La geometria i ruptura de barreres de Soledad Sevilla arriba a l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) en 'Ritmes, trames, variables', una exposició retrospectiva que permet descobrir l'evolució en l'obra de l'artista valenciana des dels seus inicis en els anys 60 fins a l'actualitat. Després del seu pas pel Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS), la mostra aterra a València fins al 12 d'octubre amb algunes novetats i accent valencià.
Així ho han presentat hui la nova directora de l'IVAM, Blanca de la Torre, que ha donat la benvinguda així a la seua primera mostra com a líder del centre; la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; el director del MNCARS, Manuel Segade; la comissària de la retrospectiva, Isabel Tejeda; i la mateixa Soledad Sevilla, que s'ha mostrat molt il·lusionada amb el resultat tant en el seu pas per Madrid com en la seua arribada a València on, considera, el recorregut és més potent.
“Crec que esta proposta és un merescut reconeixement a Sevilla, una artista fonamental en la geometria que ara arriba a sis sales de l'IVAM per a fer un recorregut cronològic per la seua obra”, ha assenyalat la directora, que ha destacat que en el seu projecte de gestió del centre va incloure també una exposició sobre l'artista, encara que més centrada en les seues instal·lacions.
Per a Tébar, ‘Ritmes, trames, variables’ marca “una fita en l'IVAM”, no sols per la rellevància de l'artista, sinó també per “haver aconseguit un discurs pròxim i comprensible per a comprendre la seua trajectòria”, en referència al treball de comissariat de Tejeda, que ha posat en valor el repàs cronològic de l'obra i el suport del seu arxiu documental, així com el reflex de la seua part afectiva amb València, un aspecte que es diferencia de la proposta en la pinacoteca nacional.
Tejeda ha apuntat la dificultat de seleccionar les peces que componen la mostra. “Soledad em va obrir el seu estudi de bat a bat, cada dia trobava una meravella. És el treball de 60 anys d'una artista fonamental que realitza una interessant anàlisi de l'espai i incorpora, al costat d'eixa geometria dels primers anys 60 i 70, la idea de la busca de la bellesa i de l'emoció, uns valors que en eixa època no estaven de moda”. A més, ha subratllat la seua ruptura de barreres com a dona artista i per la seua aposta per la geometria, encara més masculinitzada en l'època.
“Els artistes escrivim novel·les on el primer capítol et porta a l'últim, com esta exposició que s'inicia a la fi dels 60 i abasta fins a 2023. Crec que he evolucionat amb coherència”, ha expressat la mateixa creadora durant la presentació, on ha assenyalat que s'ha sentit “molt abrigallada” per l'equip durant els tres anys i mig que ha comprés el procés.
Un centenar d'obres on la geografia emocional de Sevilla capta totes les mirades
Organitzada pel Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, en col·laboració amb l'IVAM, la mostra va tindre una primera versió en el museu madrileny on es va exposar fins al 10 de març de 2025. Manuel Segade, director de la pinacoteca madrilenya, ha incidit en “la importància de restaurar a artistes com Soledad Sevilla en el lloc que es mereixen en la història de l'art”. Així mateix, ha ressaltat “que se celebren projectes conjunts entre els museus nacionals i espere que es donen més projectes”.
“L'exposició en l'IVAM coincidix en el discurs, però es diferencia amb la del Museu Reina Sofia en les obres exposades, ja que s'ha incidit a mostrar aquelles que es troben en col·leccions valencianes”, ha matisat Blanca de la Torre.
L'exposició reunix més d'un centenar d'obres i ocupa 6 sales de l'IVAM (la galeria 5 i la sala de la biblioteca per a la documentació de les instal·lacions), seguint un recorregut cronològic i circular des de les seues primeres obres geomètriques de finals dels 60 fins a les seues últimes obres. La comissària ha dissenyat un trajecte circular per a reforçar la idea de Soledad Sevilla que “els artistes ens passem la vida pintant el mateix quadre”, ha assenyalat.
Part dels primers anys de Sevilla a València i de la seua formació en el Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid on arreplega les influències de Jordi Teixidor, Yturralde, Elena Asins o Eusebio Sempere. Esta primera sala se centra en el desenrotllament de l'abstracció geomètrica dels seus primers treballs, peces en les quals fa ús del metacrilat transparent i de color.
Després avança fins a la seua etapa a Boston a través d'algunes de les seues sèries més emblemàtiques, com ‘Les Meninas’ (1982) o ‘Alhambras’ (1984-86), així com obres noves i documents fotogràfics i audiovisuals “que ajuden a contextualitzar”. També es mostra una instal·lació creada específicament per a esta exposició en l'IVAM, en l'ull de l'escala del vestíbul, que porta per títol ‘On estava la línia’, en la qual recrea una trama translúcida on juga amb la llum que entra pel finestral i l'arquitectura de la sala.
Sobre Soledad Sevilla
Soledad Sevilla (València, 1944) ha cultivat un estil únic al llarg dels seus 60 anys de carrera, caracteritzat per la puresa de la línia i el color, així com per la creació de formes a partir de mòduls geomètrics. La comissària ha explicat que el títol de l'exposició procedix d'unes anotacions en el quadern amb el qual l'artista va guanyar una beca per a estudiar a Boston. “Elements com la trama, la línia, els ritmes i les variacions són constants en totes les seues etapes”, ha indicat Isabel Tejeda.
L'exposició inclou peces procedents de col·leccions privades i d'institucions públiques com el propi IVAM, el Centre Andalús d'Art Contemporani, Patrimoni Nacional, Fundació Juan March, Fundació La Caixa o el Museu Reina Sofia.