El teatre, escola i companyia valenciana La Màquina ultima els preparatius per a estrenar el 9 de gener una peça que reunix dos autèntiques forces de la naturalesa que van trobar en la lluita per la llibertat la seua senya d'identitat. Tan distants estan en el to com en el temps Raffaella Carrá i Federico García Lorca. Però tots dos van apostar per un concepte de l'amor, les relacions i la dona fora de les rigideses de la seua època.
D'ací l'aposta de Rafa Cruz i Gretel Stuyck d'unir-los en un espectacle que trenca les fronteres entre la cultura popular i la intel·lectualitat per a sumar els suggeridors versos del poeta granadí en un dels seus drames més potents, Donya Rosita la soltera, amb algunes de les cançons més espurnejants de l'artista italiana, capaç de congraciar amb la constreta Espanya tarde franquista i dels primers anys de la democràcia, malgrat parlar del sexe sense embuts, l'homosexualitat o l'alliberament femení.
'Doña Rosita la soltera con algunos versos de La Carrá' és frescor en la cartellera valenciana de gener, una nova col·laboració de La Màquina amb el prestigiós dramaturg català Marc Rosich, amb qui ja van treballar en Vittoria i Les nits de Salustiana. Van ser les dos primeres peces d'una original trilogia mediterrània, que ara completa este espectacle on oferixen un nou acostament a la connexió entre la idiosincràsia de dos països germans: Itàlia i Espanya, banyats per la mateixa mar, a més de per un sentit de la vida, de l'humor, del realisme i surrealisme que han corregut en paral·lel en moltes etapes.
UNA ACTRIU PER A ENCARNAR A CINC PERSONATGES LORQUIANS I TRES MÚSIQUES PER A DONAR NOUS AIRES A UN MITE DE LA CANÇÓ POPULAR
La nova producció de La Màquina podrà veure's a la sala que la companyia i escola de teatre té al carrer Pare Jofre nº7 de València del 9 de gener a 2 de febrer. L'espectacle té com a intèrpret a Gretel Stuyck, capaç de transformar-se en la protagonista, Donya Rosita, i en la resta dels personatges creats per Lorca: els oncles amb els quals es cria la jove, la mestressa i el nuvi que li promet matrimoni a la seua tornada de fer les Amèriques, on anhela aconseguir una posició econòmica.
Però els anys van passant, mentres Rosa passa de tindre els pètals frescos i llisos a anar perdent color, marcint-se, segons depassa la dècada dels 40. Encara que d'ultramar continuen arribant cartes del seu promés, este mai troba el moment de retornar. Així que ella espera, espera, convertint-se en blanc de la censura social per romandre soltera en la seua maduresa, incomplint amb els cànons socials de l'època. Alguna cosa que patixen actualment moltes dones que la vida de les quals no seguix els paràmetres de dona, parella, mare i professional perfecta.
En este muntatge, s'unix a Stuyck una peculiar versió de Les Ayoras. L'adaptació de Rosich del clàssic de Lorca transforma a les amigues de Rosita en Les Manolas, veus de la joventut, però també d'altres personatges del drama, com Les Solteronas i Les Ayoras. Els donen vida tres joves talents de la música i la interpretació: Candela Mora, Nuria Soler i Ana Zomeño. Un singular trio que porten a l'escenari amb piano, percussió i guitarra grans èxits com Lucas, Para hacer bien el amor hay que venir al Sur, Rumores, Mamá dame 100 pesetas, Fiesta o 535356.
El resultat és una posada en escena atemporal, on el drama lorquià troba el seu contrapunt en la divertida descaradura de les cançons de La Carrá. Un muntatge innovador que pretén fer al públic reflexionar sobre el veritable pes de les normes socials no escrites, valorar la possibilitat de trencar motles i de gaudir d'un amor que hauria de ser el més important: la passió per la vida.