L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha convidat a dialogar a l'obra fotogràfica de Julia Margaret Cameron i Francesca Woodman, dos de les fotògrafes més importants de la història de l'art que, no obstant això, mai s'havien mostrat al públic de manera conjunta. Una nova visió sobre la seua aportació a esta disciplina produïda per la National Portrait Gallery de Londres.
Sonia Martínez, directora adjunta de l'IVAM, ha assenyalat que esta exposició té "un gran valor", ja que "alguns dels retrats que inclou no s'han mostrat mai a Espanya, ni tampoc al Regne Unit", on s'ha pogut gaudir entre març i juny d'enguany amb la seua primera exhibició al públic en la National Portrait Gallery, a qui ha agraït la seua col·laboració.
Per part seua, Georgia Atienza, conservadora de fotografia de la galeria britànica, ha destacat que "és la primera vegada que s'exposa la seua obra de manera conjunta, i amb una mirada nova que se centra en les seues creacions i no en la seua biografia, una exploració visual amb punts de trobada i diferències". Així, ha valorat que és "molt inspiradora, especialment per a la joventut".
Després del seu pas per la National Portrait Gallery, el públic podrà conéixer la mostra en el museu valencià fins al 20 d'octubre, amb més de 140 fotografies del segle XIX i XX procedents d'alguns dels museus més importants del món, com la National Portrait Gallery o el Victoria and Albert Museum, de Londres; el National Science and Mitjana Museum, de Bradford; o l'Ashmolean Museum, d'Oxford.
El títol de l'exposició, 'Retrats per a somiar', procedix d'una observació de Woodman segons la qual les fotografies podrien ser "llocs on l'espectador pot somiar". Atienza ha explicat que "tant Woodman com Cameron van produir obres profundament arrelades en la mitologia i la narració d'històries, i cadascuna va fer retrats dels seus éssers pròxims per a representar estes històries". A més, ambdues dones "van explorar el retrat més enllà de la seua capacitat per a plasmar la realitat".
"Els temes utilitzats exploren idees com els àngels, la idea d'utilitzar el doble per a reflexionar sobre la feminitat, la naturalesa o els mites i arquetips", ha explicat la conservadora.
Atienza ha assenyalat que "l'exposició s'inicia amb una declaració d'intencions i és que tant Cameron com Woodman des d'un primer moment es definixen com a artistes i volen celebrar els seus èxits com es pot veure en les dos imatges que obrin la mostra: un retrat realitzat per Cameron en el qual es pot llegir 'el meu primer èxit' i un autoretrat de Woodman, als 13 anys".
Totes dues artistes van entendre la fotografia com un mitjà, no tant per a registrar la realitat com per a construir-la, defenent-la com a art. Eren amants de la literatura i fugien de la perfecció tècnica, proposant imatges deliberadament imperfectes, i per això suggeridores i transformadores.
Entre les principals obres exposades s'inclouen les primeres incursions de totes dues artistes en el món fotogràfic. Entre estes obres s'inclou l'autoproclamat «primer èxit» de Cameron, un retrat d'Annie Wilhemina Philpot realitzat en 1864. Així mateix, es mostren fotografies que representen figures angelicals i d'un altre món amb peces de la sèrie de Woodman Angel, en contrast amb les representacions més directes de Cameron d'éssers querúbics i cupidos alats.
Entre les fotografies imprescindibles de Francesca Woodman no falten Polka Dots #5, realitzada en 1976, així com el seu últim gran projecte fotogràfic, la sèrie de cariàtides en la qual va experimentar amb gravats de diazotips a gran escala, representant-se a si mateixa i a altres models com cariàtides, figures femenines tallades que substituïen a les columnes en els antics temples grecs.