Del 13 al 21 d'abril, València es posarà a ballar a les seues sales, carrers, places i espais no convencionals a través de Dansa València. Un festival que suma ja 37 edicions i que este 2024 torna a escena amb 33 propostes de dansa en tots els seus llenguatges per a "oferir al públic coses diferents, però sempre un impacte artístic, estètic i visual". Així ho explica María José Mora, directora d'esta cita, que ens desgrana en esta entrevista les principals peces d'esta edició.
Este dissabte arranca Dansa València. Com es presenta esta edició?
Es presenta emocionant. Dansa València és un gran festival que actua també com a mercat, tenim moltíssima presència de companyies de nou comunitats autònomes diferents, convidats professionals de més de 20 països... I després, a més, és que venim ja amb les piles carregades perquè estem desenvolupant un programa anual que és previ al festival, Impuls a la Dansa. Crec que serà una bonica festa per a la dansa.
El lema d'enguany és "Dolç rugir". Per què?
Partim d'un lema que és el Dansa València, "El gest es revela", i el que volíem fer veure poèticament és que amb la unió dels gestos es fa el moviment i que eixe moviment pot rugir, que els cossos rugixen. I rugixen en la dansa d'una manera dolça, però també a vegades d'una manera violenta, no? I ací volíem arribar cap a eixe lema, eixe dolç rugit dels cossos.
Com has dissenyat esta 37a edició?
Nosaltres dissenyem la programació sempre partint de la dansa valenciana. La nostra principal missió és mostrar una radiografia de la dansa contemporània espanyola més actual, amb molta presència de la creació contemporània també valenciana.
Estem molt atentes a artistes joves que estan buscant la seua pròpia personalitat, propostes de nou comunitats, que suposa una representació de la major part del país. I després volem ser atractives amb la nostra programació buscant peces que hagen girat poc pel país i amb estrenes, sempre buscant molta qualitat, rigor i bellesa en el que presentem.
Quines obres destacaries especialment?
Totes les obres que presentem, a excepció d'alguna peça de creació local, venen per primera vegada a València. Inaugurarem amb 'Mont Ventoux' de Kor'sia, que a més és una peça que recentment ha sigut premiada amb el premi Fedora-Van Cleef & Arpels, molt impactant a nivell estètic i interpretatiu. A més, la dramaturga és una valenciana, Agnès López-Río, i un dels creadors, Mattia Russo, un ballarí i creador molt vinculat a València, perquè va formar part del ballet de la Generalitat.
Les peces internacionals no venen normalment a València i Dansa València és un bon moment per a gaudir-les
Eixe mateix dia, que és la inauguració, també tenim a Inka Romaní, una jove creadora valenciana a la qual venim ja secundant des de fa anys, amb una interpretació contemporània que ha fet del fandango d'Aiora, el seu poble. Tinc moltes ganes de veure el treball finalitzat, perquè ella ve també de la dansa contemporània, però també de les urbanes, i fa una mescla molt interessant.
Una altra peça que podem veure és la de Judith, de les valencianes de Taiat Dansa, a Sant Miquel dels Reis, i podem acompanyar a eixes Judith que van obrint les portes d'eixe monestir, buscant veritats. És molt representatiu d'una cerca també de la societat contemporània, de respostes a esta realitat tan complexa.
I tindrem a Rocío Molina, que és Premi León de Plata de la Biennal de Venècia, ací en el Teatre Principal, en col·laboració amb Escalante. Ja va estar fa un parell d'anys a València, però ara torna amb una peça que és molt canyera, "Vuelta a uno", un fragment de "Triología sobre la guitarra".
De peça valenciana també destaque a Ángela Verdugo i La Siamesa, que és una creadora més madura, però que continua revisant la seua personalitat artística també. És incansable en esta recerca i en esta evolució del seu caràcter artístic i en els conceptes que planteja en l'escenari. Arriba a Dansa València amb 'Mata baja. Debajo del sudor hay personas'.
I després tenim moltes peces en espais no convencionals, com la preestrena de 'Mover montañas' d'Alberto Velasco; Aurora Bauzà & Pere Jou amb 'A beginning_expanded version', en col·laboració amb l'Orfeó de la Universitat de València; Alice Ripoll, que és una coreògrafa brasilera, que estarà en el Teatre El Musical el 20 d'abril amb "Zona Franca"; Mar Garcia i Javier Soler, que són dos coreògrafs també molt joves, presenten la seua peça "Caribe Mix"...
També en espais patrimonials no convencionals, com són museus, comptarem amb les companyies valencianes Fil d'arena, Colectivo Sin Par, Frágiles Danza, amb Jacobo Comet...
Em costa molt quan em demanen recomanacions perquè jo faig un disseny de programa amb moltíssima estima, amb moltíssima coherència i crec que cadascuna de les peces pot oferir al públic coses diferents, però sempre un impacte artístic, estètic, visual.
Acabarem el festival amb el Ballet de Marsella i el col·lectiu (La) Horde. És una experiència artística molt interessant, perquè a més és un espectacle que està format per xicotetes peces de coreògrafs representatius del segle XXI i XXI.
