El passat 1 de setembre, els pasdobles van anunciar l'avanç de la Comunitat Valenciana en la seua desescalada amb la tornada de les bandes de música als carrers. Les Falles atípiques d'aquest 2021 no solament han ajudat a tancar un cicle per als milers de fallers i falleres, sinó que s'han convertit en un símbol d'esperança per a tothom de les festes populars valencianes. Ara, la millora de l'evolució de la pandèmia dibuixa un escenari en el qual les agrupacions musicals centraran tot el seu esforç a recuperar-se a nivell econòmic i emocional.
Aquesta tornada, no obstant això, continua marcada per la prudència. El passat 27 d'agost, a tan sols uns dies de la celebració de les festes josefines, quedaven dubtes sobre l'organització i la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, va anunciar una modificació en la normativa sanitària valenciana per a permetre la celebració de desfilades.
D'aquesta forma es va garantir la tornada dels músics als carrers mantenint dos metres de distància entre ells i elles i entre les comissions falleres. Les files d'un màxim de quatre persones i la mascareta obligatòria mentre no es tocara també van acompanyar la tornada als carrers, amb actes tan solemnes com l'Ofrena a porta tancada.
Es va notar l'absència de públic, encara que va poder més la il·lusió. Jacinto Mascarell, clarinetista i músic de la Societat Unió Musical de Catarroja (UMC) i de l'Agrupació Musical La Faràndula, reconeix que durant les primeres hores la sensació de tornar a formar amb la resta de companys i companyes va ser estranya, "encara que a poc a poc va ser com si res haguera passat, perquè la il·lusió la tens dins, sempre es queda".
Malgrat que sí que estaven permesos actes estàtics, des de desembre de 2020, amb l'avanç d'una tercera ona més que greu a la Comunitat Valenciana, no s'autoritzaven desfilades. Per això, per a Mascarell, era més que necessari desempolsar el faristol de carrer. "Porte quasi 40 anys en la Unió, des que es va fundar, i el món de la música és únic perquè es forma 'companyonia', com a sòl dir. Amb el confinament tirava tant de menys la música i els assajos… que tornar a l'Ofrena amb 60 o 70 músics com hem fet sempre, veure de nou a molta gent… em va recordar com de necessària és la música en un acte festiu i, com no, en la nostra vida", compte.
Mascarell: "La il·lusió la tens dins, sempre es queda"
El clarinetista agraeix que les Falles hagen pogut celebrar-se, però reconeix que la normativa sanitària no ho ha posat fàcil i moltes festes populars s'han quedat arrere: "Pensem sempre en les Falles, però hi ha moltíssims actes més enllà d'elles en els quals la música és protagonista. Durant molts anys he tocat a Alacant en les festes de Moros i Cristians amb músics de diferents racons i no faig més que pensar que ells també mereixen tornar perquè cal reivindicar que, a més de ser una part essencial de les festes, són un treball per a moltes persones".
Segons la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), a València, Castelló i Alacant hi ha 550 societats musicals i 43.000 intèrprets i el 74,2 % d'aquestes entitats han patit un impacte econòmic "alt" o "molt alt" per la pandèmia del coronavirus, tal com ha demostrat un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) publicat com a part del llibre 'Music as Intangible Heritage', de Virgínia Santamarina i Blanca de Miguel i María de Miguel.
Una xifra que respon a pèrdues d'ingressos per caiguda d'alumnat, retards en els pagaments de les subvencions, disminució de persones afiliades i la cancel·lació de contractes per part d'ajuntaments i associacions vinculades a les festes populars que ha marcat el dia a dia de la música valenciana i que, ara, espera impulsar-se de la mà de la tornada de les festes locals.
"Sense la música no entendríem moltes de les nostres festes"
"Hem de seguir adaptant-nos a les circumstàncies i posar per davant la salut de les persones, però hem demostrat que la cultura és segura". Josep Copoví, regidor de Joventut, Acció Cultural i Cultura Festiva de La Pobla Llarga, assegura que per a les institucions també ha sigut difícil haver de suspendre o reorganitzar les seues festes i programació musical des que va esclatar el coronavirus.
Copoví no solament és regidor, sinó també percussionista, professor de batucada i solfeig per a adults en la Unió Musical de La Pobla Llarga i mestre amb l'esment en música. "Sempre vaig tindre inquietud i em va agradar tant que em vaig decantar per estudiar Magisteri Musical. Per a mi, la música significa molt, una forma de vida, d'expressar sentiments… sense música no podria concebre la vida com ho faig ara", assenyala.
Per això, defensa que des del Consistori s'ha tractat d'organitzar al màxim concerts perquè els músics poblatans tornaren als escenaris i espera que ja no siga una excepció la presència de la música en els carrers. "La música juga un paper primordial en els actes festius de la Comunitat Valenciana i sense ella no entendríem molts dels nostres actes. A La Pobla Llarga, d'arrels festeres, Sant Pere, Sant Calixt, les Falles o les processons el Dia de la Verge dels Desemparats no s'entendrien sense les bandes, i molt menys els Moros i Cristians", assegura.
