El Centre Cultural La Beneficència va rebre setmana passada la visita de Cecilia Ridaura, una valenciana exiliada a Mèxic junt amb la seua família després de la Guerra Civil Española, que ara vol retrobar-se amb els seus orígens visitant ciutats com València i Xàtiva acompanyada pel seu marit mexicà, Eduardo López.
El diputat de Cultura, Xavier Rius, va ser l'encarregat de rebre a Cecilia i Eduardo al centre museístic de la Diputació de València, on acompanyats pel conservador de l’ETNO, Joan Seguí, van poder conéixer algunes sales on també es tracta el paper de les migracions en el context valencià.
Per al diputat Rius, “Cecilia personifica el retrobament emocional amb el nostre passat i amb una història recent que encara no s'ha acabat d'escriure”.
Famílies senceres exiliades
La dècada dels 30 del segle XX va mantindre una gran agitació social i política a España. El colp d'estat del 36 va provocar una contesa acarnissada entre els defensors de la democràcia establida i les forces revoltades. El conflicte va provocar immediatament una guerra que va estendre molt ràpidament la desolació i l'horror. Moltes famílies van haver de protegir els seus fills dels bombardejos sobre la població civil. A vegades la solució més extrema passava per un exili forçat, com el dels xiquets que van marxar a Rússia, molt lluny dels seus pares, o aquells que van ser acollits en nombroses colònies valencianes. Per a moltes famílies altres opcions van passar també per a embarcar-se rumb a Amèrica una vegada finalitzada la contesa armada.
Mèxic va ser un dels pocs països que van manifestar la seua adhesió a la República Española, i que van afavorir l'acolliment de nombroses famílies que van fugir del conflicte. S'estima que quasi 25.000 espanyols van ser acollits entre 1936 i 1942 a Mèxic, entre els quals es trobaven el pare i la mare de Cecilia Ridaura, els quals van haver de travessar en 1939 el pas de Puigcerdà, als Pirineus, per a poc després partir des del port francés de Sete rumb al país americà presidit per Lázaro Cárdenas. En aquells dies, la xicoteta Cecilia tenia només dos anys d'edat.
A petició del mateix president Cárdenas, la família Ridaura, metges de formació, es traslladarien a Tampico, per a atendre una zona en expansió industrial. Allí es van instal·lar, i des del lloc van mantindre el contacte amb altres grups d'exiliats, entre els quals es trobava bona part de la intel·lectualitat universitària, càrrecs polítics i militars d'alta graduació.
Entre els protagonistes d'aquest exili valencià a Mèxic, hi havia figures tan reconegudes com Josep Renau, Pere Calders, Max Aub, o el Conseller Valencià de Cultura, Francesc Bosch i Morata.