No ens hem de perdre res, les peces internacionals no venen normalment a València i crec que Dansa València és eixe moment per a poder gaudir-les.
En quin moment diries què es troba ara mateix el món de la dansa espanyola?
La dansa espanyola no para de crear, hi ha molt bona qualitat. Tenim creació més consolidada i creació emergent que està buscant el seu camí. Hi ha propostes de diferents llenguatges dins de les arts del moviment. Tenim molta riquesa, perquè a més d'això també tenim les nostres danses folklòriques, que s'estan fent una revisió en el contemporani molt potent. L'any passat vam tindre presència dins del festival i va també un poc enfocat a estes danses folklòriques.
Tenim molta riquesa a la dansa, però cal més visibilitat
El que crec és que li fa falta més suport i visibilitat, i Dansa València és el lloc que dona suport amb el seu programa anual Impuls a la Dansa, amb la seua àrea professional, a la qual venen tants professionals; amb el seu programa de mentories internacionals, les presentacions "Nice to meet you" en les quals es poden presentar projectes, i en la qual la dansa espanyola contemporània es fa visible, perquè ve molta gent de fora i ve a realment acollir el pols de la creació contemporània espanyola.
En la presentació de la programació de 2024 vas destacar que l'objectiu és avançar cap a constituir o reforçar eixa plataforma espanyola de la dansa. Com s'està treballant en això?
S'està treballant potenciant el que ja som, que som un festival, però també un mercat de la dansa i també una estructura que secunda i visibilitza la creació. I és on estem també invertint recursos en estes parts. A més sume una altra, mediació amb la ciutadania, perquè no hem d'oblidar també que tota eixa part d'exhibició, gaudi, mediació, pràctica artística... també va cap als professionals i la ciutadania.
Potenciant totes eixes parts, fent un equilibri entre totes elles, ens configurem com a plataforma de la dansa contemporània espanyola. Però ja no és que nosaltres ho creem, és que moltes comunitats autònomes volen estar presents en Dansa València i invertixen per a estar presents. La Federació de Dansa també té una voluntat de secundar amb més força. Crec que estem en eixe camí que ja ens està configurant.
Des que estàs com a directora del festival, com diries que ha evolucionat?
Jo em vaig trobar un festival que s'havia recuperat després d'uns anys que no s'estava realitzant. Em vaig trobar un festival que començava, amb una bona programació representativa d'esta radiografia de la creació contemporània espanyola, però quan entrem nosaltres realment és quan li vam donar eixe impuls a fer una programació més diversa, més potent, amb més presència de comunitats autònomes, però també molt pes de la creació valenciana.
Vam enfortir tota la part de mercat, d'àrea professional, networking. Va aparéixer la mediació també, l'acció social, que això no vull oblidar destacar perquè fem acció social. De fet, enguany hem treballat amb l'Associació de Famílies d'Alzheimer.
I després tenim el treball que estem fent de seguiment durant tot l'any amb Impuls a la Dansa, donant suports a través de residències artístiques de creació, investigació o tècniques, a companyies i artistes amb una bossa econòmica, però també formació dels programadors locals perquè milloren eixa mirada cap a la dansa i els llenguatges del moviment.
Hem implementat una acció durant tot l'any de visibilitat, cerca d'intercanvis, hem fet connexions amb comunitats autònomes, Galícia, Canàries, Catalunya, Balears, Andalusia, Navarra, però també amb l'exterior, amb Brussel·les.
Estem ara amb un focus molt interessant lloc en el sud de França, que espere que done bons resultats, perquè volem generar vincles amb eixe territori, un mercat molt pròxim a Espanya. També des que jo vaig entrar comencem a buscar finançament més enllà de la institució pública i això ens ha ajudat molt al fet que cresca.
Diries que les companyies emergents es fixen en Dansa València a l'hora de trobar el seu propi estil?
Per descomptat, tot el creador es nodrix de referències, d'altres cossos, d'altres estètiques,
i altres maneres d'abordar el moviment, i com més veges, com més tingues contacte amb altres creadors, et nodrixes, i amb altres professionals en general, amb altres agents culturals.
Intentem potenciar que quan un creador ve, no siga només exhibir i marxar-se, sinó que deixe una petjada, o bé perquè participa en les activitats paral·leles, bé perquè fa un taller, o perquè tractem de connectar-ho amb algun artista local, no hi ha dubte que com més referències, més coneixement... estàs també més preparat per a evolucionar la teua pròpia personalitat.
A més de directora de Dansa València, recentment has sigut nomenada com a directora adjunta d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura (IVC). Ja has comentat que seguiràs al capdavant del festival, però si s'hagueren de separar les dos vessants, com t'agradaria que fora la Dansa València futura?
El festival continuarà sota la meua direcció, jo tinc ja un pla per a l'any que ve, vull reafirmar el que hem estat treballant, i em sembla que a nivell estratègic la sostenibilitat i coherència és el més adequat. Com et dic, ja estem preparant la programació de l'any que ve i generant vincles per a continuar ampliant tota eixa àrea més enllà de l'exhibició que és Dansa València i eixe suport que fem tan ferm de la creació valenciana.
