El Museu d'Història de València acull des de hui la mostra artística "Cartografia dels camins: Dunhuang i el romànic en la península Ibèrica", una exposició sobre les semblances i paral·lelisme plàstics entre l'art romànic a Espanya i l'art budista de Xina. Es tracta d'una iniciativa itinerant, que va arrancar el passat estiu a Pequín, i que conclourà a la primavera en Dunhuang (Xina), en el marc de la Ruta de la Seda.
La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presentat hui aquesta mostra, junt amb el director de l'Institut Confuci de la Universitat de València, Vicent Andreu. L'exposició està organitzada per l'Institut Confuci, amb la col·laboració de l'Institut Cervantes de Pequín, la seu central de l'Institut Confuci/Hanban i la Dunhuang Research Academy.
Fins al pròxim 23 d'abril, els ciutadans i ciutadanes de València, així com les persones que visiten la ciutat, podran gaudir d'aquesta mostra, que proposa un recorregut analític entre les iconografies de les esglésies romàniques del nord d'Espanya i les pintures murals i escultures del conjunt monumental dels santuaris de Dunhuang, a Xina. L'exposició està comissariada per la professora titular del Departament d'Història i Teoria de l'Art de la Universitat Autònoma de Madrid, UAM, i directora de l'Institut Confuci de Madrid, Isabel Cervera.
La mostra enllaça la iconografia religiosa de les coves monacals de Mogao (Dunhuang), una de les parades llegendàries de la Ruta de la Seda, entre els segles iv i xiv, amb la que va sorgir en el Camí de Sant Jaume durant l'època romànica (segles xi i xiii). Tal com han explicat des de l'organització de la mostra, les diferències òbvies entre ambdues expressions plàstiques, tant en l'orde territorial, com a cronològic i cultural, es converteixen en l'exposició en analogies visuals.
Cal tindre en compte que mai hi hagué contacte directe entre la península Ibèrica i Dunhuang en els seus processos de creació i formació d'identitats artístiques. Això no obstant, la densitat dels camins va facilitar el trànsit d'idees, imatges i objectes. Per això, des de l'Institut Confuci es destaquen les "sorprenents analogies entre l'art de Dunhuang i el romànic espanyol". És el cas, per exemple, de les similituds entre les figures dels bodhisattves (seguidors de Buda) i els sants cristians, o en les representacions de músics i éssers celestials que completen la idealització del coneixement suprem. També hi ha semblances en els símbols emprats en les dues cultures, com són el cercle de la saviesa (el crismó cristià i o el mandala budista) o la mà divina, i també en el simbolisme que representa la superació de la mort, el corder (agnus dei), i en el que representa la idea d'immortalitat, el cérvol.
Igualment, aquestes semblances s'entreveuen en algunes narracions sobre fets extraordinaris de naturalesa divina, en les metàfores sobre la vida de les divinitats, sants i bodhisattves; o, finalment, en la representació de paisatges i escenes de la vida quotidiana.
La regidora Glòria Tello ha qualificat la mostra de "molt interessant, especialment enguany en el marc de la commemoració de la Ruta Seda", ha assenyalat. Així mateix, durant l'acte de presentació, Tello ha assegurat que els i les valencianes i visitants "podrem adonar-nos compte, a través d'aquesta exposició, dels paral·lelismes i les semblances que tenim amb el país xinés".
L'exposició assenyala també el reconeixement d'aquests espais artístics (romànic i el conjunt de Dunhuang) com a objecte d'estudi, de protecció i conservació patrimonial, i de difusió de coneixement. Les fotografies i materials de l'exposició han sigut cedits per la Dunhuang Academy Research, el MNAC Barcelona, el Museu del Prado (Madrid), el Centre de Conservació del Romànic (Boí), la Col·legiata de Sant Isidor (Lleó), i les catedrals de Jaca i de Santiago de Compostel·la, entre altres. S'exposen, igualment, dues obres de l'artista Qiu Zhijie (Mapa de la utopia i Mapa de la religió).