Copoví: "La música juga un paper primordial en els actes festius de la Comunitat Valenciana"
En aquest sentit, celebra que el 12 d'octubre, la localitat tornarà a viure l'entrada de Moros i Cristians amb deu comparses que ompliran el municipi de música, indumentària i pólvora. "Només cal pensar què serien uns Moros i Cristians sense el pas que marquen les bandes i el ritme dels timbals o sense aqueixa atmosfera tan solemne que creguen els músics", planteja Copoví.
Unes paraules a les quals se suma Jacinto Mascarell, que, com el percussionista, destaca com "gràcies a la participació de les agrupacions musicals en les festes populars coneixes altres comunitats, municipis i fins i tot països i les seues cultures i gent". "Ací és on t'adones del complet que és el músic valencià, que abasta des de la part més clàssica fins a la xaranga o la religiosa per tot el que ha aprés de la banda. Jo sempre dic que anar a una banda, com fem els valencians, és molt important, perquè és la mare de tots els músics", insisteix Mascarell.
Sens dubte, els músics valencians trenquen les fronteres, però també són moltes les agrupacions que vénen a Castelló, València i Alacant a participar en les festes locals. Tan sols en la ciutat de València hi ha prop de 400 comissions falleres, a les quals se sumarien les dels municipis, indica Junta Central Fallera (JCF), que podrien ascendir fins al miler. Les Fogueres de Sant Joan a Alacant, els Moros i Cristians alacantins i les Festes de la Magdalena de Castelló, així com la resta d'actes locals de festius patronals o religiosos, atrauen cada any a milers de bandes per a fer únics aqueixos moments.
"Necessitem més implicació"
La celebració de les Falles de l'1 al 5 de setembre ha sigut un símbol de resistència i, al mateix temps, un exemple a estudiar per la resta d'administracions nacionals i internacionals, que han vist els efectes de la vacunació contra la COVID-19, un escut que ha evitat repunts de contagis.
Hui dia, amb més de quatre milions de valencians i valencianes amb la pauta completa, són molts els municipis que avancen en la recuperació de l'oci i la música no es queda arrere, encara que no és suficient. Jacinto Mascarell és clar: "Hem viscut moments molt difícils amb la pandèmia, amb actes que no hem pogut fer per por de contagiar-nos, confusions… i moltes bandes estem assajant en el carrer perquè els nostres locals no ens permeten mantindre la distància de seguretat".
El clarinetista reivindica avanços: "Què anem a fer quan ploga o faça fred? Molts dels nostres músics són xiquets. Necessitem més implicació de l'ajuntament, que ens facilite un local per a seguir assajant, i que institucions com la federació ens ajude amb subvencions, perquè econòmicament també ho estem passant malament".
Mascarell reivindica que les societats musicals "han de seguir tan vives com sempre ho han estat" i celebra la tornada als carrers, encara que creu que queda molt camí i sent que les bandes "han estat discriminades, en comparació d'altres formats com els festivals de música". "Cal valorar-les més pel paper que juguen en els pobles i en els actes festius valencians", sentència.
Ajudes de 'CaixaBank Escolta València' a la Música Valenciana per a mitigar l'impacte de la crisi sanitària de la COVID-19
Davant aquesta situació, entitats com CaixaBank, al costat de la FSMCV i l'Institut Valencià de Cultura (IVC), van engegar la primera convocatòria d''Ajudes a la Música Valenciana per a mitigar l'impacte de la crisi sanitària de la COVID-19' en societats musicals, els seus centres educatius, agrupacions musicals de caràcter professional i empreses del sector. Una iniciativa que s'emmarca en el programa 'CaixaBank Escolta València', dotat amb 90.000 euros, i que reconverteix els anteriors premis al talent musical "per a adaptar-se a la situació actual i atendre la greu situació per la qual travessa el sector musical de la Comunitat Valenciana", asseguren des de l'entitat.
Costa: "El nostre compromís amb la música no pot ser alié a les necessitats del sector"
"El compromís que mantenim amb la música valenciana a través del projecte 'CaixaBank Escolta València' no pot ser alié a les necessitats del sector, especialment afectat per la pandèmia. Era necessari adequar els projectes a aquesta realitat per a arribar al major nombre de persones i col·lectius i donar resposta a les seues necessitats", assegura Xicu Costa, director territorial de CaixaBank a la Comunitat Valenciana.
Així, a poc a poc són més les cercaviles que omplen de música els racons valencians per a reivindicar el paper de les associacions musicals en les festes populars. Un retrobament "que suposa un intercanvi de relacions socials, vivències, costums i forma de vida" que enriqueix i estreta llaços en la societat valenciana, en paraules de Copoví.