'últim àmbit, «L'artista en l'estudi», aporta una sèrie de representacions de pintors a l'interior dels seus espais de treball. Destaquen Interior de l'estudi de Muñoz Degrain a València, de Francisco Domingo Marqués i la Fantasia sobre Fausto de Fortuny, entre molts altres.
Activitats
Amb motiu de l'exposició s'han organitzat activitats perquè tots els públics puguen acostar-se a l'univers del retrat des de diferents perspectives. En esta línia, es durà a terme un cicle d'arts visuals que aborda la història del retrat en la història de la humanitat. Coordinat per l'arquitecte, divulgador d'art i professor Miquel del Pozo, el seminari aprofundirà en preguntes sobre "Què ens diu la història del retrat sobre la naturalesa de l'ésser humà? Quin sentit té mirar hui un retrat del passat?".
També en el marc de l'exposició, el centre cultural acollirà visites comentades, i visites en format de taller i en format de tertúlies acompanyades de vermut (al matí) i café (a la vesprada).