Leo Rizzi, cantant i compositor, mou centenars de milers de seguidors en Tik Tok i Instagram. Es va donar a conéixer amb la cançó Amapolas, un dels seus majors èxits fins al moment. Ara, torna a València, amb un concert el dia 3 d'abril a la Sala Moon, per a presentar el seu nou disc Pájaro Azul.
En entrevistes anteriors has comentat que, al principi, et deixaves guiar molt per les opinions dels teus productors, però ara sents que has pres les regnes del teu projecte, com ha sigut este procés d'apoderament en la teua carrera?
La veritat és que és un procés necessari i natural, jo crec. Quan tots comencem en alguna cosa, és com que ens deixem guiar, supose, per altres persones, perquè si bé sabem el que volem, moltes vegades és com que no tinc la seguretat suficient. És a dir, és com que no puc debatre't perquè encara no tinc arguments. És un poc el que li passa a un artista quan comença, o bo, a alguns, supose, a mi em va passar això. I sent que ara és com que quan un ja ha recorregut, encara que siga un xicotet camí, dius, val, ja hi ha coses que sé que em molen 100%, unes altres que no faré mai més, i crec que al final comences a prendre com a més consciència del que eres i el que no eres. Cal prendre moltes decisions en un projecte, però com que sent que la producció és essencial, perquè és el core, és la part musical, la qual cosa rebrà la gent. Crec que és el més important que ha passat fins ara perquè d'eixa manera aconseguixes connectar realment amb el fan. Llavors, tant en concerts, com en tots els sentits, connectarem realment i crec que és una de les coses que més agraïsc i que quan comences a prendre control d'això et sents com que he recuperat el que era meu, saps? Així que crec que això és molt guai.
Has passat part de la teua vida ací a València, a més de l'Uruguai i a Eivissa. Ara vius a Madrid, però de quina manera creus que ha pogut influir en el teu estil i en la teua manera de crear música la nostra ciutat? Trobes a faltar viure ací, en la terreta?
Mira, ara mateix estic com un poc entremig, entre Madrid i València, perquè al final tinc molts amics, la meua núvia és ací també, llavors estem com anant i venint, i al final crec que una cosa que vaig aprendre des que me'n vaig anar a l'Uruguai és que un mai arriba a anar-se'n dels llocs del tot, és a dir, com que no és que passes pàgina i es va, llavors com que València la tinc amb molt d'amor, la veritat, i jo crec que de València m'emporte esta part com més festera, i en la meua música crec que es reflectix a vegades, com esta part, estes ganes com de fer alguna cosa ballable, una cosa electrònica moltes vegades també, com tota eixa influència electrònica de València. De fet, en el disc que vaig traure al setembre es nota que hi ha cançons que dius: ací passen coses que perfectament a València es podrien entendre, no? I crec que és això, és el llegat que prenc.
El teu àlbum es titula Pájaro Azul per un conte de Rubén Darío, quin significat té este símbol per a tu? Ha influït d'alguna manera en la narrativa del disc?
Sí, és a dir, el significat que té per a mi és molt personal. Parla sobre un poeta turmentat que té un ocell blau al cap. És una metàfora perfecta d'esta cosa de l'artista de no sentir-se suficient mai amb la seua obra i en la vida, no? Com una insatisfacció constant. I em vaig sentir molt identificat amb això, perquè des de xicotet m'he sentit un poc així, i quan un aconseguix identificar això, de sobte és com, bo, perquè ja puc traure-li suc a això, puc també allunyar-me, veure'm des de fora, i va ser un exercici molt xulo a nivell personal.
I este conte de Rubén Darío crec que ens permet connectar amb alguna cosa que ens passa a molts, i que és eixa sensació com d'estar atrapats en pensaments intrusius, i d'alguna forma va ser analitzar els meus per a poder obrir-me i dir esta és la meua carta de presentació, ací estan totes les coses que em preocupen, totes les coses que m'afecten, i bo, traduït en tretze cançons (bo ara en més perquè he tret l'extended). En definitiva, ha sigut un viatge complicat, perquè quan un es fica dins sempre costa, però ara quan el veig amb distància sé que tenia un sentit molt gros.
En este àlbum col·labores amb artistes com Zahara, com Paty Cantú... com han sorgit estes col·laboracions?
Mira, cadascuna va sorgir d'una manera perquè si bé tenia com la meua llista de favorits i que jo volia col·laborar amb uns certs artistes, després pel camí vas coneixent a penya. En viatges a Mèxic de sobte vaig conéixer a Paty Cantú, que no la coneixia i congeniàrem, vam fer Malvas i va ser com, hòsties, això cal traure-ho i vull que isques tu.
I amb Zahara, perquè és una artista que jo sempre he admirat molt i per a este disc hi havia una cançó en concret que era com, si és una cançó política, té un pes, veurem si li mola. I li la vaig passar també amb el llibre en el qual estava inspirada la cançó i el va agradar, li ho va llegir i va dir cap avant. Llavors, sent que cadascuna té el seu motiu, però estic content amb elles, la veritat, ha molat molt tindre part de cada artista en el disc, és com que sent que li aporta matisos.
Quan puges a l'escenari, què és el que més gaudixes del directe? Tens algun ritual abans d'eixir?
Doncs la veritat és que intent estar bé amb la banda, intent que estiguem tots connectats, fer un parell de conyes, que estiguem com en eixa vibra, fer ximpleries. És molt important que isquem contents, que isquem més que nerviosos, concentrats. Òbviament concentrats cal estar, però per a mi és molt important estar de bon rotllo entre la banda i amb l'equip. Llavors, una vegada està això llest, ja és com bé, eixim. I sí, m'agrada també tindre un moment per a mi; em tanque jo només, faig repàs de l'actuació per vint, saps? Així com, quines són les coses que a vegades em costa entendre un poc més? I dic, bé, ja ho tinc, eixim.
En 2023, vas actuar com a artista convidat al Benidorm Fest, t'has plantejat alguna vegada presentar-te per al festival? Et faria il·lusió representar a Espanya?
Sí, clar que sí. Home, està bonic, no? Anar a audició i tal, com que sempre es parla d'això, és una moneda amb doble cara, no? És com, hòstia, et pots eixir molt bé o molt malament, llavors sempre un artista té un respecte. Però últimament han anat artistes que molen molt, és a dir, hi ha referents que s'han atrevit i jo què sé, deixen un poc la porta oberta. Així que mai ho descarte, però he de trobar el moment. És a dir: tinc una cançó, és el moment de la meua carrera, que me'l puc permetre, anem. Llavors, quan arribe eixe moment i s'alineen bé els astres, apareixeré per ací.
Hi ha algun grup o artista que haja participat ja en Benidorm Fest que admires?
Mira, a Rigoberta, sense anar més lluny, em mola molt la proposta que va fer, no? Rigoberta diria que seria com la pedra angular en tot això, saps? Com dir, bé, ja és un espectacle molt personal, una cançó increïble, no deixa de ser festivalera, però mola l'estil i crec que podria ser una referent.
Després d'esta gira i tot el que has aconseguit amb Pájaro Azul, què ve ara per a Leo Rizzi?
Mira, just ara és moment un poc de parar perquè porte produint cançons des de fa moltíssim temps, com quatre anys, llavors sent que vull tancar esta era d'una forma com més natural i dir faig una pausa i quan ho veja comencem a eixir una altra vegada amb el nou disc. Però primer vull tindre-ho com a supertancat. Ara estem enmig de la gira, però després crec que és el moment del descans i pel següent.