Cultura

'Fadrines', l'exposició que desmunta els estereotips de la solteria femenina

L'exhibició estarà disponible en l'ETNO fins al 25 de setembre de 2025

Ana Aznar

1 minut

Presentació de l'exposició 'Fadrines' a l'ETNO. Fotografia de Raquel Abulaila

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, acull des de hui l'exposició temporal ‘Fadrines’, el resultat d'un projecte d'investigació sobre la solteria femenina en una època on la norma social apel·lava al matrimoni i la maternitat. L'exhibició realitza un recorregut per les diferents experiències de dones que, en els anys 40 i 50, van rebutjar el sotmetiment al gènere masculí, al mateix temps que lluitaven contra els prejuís.

La mostra respon a com serien les seues vides tenint en compte l'entorn social que les mirava de reüll i com es van construir des d'este marge que era la solteria. Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima ‘Fadrines’ mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones solteres enfront del monòlit del model hegemònic.

Una de les comissàries de l'exposició, Isabel Álvarez, explica que la instal·lació té un component metafòric, que reflectix els resultats de la investigació. L'estructura central poderosa i intimidant representa l'heteropatriarcat, i els mòduls circumdants simbolitzen a les solteres, que malgrat estar separades de la norma brillen amb llum pròpia. A més, la sala exhibix il·lustracions que fan al·lusió a conegudes dones solteres de l'àmbit del cinema, com Mary Poppins o Lara Croft al costat d'elements de la vida quotidiana que aporten valor descriptiu. “La mirada imponent que tenen estes dones és una apologia a la forma en la qual s'observava a les solteres de l'època”, sentència Álvarez.

El director de L’ETNO, Joan Seguí, subratlla que esta exposició “s'ajusta molt bé a la missió del museu: fer memòria confrontant històries oblidades i promoure la reflexió i el coneixement; esta mostra és una pedra més del que anem sabent de nosaltres mateixos per a conéixer-nos més i ser una millor societat”.
Per part seua, el diputat de Cultura, Paco Teruel, destaca que “amb este projecte, l’ETNO torna a eixir-se del clàssic per a donar visibilitat i fer-nos pensar sobre aspectes de la nostra societat que passen a vegades desapercebuts”. “El museu treballa en este projecte els últims quatre anys, és un plat, per tant, cuinat amb calma i el resultat així ho demostra”, afig.

Fadrines. Que la vida només és casar-se?

 

Al costat de la mostra pot veure's també ‘Fadrines. Que la vida només és casar-se?’, un documental interactiu, un webdoc, que arreplega filmacions, fotografies animades, il·lustracions i veus de les protagonistes. El webdoc no presenta una única direcció de visionament. L'aplicació permet moure's per un bon número recursos audiovisuals perquè l'usuari puga construir el seu propi itinerari, en tots casos constituït per un conjunt de confluències que han sigut les vides de soltera.

Per a contar estes experiències de vida, el disseny de l'espai expositiu genera un discurs narratiu a partir de peces artístiques i objectes singulars que funcionen com a recurs metafòric per a il·lustrar diferents estats i condicions de solteria. Alhora, cites literàries, personatges cinematogràfics, vídeos i fotografies ens acosten a les dones solteres des de mirades més plurals, sense deixar de recordar-nos l'estretor de la norma que les ha fetes habitar en els marges. Este documental interactiu es podrà consultar en l'exposició i també estarà situat en les xarxes perquè es puga consultar en línia. “La idea del documental interactiu era elaborar un discurs transversal, que transcendisca l'espai i el temps per a eliminar els marges generacionals i universalitzar la investigació”, puntualitza Álvarez.

Tant l'exposició com el webdoc, és un exercici museogràfic que naix del treball de camp i la investigació sobre la solteria femenina duta a terme en L’ETNO i publicat en el número 8 de la Col·lecció Tems d’Etnografia Valenciana.

En el projecte han participat multitud de perfils professionals que abasten des del camp patrimonial, la investigació o la creació artística. En concret en la producció del projecte han participat: Isabel Álvarez i Raquel Ferrero en el comissariat, Kumi Furió i Rosa Bou en el disseny gràfic i de sala, Arlette Olaerts en la fotografia, Núria Riaza en les il·lustracions, La Zafirina en la dramatització i Bressol Produccions en el webdoc.